L'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell ha acceptat l'oferta del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, per ser ministre d'Exteriors. L'exministre d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient havia aparegut durant aquest cap de setmana entre els catalans més ben situats per ocupar una de les cadires del consell de ministres de Pedro Sánchez i així s'ha confirmat.
Borrell va rebutjar anar de número tres a les llistes del PSC a la província de Barcelona per a les autonòmiques del 21 de desembre passat perquè donava per tancada la seva etapa com a polític en actiu. L'oferta d'un ministeri, però, l'ha fet canviar d'idea i aquest dilluns a la tarda ha accedit a capitanejar Exteriors.
Segons el calendari previst, el nou govern espanyol es donarà a conèixer oficialment el proper dimecres, la presa de possessió dels ministres serà dijous i divendres se celebrarà la primera reunió del Consell de Ministres presidida per Sánchez.
Recentment, Borrell s'ha posicionat totalment en contra a la independència de Catalunya i ha estat protagonista destacat de manifestacions unionistes, com la que va convocar Societat Civil Catalana al centre de Barcelona després de l'1-O. El passat desembre, el socialista va ser font de polèmica per unes declaracions en què defensava la necessitat de formar un govern a Catalunya que "desinfecti" abans que res i aconsellava començar pels mitjans de comunicació.
La notícia no ha estat ben rebuda entre els partits independentistes que llegeixen aquest primer gest de Sánchez més com un pas cap a augmentar la tensió entre els dos governs que cap a l'obertura d'una etapa de diàleg i negociació.
Del ministeri a Estrasburg i, d'aquí, a Abengoa
Nascut a la Pobla de Segur (1947), és enginyer aeronàutic i doctor en Ciències Econòmiques. Va ser ministre d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient durant el tercer i el quart govern de Felipe González. Més endavant, va ocupar la presidència del Parlament Europeu entre 2004 i 2007. Poc després d'acabar el mandat, l'any 2009, va entrar al consell d'administració d'Abengoa i el 2010 es va convertir en president del seu consell assessor internacional.
Ha publicat diversos llibres al llarg de la seva trajectòria. Els últims han estat Las cuentas y los cuentos de la independencia (2015), amb Joan Llorach, i Los idus de octubre: Reflexiones sobre la crisis de la socialdemocracia y el futuro del PSOE (2017).
Borrell a la capçalera de la manifestació de Societat Civil amb Rivera i Albiol / ACN
Defensa dels GAL
A finals dels noranta, Borrell va ser un dels grans defensors dels alts càrrecs d'Interior José Barrionuevo i Rafael Vera, empresonats el 1998 per la seva implicació en la guerra bruta de l'Estat contra ETA practicada pels GAL. De fet, va fer de la seva defensa i del reclam del seu alliberament una de les seves reivindicacions quan era candidat a la presidència —abans d'haver de renunciar-hi un any més tard—.
Barrionuevo i Vera havien estat condemnats pel segrest de Segundo Marey, un venedor de mobiliari d'oficines que uns mercenaris contractats pel govern van confondre amb Mikel Lujúa, llavors dirigent d'ETA. La investigació del segrest va portar fins al llavors ministre d'Interior i al director general de la Seguretat d'Estat, entre d'altres, que van ser condemnats a deu anys de presó.
El cas Hisenda
Pocs mesos després, Borrell va quedar esquitxat pel cas Hisenda, quan dues persones del seu cercle de confiança, Josep Maria Huguet i Ernesto Aguiar, van ser investigats per diverses causes judicials. Borrell era qui els havia col·locat en càrrecs de rellevància en l'Administració tributària quan era secretari d'Estat d'Hisenda. Huguet ocupava el lloc d'inspector en cap regional d'Hisenda a Catalunya i Aguiar, de delegat d'Hisenda a Catalunya.
Huguet, considerat el màxim responsable d'una trama corrupta a la cúpula d'Hisenda a Catalunya, va acabar sent condemnat a 13 anys de presó i a pagar una multa de sis milions d'euros per suborn passiu i falsedat documental. L'alt càrrec havia acceptat quantitats milionàries d'empresaris catalans a canvi de fer els ulls grossos en les inspeccions a les seves societats.
Aquest cas va estroncar les aspiracions de Borrell en el seu camí a la Moncloa, ja que el seu estret vincle amb el condemnat el va obligar a presentar la seva renúncia l'any 1999 després d'haver guanyat les primàries del PSOE a candidat a la presidència, donant la victòria al seu oponent, Joaquín Almunia.
Borrell declarant a l'Audiència de Barcelona l'any 2010 pel cas Hisenda / ACN
Indemnitzacions milionàries d'Abengoa
Després de deixar el Parlament Europeu, Borrell va entrar al consell d'administració d'Abengoa, l'any 2009, on va arribar a cobrar un sou de més de 300.000 euros anuals. L'empresa va entrar en una greu crisi financera l'any 2015. Enmig dels problemes econòmics, el president i el conseller delegat van cobrar més de 15 milions d'euros en indemnitzacions per abandonar la companyia.
La Plataforma de Perjudicats per Abengoa va presentar una querella contra l'exministre socialista i d'altres càrrecs de la companyia per la seva pertinença al consell d'administració que va aprovar les milionàries indemnitzacions a la cúpula de l'empresa. Borrell va haver de declarar a l'Audiència Nacional com a testimoni pel cas i va al·legar que aquell dia havia delegat el seu vot perquè no podia anar a la reunió. El president i el conseller delegat van ser acusats d'administració deslleial i falsejament de comptes.
Dimissió per incompatibilitats
Mentre ja estava a Abengoa, Borrell va ocupar també el càrrec de president de l'Institut Universitari Europeu (IUE), amb seu a Florència. El 2012, dos anys després del seu nomenament, es va veure obligat a presentar la dimissió per incompatibilitats.
Els estatuts de l'IUE estableixen que no es pot rebre cap altre salari ni remuneració que no sigui el ja establert com a rector del centre. Borrell va incomplir-los en no comunicar el seu sou com a part del Consell Assessor Internacional de l'empresa Abengoa. Davant la polèmica, que va ser treta a la llum per mitjans de Florència, Borrell va assegurar que havia estat una distracció.
