El Bloque Nacionalista Galego confia que és possible que Ana Pontón es converteixi en presidenta de la Xunta de Galícia. És una porta que obren les enquestes, especialment les del CIS, i que des del nacionalisme gallec “palpen” al carrer. No és menor que el primer objectiu del BNG a l’hora de dissenyar la campanya electoral fos “trencar psicològicament la barrera que provocava que la gent estigués convençuda que no es produiria un canvi a la Xunta” i “fer que la possibilitat del canvi fos versemblant”. Així ho apunta a ElNacional.cat el director de campanya del BNG, Rubén Cela, que recorda que l’enquesta preelectoral del CIS revelava que el 80% dels gallecs creien que guanyaria el PP, però el 49% volien que governessin les esquerres. Ana Pontón i els seus encaren ara els últims tres dies de campanya amb el convenciment, verbalitzat per Rubén Cela, que “mai en les últimes dècades hi havia hagut un escenari tan obert” en el qual el nacionalisme gallec hagués tingut tant “a l’abast de la mà” liderar una alternativa.

👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Rueda, Pontón, Besteiro i Lois

🗳️ Tret de sortida a la campanya electoral de Galícia: primer assalt de l’any electoral de Sánchez i Feijóo

 

I és que el BNG ha sigut capaç de “reunir tot el bagatge de coneixements i experiència que ha anat llaurant durant anys” per arribar al moment “de més fortalesa” i aconseguir “competir amb possibilitats de vèncer”. És una reflexió d’Anxo Quintana, vicepresident de la Xunta entre el 2005 i el 2009 en l’únic govern de coalició PSdeG-BNG, que atén per telèfon ElNacional.cat i verbalitza que, en relació amb els comicis del 2005, els contendents són diferents, però els possibles resultats mostren certs paral·lelismes: “No hi ha un PP en declivi polític ni hi ha una onada com el Nunca Máis, però sí que hi ha una alternativa sòlida i forta”. Torna a ser la novetat contra el de sempre.

La formació d’Ana Pontón arriba a la cita després d’obtenir els millors resultats de la seva història en escons el 2020: amb 19 diputats, es va convertir en el principal partit de l’oposició i va signar el sorpasso al PSdeG per tercera vegada. Ho va assolir després de dues eleccions relegat a la quarta posició per la irrupció de l’Alternativa Galega de Esquerda (AGE) i En Marea. Bran Barral, professor de Ciències Polítiques i Socials de la Universidade de Compostela, posa en relleu el fet que l’esquerra “s’hagi reagrupat al voltant del BNG i no al voltant d’una candidatura d’esquerres clàssica o estatal”. Actualment, el BNG governa dues de les sis grans ciutats de Galícia: Santiago de Compostel·la (la capital) des del juny passat i Pontevedra des del 1999.

Una campanya amb el focus sobre Ana Pontón

Observant els mítings i les imatges del BNG, es constata que el partit ha impulsat una campanya amb un tarannà personalista, posant més èmfasi en la candidata que en el partit. Rubén Cela, que coordina la campanya electoral de les autonòmiques des del 2016 i prèviament havia estat durant molts anys al comitè electoral, reconeix que mai havien fet una campanya com aquesta, però apunta que aquest plantejament té la voluntat de reflectir que és la primera vegada que la seva candidata “està lluitant per la presidència de la Xunta en el pla real”. “No és la nostra cultura política i la nostra tradició, però és una decisió molt meditada i està funcionant francament bé”, justifica. Per Cela, la finestra d’oportunitat que s’ha obert el 18 de febrer és una confluència de dos factors: “El reforçament del BNG com a organització i com a imatge de marca i una líder amb una altíssima valoració”.

Les enquestes il·lustren que Ana Pontón és la líder més ben valorada (amb un 5,7 sobre 10), rep una valoració alta entre els votants del PSdeG (un 6,5) i no crea massa rebuig entre els del PP (un 4,1). El que està clar és que, des de l’arribada de Pontón, el BNG ha experimentat una recuperació meteòrica: va arribar al lideratge el 2016 i a les eleccions del setembre, va remuntar les enquestes i va obtenir sis escons, el triple del que li donaven els sondejos. En aquell moment, Pontón era desconeguda pe al 57% de l’electorat i només el 5% volia que guanyés. Ara la coneix pràcticament tothom i el 30% dels enquestats i el 30% dels que diuen que van votar el PSdeG el 2020 volen que el BNG s’imposi.

Ana Pontón cartell Europa Press
Ana Pontón al costat del cartell electoral amb el lema “Agora!” / Foto: Europa Press

Una reconciliació després d’un divorci d’onze anys

Un dels moviments més rellevants de la campanya electoral del BNG va ser l’acte conjunt entre Ana Pontón, Xosé Manuel Beiras i Martiño Noriega. Per entendre l’impacte d’aquesta fotografia, ens hem de remuntar al 2012, quan Beiras i Noriega van protagonitzar un terratrèmol polític: l’Encontro Irmandiño, un corrent intern del BNG, es va escindir al·legant que no es donaven les condicions per impulsar una “regeneració”. No era un gest menor: Beiras havia sigut un dels fundadors del BNG i cap de llista en cinc eleccions gallegues (del 1985 al 2001). Arran d’aquesta sortida, el juliol del 2012 va néixer Anova-Irmandade Nacionalista. Des d’aleshores, i durant la darrera dècada, Anova “ha normalitzat les relacions entre el sobiranisme gallec i l’esquerra federal”, però just fa un any “va donar per tancada” aquesta hipòtesi de col·laboració i es va produir “un transvasament natural i espontani” cap al BNG, segons relata a ElNacional.cat Martiño Noriega, actual portaveu d’Anova. En aquest context, poc abans de començar la campanya electoral, el BNG i Anova, que a les generals del juliol ja havia demanat el vot pel BNG, van signar un document en el qual es comprometien a un “procés de col·laboració per propiciar el canvi polític a Galícia” davant la “cruïlla històrica” del 18F.

