El rei Joan Carles, en exercici del seu càrrec com a cap d’Estat, pressionava el govern espanyol per aconseguir tractes de favor en determinades situacions. Malgrat el paper atorgat per la Constitució, que el situa al marge del poder executiu, el monarca no tenia cap problema a utilitzar el seu rang per intentar que determinades actuacions del govern espanyol el beneficiessin o, si més no, evitar que l’afectessin.

Així ho ha explicat l’exministre espanyol de Defensa entre 2004 i 2006, José Bono (PSOE), que en declaracions al programa Salvados de La Sexta, diumenge a la nit va revelar com el monarca no va tenir cap problema per trucar-li perquè no rellevés com a cap de l’Estat Major el general Alexandre, i davant la negativa del ministre, va trucar directament al president del govern espanyol en aquell moment, José Luis Rodríguez Zapatero, per protestar: “El ministre de Defensa no em vol fer cas”.

El mencionat programa va reunir Bono amb l’exministre d’Afers Exteriors entre 2011 i 2016, José Manuel García-Margallo (PP) per abordar la situació en què es troba el patriarca dels Borbons i la institució monàrquica. Ara bé, malgrat que va revelar com Joan Carles trucava al president del govern espanyol per pressionar-lo o fins i tot contactava amb el mateix Bono en la seva etapa com a president del Congrés dels  Diputats (2008-2011) per agrair-li que la mesa no tramités preguntes parlamentàries compromeses, cap dels dos exministres van semblar gens escandalitzats per aquestes evidents pressions tant a l’executiu com al legislatiu, fins al punt que Margallo va arribar a considerar que la monarquia parlamentària “està necessàriament per sobre dels tres poders”.

Tot i que tots dos van defensar la necessitat d’investigar possibles corrupcions al si de la monarquia, també van considerar que calia ser molt curós en la manera de fer-ho, considerant que no era feina del Congrés. A més, van exonerar totalment Felip VI dels possibles delictes del seu pare.

El patriotisme que ho tapa tot

Margallo encara va anar més lluny, i tot i defensar la necessitat d’investigar els indicis delictius, va defensar Joan Carles pel seu abrandat patriotisme: “No he conegut ningú que tingui l’amor per Espanya que té Joan Carles de Borbó, la seva passió per Espanya és realment emocionant”, i va demanar jutjar el regnat de Joan Carles de manera global, ja que l'ha considerat “clau” per a la consolidació de la democràcia a Espanya.