Josep Borrell no haurà de donar explicacions pel borrellgate al Congrés dels Diputats. En la seva sessió d’aquest dimarts al matí, la Diputació permanent de la cambra baixa ha tombat la sol·licitud d’ERC i JxCat perquè el ministre d’Exteriors en funcions informés sobre el suposat espionatge del seu Ministeri a les delegacions de la Generalitat a l’exterior en un ple extraordinari. Els vots del PSOE, el PP, Ciutadans i Vox han fet impossible la compareixença. Ha passat l'endemà que el TSJC descartés clausurar les delegacions del Regne Unit, Suïssa i Alemanya, una decisió que el departament de Borrell estudia recórrer.

La petició de compareixença, registrada el passat 10 de juliol, va arribar després que es conegués que el Ministeri d'Exteriors ha espiat durant mesos les delegacions del Govern a l'exterior, especialment les seus de Londres, Ginebra i Berlín. Concretament, es va encarregar a les ambaixades espanyoles del Regne Unit, Suïssa i Alemanya que seguissin de prop i fessin informes sobre les accions de les delegacions i del conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, per donar projecció al procés. Per a fer-ho, haurien accedit a comunicacions privades dels delegats a l’exterior.

La diputada d’ERC Carolina Telechea ho ha descrit com un “autèntic escàndol democràtica”, i ha lamentat que “qualsevol escàndol democràtic està justificat si és contra Catalunya”. En aquest sentit, la parlamentària republicana ha criticat el que considera “una estratègia de guerra bruta per part d’un Estat que no dubta de fer ús de les seves clavegueres contra unes idees democràtiques i totalment legítims”. Els ha preguntat si aquesta és la seva estratègia. “Pretenen silenciar-nos perquè no els agrada el que diem”, ha conclòs.

Per la seva part, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, ha assegurat que “el borrellgate és un capítol més del serial del ministre d’Exteriors”, i ha denunciat que “l’espionatge polític no està entre les seves funcions”. Ha subratllat que va tenir accés a comunicacions privades, com ara converses telefòniques. L’ha acusat d’assumir “competències del CNI i el Ministeri d’Exeriors per espiar forces polítiques diferents”, i l’ha comparat amb el ministre Jorge Fernández Díaz per l’Operació Catalunya. “No és el millor aval per ser el cap de la diplomàcia europea”, ha advertit.

El grup d'Unidas Podemos ha optat per l'abstenció. El portaveu dels comuns, Joan Mena, ho ha justificat en el fet que el marc de la compareixença de Borrell per a donar les explicacions necessàries, i que comparteixen que ha de donar, hauria de ser la comissió d’Exteriors del Congrés, i no el ple de la cambra baixa espanyola.

A favor de la compareixença de Borrell hi han votat ERC, JxCat, el PNB i EH Bildu.

Tampoc Sánchez per l’Orgull de Madrid

Per altra banda, la Diputació Permanent també ha tombat la petició de compareixença del president en funcions Pedro Sánchez, sol·licitada pels grups del PP i Ciutadans al Congrés pels incidents de l’Orgull a Madrid. La dreta volia que que expliqués “els motius pels quals no ha estat cessat el ministre d'Interior després de les manifestacions contra representants polítics que van participar a la Manifestació de l’Orgull” del 6 de juny a Madrid. També pretenien que donés explicacions sobre “les raons per les quals el govern continua sense condemnar les agressions” que diuen que van patir els membres de Ciutadans. Només han aconseguit el suport de Vox.