La presidenta del Parlament, Laura Borràs, obrirà dilluns contactes amb el legislatiu britànic, Westminster, amb una jornada de treball. Borràs té previst reunir-se amb el president de la cambra britànica, Lindsay Hoyle, el denominat speaker, i també mantindrà trobades amb diputats. Es reunirà també amb l'intergrup parlamentari de Catalunya, format per diputats que simpatitzen amb la causa catalana, denominat All-Party Parliamentary Group (APPG) on Catalonia.
Formava part d'aquest grup el parlamentari conservador David Amess, que va morir recentment a conseqüència d'un atac terrorista gihadista, en ser apunyalat mortalment quan celebrava un acte en una església amb electors.
L'APPG és un grup informal amb diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns que té l'objectiu de "desenvolupar vincles entre els parlamentaris del Regne Unit i de Catalunya".
Borràs també preveu celebrar una reunió amb diputades de la Cambra dels Comuns (Women Parliamentarians), i finalment una trobada amb la diputada del Partit Nacional Escocès (SNP), Joanna Cherry.
Seguiment britànic del procés
El govern del Regne Unit va revelar en una carta el maig del 2017, abans del referèndum de l'1-O, contactes amb les autoritats catalanes.
El reconeixement per part del Regne Unit de l'existència d'aquests contactes es va fer mitjançant una carta del Foreign Commonwealth Office —Ministeri britànic d'Afers Exteriors— datada el 27 de novembre del 2015. La missiva, a la qual es pot accedir íntegrament des d'aquest enllaç, responia a una sol·licitud formal d'informació confidencial sobre diversos aspectes del procés independentista català.
Entre altres qüestions, se sol·licitava informació reservada sobre les eleccions del 27 de setembre del 2015, el "referèndum d'independència no oficial" del 9 de novembre de 2014 —és a dir, el procés participatiu o consulta alternativa del 9-N— així com "la correspondència" entre el Foreign Office i la Delegació de la Generalitat per al Regne Unit i Irlanda del Nord des d'octubre de 2014, i qualsevol altra relacionada amb Catalunya des de la mateixa data.
El Foreign Office va accedir a desclassificar una part dels continguts sol·licitats, i va aportar una sèrie de correus electrònics creuats amb l'ambaixada britànica a Madrid. No obstant això, va advertir que altres documents no els faria públics per la raó següent: "Podria danyar les nostres relacions amb Espanya". En aquest sentit, apel·lava a la necessitat de "mantenir la confiança entre els governs". "La divulgació d'aquesta informació podria fer mal potencialment a la relació bilateral entre el Regne Unit i Espanya. Això reduiria la capacitat del govern britànic de protegir i promoure els interessos del Regne Unit a través de les seves relacions amb el govern d'Espanya", s'insistia.
La carta del Foreign Office i els correus electrònics creuats amb la legació diplomàtica britànica a Madrid revelaven la intensitat del seguiment que estava fent Londres de tot el que s'esdevenia a Catalunya en relació amb el procés en aquell moment. Una mostra és el document de 36 pàgines que es pot consultar íntegrament aquí.