Donald Trump viu en conflicte permanent. La guerra a l’Iran no va com ell voldria, tot i que públicament no es cansa de donar-la per guanyada, de vantar-se que ha acabat amb la resistència militar de règim i de què controla l’estret d’Ormuz. El president republicà ha ordenat bloquejos navals, la confiscació de petroliers iranians i atacs contra infraestructures, presentant-ho com un èxit rotund. Però la realitat el desmenteix constantment. La resistència iraniana persisteix, continua controlant una via marítima clau per l’economia mundial, les negociacions per convertir l’alto el foc actual en un acord de pau definitiu segueix en l’aire, i les crítiques internes als Estats Units augmenten a l’hora que les seves bases electorals es debiliten, segons les darreres enquestes. Després d’enfrontament obert amb el papa Lleó XIV, ara ha obert un altre front amb les amenaces als seus aliats de l’OTAN, especialment a Espanya, per la frustració que li provoca la manca de cooperació d’uns països que no volen ser còmplices del seu atemptat contra el dret internacional. La filtració d’un correu intern del Pentàgon que planteja les opcions que té Washington per castigar els aliats de l’OTAN que no van donar suport a la guerra contra l’Iran, en el que es planteja una possible suspensió d’Espanya de l’Aliança Atlàntica, i revisar la postura sobre la reclamació britànica de les illes Malvines, ha sacsejat el tauler dels aliats. Les declaracions del cap del Pentàgon, Pete Hegseth, amenaçant de retirar la protecció dels Estats Units als països europeus, va contribuir a embolicar la troca. Tot plega, però, és una autèntica boutade, una més, d’un Trump erràtic, perquè la realitat és que els Estats Units tenen les mans lligades a l’hora d’expulsar o suspendre a un membre de l’OTAN, tampoc li seria fàcil internament abandonar l’aliança. L’amenaça, però, sí que contribueix a augmentar la desconfiança mútua, pot erosionar els fonaments fundacionals de la protecció col·lectiva de l’Aliança i obligar Europa a buscar nous mecanismes de defensa col·lectiva sense comptar amb la protecció dels Estats Units.
De tot això parlen avui les portades de pràcticament tots els diaris, tant de Madrid com de Catalunya, des de diferents punts de vista, i amb més o menys pes, però són els diaris conservadors qui més han aprofitat l'avinentesa per utilitzar-lo com a arma de crítica contra el govern de Pedro Sánchez. El Mundo, per exemple, titula que “Sánchez desvia 11.482 milions a Defensa per sobreviure en l’OTAN a Trump”, i explica que el govern espanyol ha augmentat en aquesta quantitat el pressupost destinat a aquesta partida en els darrers tres anys, tot això en el context de l’amenaça del Pentàgon en u correu intern de suspendre a Espanya de l’Aliança. La fotografia principal de la portada de El Mundo és per Carlos Alcaraz, que s’ha baixat de Roland Garros per la lesió “inquietant” que pateix en el tendó de la zona cubital de la mà dreta, una lesió similar a la que van patir altres tenistes com Del Potro i Thiem, i que van escurçar les seves carreres.
També La Razón obre la portada amb una fotografia de Sánchez conversant amb el ministre finlandès Petteri Orpo, en la cimera celebrada ahir a Nicòsia, i en el titular principal retreu que el president del govern espanyol “se serveix de les bases de l’OTAN per caçar vot el 17M”. Curiosa la conclusió a la qual arriba el diari de Planeta arran de la resposta de Sánchez a l’informe del Pentàgon on es planteja suspendre a Espanya de l’Aliança, quan en realitat el que va fer és treure ferro i afirmar que el govern espanyol “no treballarà sobre emails” o informació no oficial. L’ABC, per la seva part, obre la portada a tot drap amb una fotografia del secretari de Guerra dels EUA, Pete Hegseth, amb gest amenaçant, i una declaració en la qual adverteix que “us heu beneficiat durant molt de temps de la nostra protecció”. En canvi, sorprèn que el diari El País no diu ni una paraula sobre el tema de l’OTAN en la seva portada. La informació més destacada del diari progressista és que “Vox repta al PP amb la ‘prioritat nacional’ en els ajuntaments” i explica que els ultres han ordenat als seus regidors votar contra les propostes del PP si no accepten el seu envit sobre la immigració. També recull en la portada que Moreno Bonilla té la majoria absoluta al seu abast a Andalusia, segons el CIS i que Trump envia als seus negociadors al Pakistan per parlar amb l’Iran. La fotografia gran de la portada és pel nou “centre d’investigació d'avantguarda” que el rei Felip VI va inaugurar ahir a Barcelona, el CaixaResearch Institute, impulsat per la Fundació La Caixa.
Aquesta és la mateixa fotografia que s’imposta en les portades dels diaris catalans, la del rei conversant amb alguns dels investigadors, en presència de Salvador Illa, durant la visita al CaixaResearch, que el diari dels Godó bateja com “el primer centre d’immunologia d’Espanya”. La Vanguardia, però, dedica el titular més important als pactes autonòmics. “La política migratòria obre una bretxa entre els bisbes i PP i Vox”. Són altres temes de portada el col·lapse a les oficines municipals per demanar els papers per a la regularització, o el tema de l’OTAN, destacant que Sánchez lleva importància a les especulacions sobre apartar Espanya de l’OTAN. I també, una bona notícia pels culers, després que l’empat del Madrid ahir al camp del Betis aplani el camí al Barça a la Lliga. En canvi, no en parla de la polèmica entorn del viatge que a hores d'ara ha de fer el president Jordi Pujol a Madrid per sotmetre’s un examen forense abans de declarar en el judici contra la causa contra ell i els seus fills per la fortuna oculta a Andorra que, en canvi, és la principal notícia de la portada de l’ARA, després que el jutge ho justifiqués per no caure en l’”edatisme”.
Amb El Periódico coincideixen els dos diaris esmentats en la fotografia del rei al “nou centre mèdic punter a Barcelona”, però el diari del Prensa Ibérica tampoc toca el tema Pujol. La notícia més destacada és sobre el pla contra la reincidència, que “augmenta un 60% les condemnes”, i l’acompanya amb una entrevista amb la consellera Núria Parlon en la que afirma que "volem deixar clar als multireincidents que aquest és un lloc difícil per delinquir". Com a segona informació explica que "el Pentàgon planteja castigar els socis de l'OTAN que no col·laboren en la guerra". Finalment, El Punt Avui dedica el dossier a "quan el mal ve d'Almansa..." coincidint amb la Diada del País Valencià del 25 d'abril que va "contra l'agenda antivalenciana del PP i Vox, mentre que en la crònica del dia d'ahir, es pregunta: "Espanya, fora de l'OTAN?"