Ahir anunciava Pedro Sánchez que pot posar en marxa el 155 encara que el govern estigui en funcions.

Assegurava que l'executiu havia estudiat el cas. Tanmateix, el debat s'ha posat sobre la taula, ja que l'article 155 de la Constitució estableix que és el Senat qui aprova la seva posada en marxa per majoria absoluta. I, precisament, el Senat s'ha dissolt en convocar les noves eleccions del 10 de novembre. Carles Puigdemont, per la seva part, va contestar a Sánchez que no es pot posar en marxa el 155 quan el Senat està dissolt.

Des del govern basc també tenen una opinió sobre el tema: el portaveu, Josu Erkoreka, plantejava que si, segons el govern en funcions, pot aplicar-se en aquestes circumstàncies excepcionals el 155, també es podria completar un estatut incomplet. La polèmica està servida, encara que ens podem imaginar que les diferents opinions no importen, sobretot quan el president en funcions ja ha deixat clar que considera que sí que pot fer-ho. O sigui, que si prenen la decisió, l'aplicaran, independentment del que diguin els juristes.

Per aquest motiu sorgeix el dubte: pot la Diputació Permanent del Senat aprovar la posada en marxa del 155?

Primer de tot s'ha de dir que el PSOE tenia majoria absoluta en el Senat i, per tant, també en la Diputació Permanent.

El Confidencial apuntava que s'havien realitzat consultes als lletrats en legislatures anteriors en les quals quedava clar "que la Cambra Alta preserva aquesta funció d'aprovar l'aplicació del 144 fins i tot amb les Corts Generales dissoltes".

Crida l'atenció que, segons va publicar El Confidencial, "la cambra descobreixi en consultes als lletrats de legislatures anteriors que aquesta és l'única funció que conserva entre eleccions". Just aquesta, ja veieu, la d'aplicar el 155.

Ara no s'ha consultat als lletrats, compte. Es diu que això es va consultar en legislatures anteriors.

El reglament del Senat exigeix que el 155 s'aprovi en un ple, i amb el Senat dissolt, el ple no pot reunir-se

No hem sentit cap argument desenvolupat per part dels qui consideren que sí que es pot posar en marxa. Tanmateix, sí que existeix explicació per part dels qui consideren que probablement no és possible. Aquí l'explicació que dona el professor de Constitucional de la Universitat d'Oviedo, Miguel Ángel Presno.

En faig un breu resum: l'article 78 de la Constitució regula les funcions de les Diputacions Permanents, es remet a l'article 86 i 116 per delimitar-les en els casos en què les cambres hagin estat dissoltes, com és el cas. En aquests articles es detallen diferents circumstàncies per les quals la Diputació Permanent del Congrés agafaria les regnes, però entre elles no s'assenyala el 155 en cap cas.

El reglament del Senat no planteja tampoc l'atribució a la Diputació Permanent de la capacitat d'abordar el 155. L'article 189 sí que especifica funcions de la Diputació Permanent i no es refereix a l'article citat en cap cas.

El catedràtic de Dret Constitucional que també va ser lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías ho ha explicat d'una manera més senzilla:

El reglament del Senat, assenyala, exigeix que el 155 s'aprovi en un ple, i amb el Senat dissolt, el ple no pot reunir-se. El 155 és un mecanisme excepcional que només pot aplicar-se de la manera i en els supòsits previstos. Si no, ens carreguem la Constitució.

Malgrat aquest interessant debat, com deia, està força clar que no fa gaire falta estudiar-se el que diguin els catedràtics en la matèria o experts en dret. Ja sabem que si des del Govern es pren la decisió, tiraran endavant. Però mai no sobra prendre nota.