Des de la ruptura del 2012, Anova havia teixit aliances fonamentalment amb Podemos i amb Esquerda Unida (EU) i havia conduït a una connexió, per exemple, entre Xosé Manuel Beiras (històric líder del nacionalisme gallec) i Yolanda Díaz, que en aquell moment encapçalava EU. En les successives eleccions, aquesta entesa va donar lloc a Alternativa Galega de Esquerda (el primer enfrontament electoral entre el BNG i Anova a les autonòmiques del 2012), En Marea (a les autonòmiques del 2016 i a les generals del 2015 i del 2016, quan va deixar el BNG fora del Congrés dels Diputats per primera vegada des del 1993) i Galicia En Común (a les dues generals del 2019 i a les autonòmiques del 2020, tot i que va quedar fora del parlament gallec). A més, el 2015 Anova estava integrada en Compostela Aberta, la plataforma amb la qual Martiño Noriega va aconseguir arribar a l’alcaldia de Santiago de Compostel·la amb Marta Lois, ara candidata de Sumar a la Xunta, com a número 2.

Després de tancar aquest cicle, Anova posa tot el seu capital a disposició d’Ana Pontón perquè veu una “possibilitat real” d’arribar a la Xunta: “Si el canvi de govern està liderat pel BNG, té molta més garantia que pot evolucionar cap a un altre model de país”, argumenta Noriega. Les dues parts entenen aquest gest com “un punt de partida per redimensionar el nacionalisme gallec en els pròxims anys”. En un escenari encara incert, això podria permetre recuperar la concepció del BNG com a casa comuna del nacionalisme gallec, una visió amb la qual es va concebre l’espai polític el 1982 i que els últims anys havia quedat en entredit.

Ana Pontón, Xosé Manuel Beiras i Martiño Noriega BNG   Europa Press
Ana Pontón, Xosé Manuel Beiras i Martiño Noriega / Foto: Europa Press

La transició del BNG vista per Anxo Quintana, exvicepresident de la Xunta 

Una veu autoritzada per radiografiar l’evolució que ha experimentat el BNG des que va abandonar la Xunta de Galícia el 2009 és Anxo Quintana, que va ser portaveu del BNG del 2003 al 2009 i vicepresident gallec durant el govern de coalició. A pocs dies per les eleccions del 18F, atén la trucada d’ElNacional.cat i reflexiona sobre el procés que ha viscut la formació en els últims tres lustres i que l’ha portat a estar en condicions de disputar al PP la presidència: “El 2009 era una força política amb certa immaduresa i sense massa experiència de govern, va digerir malament la pèrdua de la Xunta en unes eleccions traumàtiques i li va costar sortir d’aquell esvoranc”.

Durant els quatre anys a la Xunta, de bracet del PSdeG, el nacionalisme gallec va demostrar que és un projecte polític dedicat a generar benestar per a la gent i això va xocar amb certs interessos econòmics: “Per enfrontar una batalla així, és necessari tenir un exèrcit civil que estigui disposat a lluitar per aquestes accions de govern i potser en aquell moment no vam ser capaços de mantenir cohesionat aquest exèrcit civil. Ara, Ana Pontón ha aconseguit cohesionar el nacionalisme i fer del BNG una organització més adulta i amb més capacitat d’enfrontar qualsevol batalla. Aquesta experiència serà molt important si el BNG té una altra oportunitat de governar”. Després del camí que ha recorregut el BNG, aquesta campanya li està servint per “dinamitar estereotips i obrir molts ulls”: “Sempre s’ha intentat per tots els mitjans que la qüestió plurinacional de l’Estat quedi reduïda únicament a Euskadi i a Catalunya, i el BNG aconseguirà trencar aquesta idea”.

Objectiu en clau nacional: “Dotar Galícia d’un nou estatus polític”

Des de l’òptica del nacionalisme gallec, a la Carta de principis i valors polítics i ideològics, el BNG explicita que Galícia “és una nació i té dret a l’autodeterminació” i subratlla que el BNG defensa “la llibertat de la nació gallega per establir-se en la República de Galícia”. Ara bé, Rubén Cela puntualitza que “la concreció del dret a l’autodeterminació pot tenir diferents expressions en funció del moment històric i de la conjuntura”. Així mateix, Cela posa en relleu que “no és indiferent que Galícia tingui veu pròpia i pes específic” en el debat obert sobre el caràcter plurinacional de l’Estat, però deixa clar que “no té sentit cap mimetisme respecte al nacionalisme català o basc, ja que cada nació ha de seguir el seu procés i Galícia està a una fase molt prèvia”.

El primer pas ha de ser concloure les transferències pendents: per exemple, en trànsit i seguretat viària, en salvament marítim, en inspecció i vigilància pesquera o en foment de la indústria audiovisual gallega. La segona fase seria “dotar Galícia d’un nou estatus polític com a nació perquè no estigui ni un mil·límetre per darrere de Catalunya i Euskal Herria”.

A primeira presidenta do noso país

En aquest context inèdit i amb la voluntat de marcar un punt d’inflexió en la política gallega, el BNG s’aferra a la seva candidata per multiplicar les opcions d’arribar a la praza do ObradoiroAntón Losada apuntava a ElNacional.cat que, sense cap mena de dubte, Ana Pontón, que genera més confiança i està més ben valorada que Alfonso Rueda, és “el gran avantatge comparatiu que té el BNG”. Una líder que aspira a conduir el nacionalisme gallec per primera vegada a la presidència de la Xunta i que anhela convertir-se en la primera dona presidenta de Galícia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!