La Festa de Sant Joan celebrada arreu dels Països Catalans està a punt de començar. Una festivitat que comparteixen els territoris catalanoparlants, units per una llengua cada vegada més atacada, una llengua que, com ha reivindicat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, és mostra d'unitat: "Diem que la llengua és el nervi de la nació i que, lluny del supremacisme d'altres patriotismes, el català s'expressa amb un simple gest d'adhesió". Així ho ha dit Borràs durant la rebuda de la Flama del Canigó al Parlament de Catalunya, en un acte on també ha assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró; i on han intervingut el president d'Òmnium, Xavier Antich, i l'expresident de l'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, encarregat enguany de llegir el manifest de la Flama.
En la seva intervenció Borràs, que ha citat el valencià Joan Fuster, el català Josep Pla i el mallorquí Joan Alcover, ha reivindicat la llengua com l'element que defineix la identitat, per la qual cosa rep atacs: "La llengua és el flanc al qual es dirigeixen els atacs que rebem i ho hem vist de manera significativa al Parlament, quan se l'ha hagut de protegir de la situació a la qual l'ha sotmès la justícia espanyola", ha denunciat la presidenta en plena batalla contra el 25% del castellà a les aules, i ha assegurat que malgrat això, els Països Catalans no deixaran de ser "el què són i el què han de ser": "Com a Països Catalans no tenim cap altra opció que la unitat, és la que ens ve donada per la pròpia història. La flama s'escamparà i farà que es multipliqui", ha declarat la presidenta, que ha dit que la Flama del Canigó il·lustra la imatge d'un poble en combustió, que continua caminant "ferm i decidit".
També Xavier Antich ha reivindicat que la "Flama de la Llengua" vertebra i persisteix "gràcies a una cadena de compromisos que avui és imprescindible per salvar la llengua". En la seva intervenció el líder d'Òmnium ha alertat que el català està retrocedint en diversos àmbits: "Cal consciència i acció davant d’un Estat que desplega tota la seva maquinària per atacar la llengua i fracturar la societat catalana". Per altra banda, ha recordat que la celebració d'aquesta festa no es farà amb normalitat perquè la "repressió continua" amb els polítics exiliats, i ha reivindicat la gent organitzada i la Flama com el símbol que junta les persones en la defensa dels valors "democràtics i universals amenaçats als Països Catalans".
L'expresident d'Acció Cultural del País Valencià ha llegit el manifest d'enguany, ha sostingut que la societat catalana és "llengua i foc", i també ha defensat Catalunya com un país que camina per conèixer i estimar el territori: "Caminem com expressió de resistència pacífica i revolucionària", ha afirmat Climent, i ha parlat del "caminar" com un símbol d'identitat, mentre que ha reivindicat Catalunya com un poble incombustible que forja pas a pas el seu futur.
Acabades les intervencions, Borràs ha encès els quinqués que encendran les fogueres la nit de Sant Joan, i també s'ha celebrat un ball de cloenda a càrrec dels gegants de Parets del Vallès amb grallers, tabalers, el drac Rubricatus, el gegantó Fadrí i músics dels gegantes i grallers de Casablanca de Sant Boi de Llobregat. Prèviament, la Flama havia arribat acompanyada de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana i dels voluntaris en representació dels Països Catalans.