El Congrés ha tombat aquest dijous les esmenes a la totalitat presentades per PP i Vox contra el projecte de llei del govern espanyol per blindar constitucionalment el dret a l'avortament i garantir-lo en la sanitat pública via reforma de la Carta Magna espanyola. Tots els grups parlamentaris han votat en contra de les esmenes de PP i Vox, que han comptat amb els 171 vots a favor dels seus respectius diputats i de la formació conservadora Unión del Pueblo Navarro (UPN), enfront dels 177 vots en contra de la resta de la Cambra Baixa. Superat aquest primer escull, la iniciativa de l'Executiu de Pedro Sánchez seguirà la seva tramitació parlamentària. La proposta requerirà, tanmateix, una majoria de tres cinquens al Congrés i al Senat per ser aprovada, per la qual cosa necessitaria un suport del PP que per ara no es dona.

PP i Vox han titllat la reforma impulsada pel govern espanyol de “demagògia” i “enganyifa” per desviar l'atenció de la ineficàcia de la seva gestió i dels escàndols de corrupció que esquitxen el seu entorn i exmembres de la seva administració. Ambdues formacions han criticat que Sánchez justifiqui en “la celeritat” i “la senzillesa” que la reforma es faci a través d'un afegit a l'article 43 de la Constitució, si bé sostenen que s'opta per aquest procediment per evitar una via de reforma agreujada, que exigeix una majoria qualificada de dos terços de la Cambra, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo ha qualificat de “frau constitucional” el procediment, mentre que els de Santiago Abascal han titllat la iniciativa d'“atemptat contra la dignitat de la naturalesa de la persona”.

Amb aquesta reforma, en la línia del que va aprovar de manera pionera Emmanuel Macron a França, el govern de Sánchez va plantejar garantir el dret a l'avortament en la sanitat pública en condicions d'igualtat real i efectiva a tot el territori de l'Estat, davant qualsevol regressió per un eventual govern conservador amb presència de Vox. La iniciativa es va posar sobre la taula a l'octubre de l'any passat, en un moment en què l'avortament va tornar a ser tema de debat polític a Espanya de la mà de Vox i d'algunes veus del PP. El Consell de Ministres va aprovar un dictamen per a això.

Segons ha defensat en el debat a la cambra la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, el 79% de les pràctiques abortives es realitzen en centres privats i només el 20% en centres públics, amb grans diferències entre comunitats autònomes. Redondo ha subratllat que la proposta és imprescindible per a "garantir la llibertat” d'interrompre voluntàriament l'embaràs i que el que és un dret reconegut legalment passi a ser "un dret plenament garantit" de manera efectiva i no només sobre el paper.

Des de la bancada popular, la diputada Silvia Franco ha negat que la iniciativa del govern espanyol parteixi d'una demanda social clara que la recolzi i ha retret el tràmit per la via ràpida sobre una qüestió espinosa. "El Tribunal Constitucional ha trigat tretze anys a pronunciar-se sobre un assumpte tan sensible i vostès pretenen tramitar-lo per la via d'urgència en tretze dies", ha llançat Franco. La iniciativa requereix tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats, i, per tant, és necessari un suport del PP que no està assegurat.

L'avortament, regulat ara a Espanya per una llei orgànica del 2023

Actualment, l'avortament està regulat a Espanya per la Llei Orgànica 1/2023, impulsada pel govern de Pedro Sánchez per modificar l'anterior llei, la que va aprovar el 2010 l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara mateix, l'avortament voluntari està permès a Espanya fins a la setmana 14 de gestació o a la setmana 22 si hi ha un risc greu per a la salut o la vida de la mare o si el fetus presenta anomalies greus —a partir de la setmana 22 només en cas de patologia fetal incompatible amb la vida o per malaltia incurable confirmada per comitè mèdic—.

En aquest sentit, la nova llei del 2023, impulsada pel ministeri d'Igualtat d'Irene Montero (Podemos), eliminava l'obligació que les joves de 16 i 17 anys haguessin de necessitar el permís dels seus pares per avortar, alhora que suprimia els tres dies de reflexió i estipula la creació de registres d'objectors de consciència amb l'objectiu que les intervencions siguin assumides majoritàriament en centres de la sanitat pública. El PP va interposar un recurs contra la llei davant el Tribunal Constitucional, si bé aquest la va acabar avalant.