El mateix dia en què el president Quim Torra ha estat jutjat per no haver despenjat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la Generalitat el setembre de 2019, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha carregat contra el fet que el poder judicial es vegi "capacitat per tutelar" els poders legislatiu i executiu, ha demanat no normalitzar la judicialització de la política i ha reivindicat el "diàleg de veritat" per resoldre els conflictes, ara que la taula de diàleg amb l'estat segueix encallada i que Junts no aposta per ella, al contrari del que fa ERC.

 

La presidenta de la Cambra ho ha dit durant la presentació de la Declaració 2022 de la Casa Llotja, que crida a la mediació com a forma de resoldre els conflictes. Borràs ha assegurat en la seva intervenció que "no és normal" que aquest dijous hi hagués un judici en contra de Torra. Un judici al qual l'expresident de la Generalitat no s'hi ha personat argumentant que mai es trobarà justícia als tribunals espanyols. Malgrat això, la magistrada ha acordat celebrar el judici sense la seva presència. Borràs ha lamentat que aquest sigui un cas "més" dels que hi ha cada dia: "N'hem viscut molts exemples en els darrers anys i en els darrers mesos".

Allau de suports

El judici d'aquest matí a Quim Torra ha estat àmpliament comentat per l'independentisme. Tan  bon punt ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials per anunciar que plantaria el jutge, diversos polítics han respost al respecte. El president Carles Puigdemont ha lamentat que els judicis a presidents de la Generalitat per raons polítiques s'hagin convertit en un costum de la cúpula judicial espanyola, i ha traslladat el seu suport a Torra. També li han fet costat Jordi Turull, Lluís Puig o Elsa Artadi, entre altres membres de Junts. Des d'ERC l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell també li ha enviat suport, així com ho han fet el Consell per la República, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. 

En judici, la fiscal ha mantingut la petició de 20 mesos d’inhabilitació per a qualsevol càrrec públic i 30.000 euros de multa. L’acusa d’un delicte de desobediència, perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar 48 hores per despenjar el cartell i l’expresident no ho va fer al·legant que l’ordre vulnerava la llibertat d’expressió. Finalment, el tribunal va ordenar als Mossos d’Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau. En el primer cas per desobediència, l’ordre de retirar la pancarta va ser de la Junta Electoral Central (JEC), ja que era època electoral, el març de 2019. La fiscal ha afirmat que  no s’ha perseguit Torra per les seves idees sinó per haver fet “insubmissió institucional”. L'advocat d'Impulso li demana que pagui una multa de 109.000 euros.