Fins al 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comptava amb dos magistrats proposats pel Parlament de Catalunya, una plaça que existia des que es va crear la sala el 1989, però que el Consell general del Poder Judicial (CGPJ) va amortitzar. Ara, només un dels cinc jutges del TSJC és designat a proposta de la cambra catalana, Carlos Ramos. 

Amb l'objectiu de revertir aquesta situació, i aconseguir un segon magistrat a proposta del Parlament, la presidenta de la cambra, Laura Borràs ha encarregat un informe als serveis jurídics del Parlament sobre les possibilitats legals de recuperar aquest segon magistrat autonòmic. 

Jubilació de Valls 

Borràs, a més, ha enviat una carta al CGPJ en la qual demana informació sobre la destinació de la plaça que ocupava el magistrat Francisco Valls, jubilat el maig del 2020. La presidenta de la cambra demana al tribunal si és cert que "segueix encara sense cobrir-se al TSJC la segona plaça d'assignació autonòmica".

En aquest cas, sol·licita que se li comuniquin "els procediments i terminis" que seguiran el CGPJ i el TSJC "per esmenar aquesta anomalia" -ja que, afegeix la missiva, "suposem que es tracta d'una anomalia"- i informa que el Parlament començarà a "treballar en la selecció de la preceptiva terna de candidats".

Per contra, fonts judicials ja han aclarit que la sala civil i penal del TSJC va perdre el seu segon magistrat autonòmic no amb la jubilació de Valls, sinó amb l'excedència que va sol·licitar el 2016 el jutge Joan Manel Abril -que va instruir el cas de la consulta del 9N-, per dedicar-se a la seva labor de catedràtic de la UAB, que compagina amb la presidència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

Deu anys d'experiència

La Llei Orgànica del Poder Judicial estableix que als tribunals autonòmics una de cada tres places sigui coberta per un jurista de reconegut prestigi amb més de deu anys d'exercici i elegit pel CGPJ d'entre els proposats pel parlament. 

Així va ser a la sala civil i penal del TSJC, que compta amb una planta judicial de cinc places des de la seva creació el 1989, però després de l'excedència d'abril, el juny del 2017, el CGPJ va canviar de criteri i va optar per amortitzar la plaça de magistrat autonòmic en aplicació de la Llei D’Hondt, el mètode per assignar escons que regeix la normativa electoral a Espanya.

En plena efervescència política pel procés a Catalunya, el CGPJ va desistir de dirigir-se al Parlament per informar-lo de la vacant i demanar-li que suggerís la preceptiva terna de juristes ni de la cambra catalana va partir cap iniciativa per reclamar el segon magistrat autonòmic.

Imatge principal: Laura Borràs a la reunió de la mesa del Parlament / ACN