El Parlament paga anualment 1,7 milions d'euros a 21 funcionaris que no treballen i tenen més de 60 anys, segons ha publicat el Diari Ara. Aquesta situació es dona perquè els treballadors s'han acollit a un règim anomenat "llicència per edat", la qual ha existit des del 2008 i que en la darrera mesa del Parlament de l'any es va revocar. Concretament, van reduir-la de cinc a tres anys, segons el mateix mitjà. En una entrevista a TV3, la presidenta del Parlament. Laura Borràs, ha mostrat el seu rebuig a aquesta mena de règim laboral, però ha remarcat: "En 9 mesos de presidència s'ha corregit". 

La investigació del Diari Ara no ha estat el detonant perquè aquesta mena de llicència per edat fos modificada. Segons Borràs, "abans de signar la primera nòmina vaig demanar informació sobre allò que havia de signar, i em van informar de les llicències d'edat". En rebre aquesta informació va considerar que la figura de les llicències d'edat era contraproduent i va iniciar els tràmits per canviar-la. 

 

Si bé la voluntat de modificar aquest règim hi és des de l'inici del seu mandat, la modificació no s'ha pogut aprovar fins a finals de l'any passat. "Els temps a l'administració són més lents del que voldríem", ha lamentat la presidenta. El procés de modificació d'aquest règim laboral tampoc ha estat fàcil. Borràs assegura que el canvi en els permisos d'edat ha aixecat polseguera i hi ha hagut dimissions.

Laura Borràs ha deixat clara la seva oposició a aquesta figura laboral i ha declarat: "Les persones han de treballar fins que es jubilen, i a partir d'aquí s'ha de renovar la plantilla de forma racional". Aquests permisos estan en marxa des del 2008 i en tots aquests anys no s'han modificat, fet davant del qual Borràs ha subratllat: "No puc responsabilitzar-me del que passava abans, només del que passa ara".

21 sous per res

Fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals. En total, s'han pagat anualment 1,7 milions d'euros a funcionaris que no estaven treballant a la cambra. 

Les persones que es podien acollir a aquest règim eren les que duien 15 anys treballant al Parlament i poden seguir amb aquesta situació fins a la jubilació. Això duia al fet que hi havia llocs de treball sense ningú que els cobrís, però tampoc es podia contractar ningú nou, ja que la peculiaritat d'aquest permís no ho permetia. 

La majoria dels treballadors que s'han adherit aquest règim ocupaven alts càrrecs en la jerarquia del Parlament. A partir d'ara, aquesta llicència canviarà completament. La llicència per edat s’ha convertit en una mena de reducció progressiva de jornada en un termini de cinc anys, lligant el sou a l’assistència. Tot i això, els 21 funcionaris que en gaudeixen ara en la forma anterior ho seguiran fent. "Les persones que estan acollides al permís d'edat l'exhauriran, això no pot tenir efectes retroactius. Només podem parlar d'ara endavant", ha exposat. 

Sense casos a la Generalitat

Després que tota aquesta informació hagi transcendit, el president Pere Aragonès ha assegurat que "en l'àmbit de l'administració de la Generalitat no hi ha casos" com els de la vintenta de funcionaris del Parlament que cobren el seu sou sense anar a treballar. Així ho ha dit en la seva visita als laboratoris de la farmacèutica biotecnològica Hipra, que desenvolupa la primera vacuna catalana contra la covid-19. "De la situació que avui s'ha conegut, qui ha de prendre les decisions és el Parlament, la mesa i la presidència del Parlament", ha defensat.

El president ha recordat que "a Catalunya hi ha divisió de poders": "Hi ha el poder legislatiu, que és el Parlament; el poder executiu, que som el Govern i jo soc el president de la Generalitat i específicament m'encarrego de l'àrea de Govern". "En l'àmbit de l'administració de la Generalitat no hi ha casos com aquest. Per tant, no consta que sigui així ni des del punt de vista general ni en àmbits concrets", ha afirmat Aragonès, que ha destacat que "el Parlament prendrà les decisions que consideri més oportunes".