"Són els afectats i els ajuntaments qui ens informen de desnonaments i emergències. No ha estat així en aquest cas". Amb aquestes paraules, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha carregat via Twitter contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perquè, com no ho va comunicar al Govern, ha estat massa tard. 

"El que cal és solucionar l'emergència, buscar ajut entre administracions per aconseguir-ho i no denunciar-ho quan és massa tard amb tuit", posava de manifest Borràs en un altre missatge a la xarxa en relació al tuit de Colau en què retreia al Govern que no hagués fet res per aturar aquest desnonament. Aquesta, segons Borràs, és l'única informació que havien rebut.

El procediment habitual a seguir en aquests casos és que sigui el consistori mateix qui es posi en contacte amb el Govern per informar de la situació i, segons el Govern, això no va ser així. 

En un altre tuit, la consellera de Governació s'ha lamentat del desnonament i ha posat sobre la taula que la Llei 24/2015 del PP "ens ho fa més difícil", però ha recordat que en poc temps el Parlament aprovarà una llei pròpia que facilitarà els procediments.

Munté: "Colau es va equivocar molt"

Munté ha considerat que Colau "es va equivocar i molt" fent aquesta primera piulada, però també després dient que no estava apel·lant els Mossos, sinó al Govern i a l'executiu espanyol. "No se'ns pot posar al mateix nivell", s'ha queixat la consellera de la Presidència, remarcant que a Catalunya "hi ha un govern que ha treballat incansablement per tenir instruments per lluitar contra els desnonaments", mentre que el de Madrid "és absolutament insensible i ho porta tot al TC".

Després de lamentar que Colau "des de la seva responsabilitat institucional oblidi" que els Mossos actuen en aquests casos per mandat judicial, Munté ha demanat treballar contra els desnonaments "de forma cooperativa". "Aquí no s'hi valen els retrets, l'activisme mal entès, i menys des de posicions institucionals, sinó el rigor i la cooperació", ha etzibat. La portaveu ha insistit que el Govern i també els ajuntaments estan fent "grans esforços" per lluitar contra aquesta realitat, i ha recordat les dues cimeres per crear nous instruments alternatius a la llei suspesa pel TC.

Junqueras defensa els Mossos

També el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha sortit aquest dijous en defensa dels Mossos d'Esquadra i de la seva actuació en aquest polèmic desnonament. "Els Mossos compleixen la seva funció policial per ordre judicial, i correspon al conjunt del país establir quin és el marc legal", ha dit Junqueras.

De la mateixa manera ha denunciat la situació i ha culpat l'Estat del fet que es produeixin casos així. "La voluntat de bona part de la societat catalana i de les institucions es veu sistemàticament limitada i contraprogramada per les decisions del govern espanyol. Decidim en quin àmbit volem prendre les decisions i no responsabilitzem a qui no té les responsabilitats de les decisions preses", ha conclòs el vicepresident apel·lant a Colau.

Colau reitera que "alguna cosa va fallar"

Després de tota la polèmica sorgida amb el Govern arran del cas, Colau ha qualificat "d'excepcional" el dispositiu policial d'antiavalots que van desplegar els Mossos per permetre el desnonament d'una mare amb tres fills del seu pis. Així, ha reiterat que "alguna cosa va fallar" i que caldrà revisar els protocols amb la Generalitat per evitar-ho. Per a Colau, un desnonament com aquest "no es pot produir a Barcelona" però, tot i dir que no vol entrar en polèmiques, ha assegurat que els Mossos sí que coneixien el desallotjament, així com el consorci de serveis socials de la Generalitat i l'Ajuntament, encara que la Conselleria de Governació i Habitatge no ho sabés.

Amb un to més conciliador que aquest dimecres, Colau ha lamentat aquestes "imatges tràgicament excepcionals" d'una dona, víctima de violència de gènere, desallotjada del seu pis amb els seus tres fills, domicili propietat d'un gran tenidor que no ha volgut negociar amb una deutora de bona fe. Per això, considera que el cas ha de servir de "toc d'alerta per a tots", per revisar i millorar els protocols i la coordinació amb serveis socials i cossos policials de les diverses administracions, tot i recordar que els serveis socials de la Generalitat i l'Ajuntament funcionen de forma conjunta, i aprovar el més aviat possible una nova llei d'emergència habitacional que supleixi la 24/2015 suspesa pel Tribunal Constitucional. De fet, ha qualificat el PP de "responsable principal" de casos com el d'aquest dimecres.