Davant el silenci del president del PP, Mariano Rajoy, pel cas Barberá, el Partit Popular s’ha dividit en dues meitats asimètriques però reveladores.

La número dos del partit, María Dolores de Cospedal, i la històrica Celia Villalobos representen la minoria sorollosa que, apel·lant a la presumpció d’innocència, defensen el dret de Barberá a no renunciar a l’acta de senadora. 

Nova fornada

A l’altra banda, les declaracions d’altres primeres espases del PP, líders de nova fornada, reconeixen que Barberá és un llast i que no n’hi ha prou amb què es doni de baixa de militància al PP.

"No és exemplar mantenir-se a l'escó exclusivament per gaudir de l’aforament", apuntava dijous des del País Basc el vicesecretari sectorial, Javier Maroto, davant un Pablo Casado que assentia amb la mirada.

"No compleix cap de les dues coses i ho lamento profundament perquè en el seu comunicat i en les seves expressions diu que no vol fer mal ni al partit ni a les institucions i, desgraciadament, hem comprovat que no està sent així", insistia.

A més, Maroto subratlla que, si Barberá no hagués demanat la seva baixa del PP, el partit l'hauria suspès de militància, igual que ha fet amb la resta d'exregidors valencians investigats en aquest cas.

Maroto ha deixat clar que les seves paraules expressaven la posició del partit, no només la seva.

I en aquesta mateixa línia està la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que apunta que cal fer alguna cosa per evitar que els trànsfugues com Rita Barberá, s’amaguin al Senat.

El vincle amb Rajoy

La gran pregunta és per què Rajoy calla i la secretària general del partit, Maria Dolores de Cospedal, surt en defensa de Barberá. Algunes veus remarquen l’estret vincle de Rajoy i Barberá. És a dir, com les majories que consolidava Barberá al País Valencià, la van convertir en una aliada decisiva perquè Rajoy conservés el timó del partit en condicions adverses. Fins i tot, amb l’huracà d’Esperanza Aguirre disputant-li la capitania.

València 2008

Cal remuntar-se fins al conclave que el PP va celebrar a València el 2008 i en el qual Mariano Rajoy va aconseguir la direcció del partit i tancar el cicle Aznar.

Rajoy no ho tenia fàcil i per això va decidir que el congrés se celebrés a la capital valenciana sota la batuta de la seva “amiga” Rita Barberá. Allà va aconseguir el suport del PP de la comunitat liderat per Barberá i Francisco Camps, que es van posar del costat de Rajoy davant el menyspreu d’Aznar i els embats d’Esperanza Aguirre que, amb la vella guàrdia, aspirava a rellevar Aznar.

La comunió de Rajoy amb els valencians, i també amb els canaris liderats per Jose Manuel Soria, va deixar mans lliures al gallec per confeccionar una direcció al seu gust i de consens amb Maria Dolores de Cospedal com a número dos.  

Quatre anys més tard, Rajoy treia els millors resultats electorals i arribava al Congrés de Sevilla en plena forma.  

Municipals 2014

La segona gran prova de fidelitat de Barberá amb Rajoy es remunta a l’octubre del 2014. Per primera vegada, les enquestes apuntaven a una derrota a les urnes de Rita Barberá a les eleccions municipals. Ella, que havia guanyat amb solera en les darreres cinc convocatòries.

Barberá no estava disposada a encarar una derrota a les urnes però Rajoy, en una reunió personal, hi va insistir. Barberá s'hi va presentar i va perdre l’alcaldia. 

Rajoy no hi ha parlat

Amb aquests antecedents, és fàcil imaginar que la relació entre Rajoy i Barberá no és fàcil.

Aquest dijous, el vicesecretari d'Organització del PP, Fernando Martínez-Maillo, explicava que els dos polítics no van parlar directament però que Barberá sabia que Rajoy estava d'acord amb el fet que havia de deixar el partit: "Ella porta molts anys al partit i sap com són aquestes coses". 

Martínez-Maillo ha admès que, des que van saber que el Tribunal Suprem obria una causa per investigar-la per blanqueig de capitals, al partit es van posar a treballar per "buscar-hi una solució". 

"És dolorós per a ella i el PP", ha afirmat després d'insistir que Barberá "els ha donat molt".