L'article 99 de la Constitució espanyola estableix el següent:

"1. Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits previstos per la Constitució en què sigui procedent, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern.

2. El candidat proposat conformement al que preveu l’apartat anterior exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la Cambra.

3. Si el Congrés dels Diputats atorgava la seva confiança al dit candidat mitjançant el vot de la majoria absoluta dels seus membres, el Rei el nomenarà President. En el cas de no assolir-se la dita majoria, la mateixa proposta serà sotmesa a una nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior i s’entendrà que la confiança ha estat atorgada si obtenia la majoria simple.

4. Si una vegada fetes les votacions esmentades no fos atorgada la confiança per a la investidura, es tramitaran propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors.

5. Si després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà totes dues Cambres i convocarà noves eleccions amb el referendament del President del Congrés."

En resum: hi ha un termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura i la Constitució és clara: cal esgotar aquest temps perquè puguin dissoldre's les Cambres i convocar noves eleccions. Han transcorregut dos mesos des de la primera votació d'investidura? No. La votació que Sánchez va perdre va tenir lloc el 23 de juliol, per la qual cosa encara ens trobem en el termini legalment establert per continuar intentant-ho. Tanmateix, el comunicat de la Casa Reial està datat el 17 de setembre, després de més d'un mes en què no s'ha plantejat cap altra proposta més enllà de la primera de Sánchez.

És tremend que el Rei funcioni saltant-se la Constitució. Però el que és pitjor és que tots els altres s'ho empassin i ballin la música que ell marca

Segons experts en dret, i concretament Martín Pallín, "la interpretació que fa la Casa Reial de l'article 99 de la Constitució resulta totalment equivocada i contrària als principis constitucionals". I és que, segons assenyala el magistrat emèrit del Tribunal Suprem, "una lectura més reposada i menys intervencionista per part dels integrants de la Casa Reial els hagués portat a la conclusió que l'article 99 no li concedeix la facultat de prescindir de la proposta d'un candidat fins que s'esgotin els terminis marcats per la llei".

És cert que tot apuntava ja cap al resultat que estem veient. Però també és cert que la nostra política és com una muntanya russa: tan aviat es pacta com es tiren els plats pel cap; tan aviat un allarga la mà a l'altre i, en un tres i no res, aquesta mà es dirigeix al coll per escanyar-lo. Per tant, una cosa és que el Rei pogués tenir la intuïció que aquí ningú no es posaria d'acord, i altra, que no tingui l'obligació de fer propostes a tots els candidats i deixar-los que intentin negociar, una vegada i una altra, així fins a comprovar que realment no hi havia cap altra opció possible i que s'han esgotat els terminis que la llei dona per a això.

En la sentència del Tribunal Constitucional 16/1984 de 6 de febrer, entre altres, com ens recorda Martín Pallín, la decisió davant d'una situació d'investidura frustrada no és dissoldre les Cambres, sinó passar "la patata calenta" (això no ho diu el Constitucional ni Martín Pallín, ho dic jo per entendre'ns) al candidat que proposi el partit amb més escons obtinguts. El que sí que diu Martín Pallín és que no som una monarquia parlamentària sinó un parlament amb monarquia, contradient l'essència de la democràcia representativa.

Però no pensin que el famós article 99 surt a la palestra de manera casual. No. Fa mesos, Pedro Sánchez va plantejar la necessitat de modificar-lo, entenent que la culpa dels possibles bloquejos és de la redacció d'aquest article (sens dubte, no dels polítics ineptes incapaços de posar-se d'acord, esclar) i, per això, Sánchez vol plantejar una modificació perquè la investidura finalment sigui possible per a la llista més votada. O sigui, que després que s'intentés formar govern amb les propostes del Rei, si cap no tira endavant, automàticament s'investeixi els que més vots han tingut, com ja passa als ajuntaments.

Espanya és un dels països més lents a formar govern: el 2015 el procés va durar 8 mesos i va acabar en una investidura fallida. Es van repetir les eleccions i vam haver d'esperar uns altres 96 dies perquè Rajoy fos president. Fins al 2015 Espanya no era tan lenta: la mitjana era de 42 dies i ens trobàvem entre els països "àgils". Espanya és el cinquè país més lent en una llista de 27: per darrere dels Països Baixos, Austràlia, Itàlia i Bèlgica.

En conclusió: és tremend que el Rei funcioni saltant-se la Constitució. Però el que és pitjor és que tots els altres s'ho empassin i ballin la música que ell marca. Si en teníem cap dubte, ja es confirma qui mana aquí: hi haurà súbdits mentre hi hagi reis.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat