L'advocat del president a l'exili Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha avançat que entregarà a l'Audiència Nacional proves documentals esclaridores que "sens dubte" l'exculparan del delicte de blanqueig de capitals en un cas de narcotràfic pel qual ha estat processat. 

L'advocat ho ha indicat després que la jutge de l'Audiència Nacional María Tardón ha proposat jutjar-lo juntament amb el contrabandista José Ramón Prado Bugallo, 'Sito Miñanco', i altres 44 persones físiques més, per la seva presumpta participació en dues operacions amb les quals pretenien introduir a Espanya gairebé quatre tones de cocaïna i per la creació d'un entramat criminal per a blanquejar els diners obtinguts amb la droga.

En un comunicat de l'oficina de premsa de l'advocat s'ha assegurat que es presentaran, "dins el termini i en la forma escaient", proves documentals "prou aclaridores que, sense cap dubte, exculpen" a Boye de qualsevol responsabilitat en el suposat delicte. Ho faran un cop s'analitzi el procediment que ha romàs secret gairebé dos anys. 

La jutge de l'Audiència Nacional proposa jutjar Boye per un presumpte delicte de blanqueig de capitals dins una organització criminal, procedent del narcotràfic, en concurs amb un delicte continuat de falsificació en document oficial. Fonts de la defensa han destacat que aquest acte no ha estat notificat encara, però han assegurat que, una vegada analitzats els arguments exposats en la resolució, recorreran el processament.

La defensa ha recalcat també que ni per part de Boye "ni de ningú del seu despatx, en cap moment, hi ha hagut blanqueig de capitals" i ha defensat que únicament s'ha fet "el treball que com a defensors tal qual l'estableix l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola i el reforça la mateixa llei 10/2010, de 28 d'abril de prevenció de blanqueig de capitals, ja que l'article 2.1 *ñ) els exclou de ser subjectes obligats en matèria de prevenció del blanqueig de capitals".

L'oficina ha recordat que la mateixa llei estableix que els advocats "no estaran sotmesos a les obligacions establertes en els articles, 7, 3, 18 i 21 respecte a la informació que rebin d'un dels seus clients, inclòs l'assessorament i la defensa sobre la incoació o la manera d'evitar un procés, independentment de si han rebut o obtingut aquesta informació durant, abans o després del procés, i guardaran el deure de secret professional per la defensa de la mateixa essència del dret i conforme a la legislació vigent".

Els 'correus humans'

La jutge Tardón ha concretat en 72 pàgines que el suposat entramat amagava els beneficis generats per la venda de la droga.

Una altra forma d'ocultar els guanys era transportar els diners que realitzaven els membres de l'organització figurant com una "activitat instrumental per a alimentar els ingressos de les seves empreses" o utilitzant "correus humans" per a fer-los arribar fins a Colòmbia.

La magistrada, a més de relatar com es portaven a terme les operacions dels 'correus humans', va destacar que el 6 de febrer de 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven 889.620 euros amagats en el fons del seu equipatge.

D'aquesta manera, s'explica com davant aquesta aprehensió, els narcotraficants García Arango i Manuel Puentes Saavedra, que també està processat i coordinava a través de "persones de confiança" els desplaçaments de diners fins a Colòmbia, van iniciar les accions per a recuperar els diners que pertanyien a Sito Miñanco.

La suposada participació dels advocats

Aquest va ser el context en el qual Gonzalo Boye va entrar en escena. Puentes Saavedra, Prado Bugallo i García Arango van mantenir una trobada amb els advocats Gonzalo Boye i Jesús Morán en les quals els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compravenda de lletres de canvi que suposadament servirien per justificar l'origen legal dels diners intervinguts.

D'acord amb el que consigna la documentació confeccionada pels advocats, un altre dels processats, Manuel Pedro González Rubio, les hauria adquirit i venut a tercers uns dies abans de l'aprehensió dels diners a Barajas. No obstant això, segons la jutge, aquest negoci "no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en uns altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut del qual s'emetia".

Per tant, la jutge de l'Audiència conclou que Boye, González i el també advocat Alejandro Guerra Medina, amb la participació de Lara Bolarín, "van dissenyar i van confeccionar els documents a fi de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans de l'aprehensió i les van presentar en l'expedient sancionador sabent la seva falsedat i que les operacions de compravenda eren fictícies, a fi de recuperar els diners intervinguts i ocultar que el mateix procedia del narcotràfic en última instància", i eren conscients de l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial.