“Els canvis a vegades triguen, però cal empènyer-los. I aquest diumenge s’ha empès d’una manera molt clara l’alternativa real del BNG i aquesta energia fructificarà en el futur”. Amb un discurs per estimular les persones que “es puguin sentir decebudes” i a les quals ha volgut deixar clar que “no hi ha motius per això perquè hi ha una alternativa sòlida davant el PP”, Ana Pontón ha reafirmat el BNG com l’alternativa “indiscutible” a Alfonso Rueda i com l’única força “capaç de disputar l’hegemonia al PP”. L'endemà d'unes eleccions gallegues que van certificar el domini absolut dels populars i van catapultar el BNG, els nacionalistes gallecs argüeixen que cal “continuar ampliant la base de BNG i sumant més persones al voltant d’aquesta alternativa”. Pontón ha abanderat que el 18-F ha començat “un nou cicle en el qual el BNG és el referent per a totes les persones que pensen que hi ha una altra Galícia possible”.
Ana Pontón també ha sigut molt crítica amb els missatges que ha llençat el PP al llarg de la campanya electoral. “Una cosa és la crítica política i una altra és la desqualificació, la mentida i la difamació”, ha exclamat. La candidata ha asseverat que “en política no tot s'hi val” i ha anunciat que estudiaran si emprenen accions legals contra el PP per haver-los titllat de terroristes. Ha criticat que els populars hagin “demostrat que volien jugar més amb la por que amb les seves propostes” i s’ha mostrat convençuda que el BNG “ha fet la campanya que havia de fer”. “La campanya de la por no ha servit per evitar que milers de persones agafessin la papereta del BNG amb tota l’emoció”, ha reblat.
Finalment, el BNG, que actualment és un soci gairebé imprescindible de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, reivindica que els gallecs mereixen “una mica de respecte” en les lectures que es facin dels resultats electorals: “El PP vol traçar un relat que no té res a veure amb la realitat. En un context en el qual el PP s’ha centrat molt a atacar-nos, Galícia acaba de dir que aposta per una força nacionalista. El resultat no anava de Madrid, ni de Sánchez, ni de Feijóo, anava de gallecs i gallegues i qualsevol lectura que no es faci des d’aquesta òptica és equivocada i de part”. Preguntada pels mals resultats de PSdeG, Pontón no ha volgut fer mala sang i s’ha limitat a respondre que el 18-F fa palès que “la força que aglutina, genera esperances i representa l'alternativa al PP és el BNG”.
Uns resultats sense precedents, però insuficients per arribar a la Xunta
El nacionalisme gallec surt de les eleccions del 18-F amb una sensació agredolça: la millora dels resultats, el fet d’haver-se erigit en la casa comuna del nacionalisme gallec i la capacitat d’haver esdevingut, de llarg, la principal referència de les esquerres no li han permès portar el canvi a la Xunta de Galícia. El BNG ha fet els deures i ha arreplegat més de 460.000 vots, el 31,5% del total (vuit punts més que el 2020), cosa que li ha permès guanyar sis diputats per situar-se als 25 escons. Mai tanta gent havia dipositat la papereta del BNG a l’urna, mai el nacionalisme gallec havia rebut la confiança de gairebé un de cada tres votants i mai havia tingut tanta representació al Prazo do Hórreo. Ana Pontón ha posat en relleu que aquests resultats il·lustren que el BNG, que “ha aconseguit un resultat històric” per segona vegada consecutiva, “no té sostre electoral”. Tanmateix, la mobilització que ha aconseguit Pontón ha sigut insuficient per desbancar el PP de la Xunta i els mals resultats del PSdeG, que ha tocat fons després de perdre cinc escons i ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, han impedit una aliança d’esquerres a la praza do Obradoiro
Una de les altres incògnites que sobrevolaven les eleccions era l’impacte que tindria la divisió de l’esquerra i com les candidatures de Sumar i Podemos, per separat, podrien condicionar els resultats i perjudicar les perspectives electorals del BNG. Al final, res de res: les esquerres a l’esquerra del PSOE han obtingut poc més de 30.000 vots i han quedat molt lluny de qualsevol possibilitat d’obtenir representació. Sumar, amb 28.000 sufragis, ha tingut menys suports que Vox i Podemos, amb tan sols 3.800, ha quedat per darrere del PACMA. Malgrat que el BNG s’ha quedat lluny de la Xunta, les crides a concentrar el vot i a encarnar el canvi en la figura d’Ana Pontón han fet efecte.