El Rei Joan Carles I va encarregar l'abril de 2013 a l'expresident del Govern José María Aznar un informe polític i jurídic sobre la manera en què havia de procedir amb la seva abdicació, opció que per llavors estava madurant posar en marxa. L'expresident espanyol va respondre a la petició amb un informe de col·laboradors de Faes on es marcava com a objectiu evitar tant sí com no un debat sobre monarquia i república,

Així ho revela el director de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) presidida per Aznar, Javier Zarzalejos, al seu llibre 'No hay ala oeste en la Moncloa' (Edicions Península). El treball aporta detalls fins ara desconeguts sobre els mesos que van precedir l'abdicació del monarca, com la implicació de l'expresident 'popular' en aquests preparatius.

El monarca va citar en aquella primavera de 2013 a Aznar al Palau de la Sarsuela per encarregar-lo un informe "sobre les diverses qüestions que plantejava l'abdicació i, en concret, com hauria de ser el projecte de llei orgànica que preveia l'article 57.5 de la Constitució", explica Zarzalejos.

Per ajudar-lo en aquesta tasca, Juan Carlos va lliurar a Aznar un document "mantingut en absoluta reserva" que havien elaborat el per llavors cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, i un grup de personalitats lligades al servei del monarca, precisa Zarzalejos, que detalla que el líder del PSOE en aquella etapa, Alfredo Pérez Rubalcaba, estava al corrent.

Aquest document, datat al febrer, feia una primera aproximació als aspectes jurídics i polítics de l'abdicació i també als aspectes pràctics d'aquesta en relació amb el Rei.

Col·laboradors d'Aznar a Faes

Aznar va encarregar al seu torn l'elaboració de l'informe a dos dels seus col·laboradors en FAES, el mateix Javier Zarzalejos i al jurista i diputat del PP Ignacio Astarloa, que van donar forma a dos documents.

Un, de redactat per Zarzalejos, analitzava el context del moment i oferia "algunes consideracions sobre la instrumentació política de tot el procés", mentre que el segon, netament jurídic, ho va fer Astarloa.

És la mateixa Constitució espanyola la que estableix al seu article 57.5 que "les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que passi en l'ordre de successió a la Corona es resoldran per llei orgànica".

La interpretació jurídica d'aquest article havia donat lloc fonamentalment a dos grans corrents d'opinió entre els experts. Els que afirmaven que calia aprovar una llei que preveiés les abdicacions i renúncies amb caràcter general, perquè en tingués prou amb una comunicació de les Corts quan calgués procedir un d'aquests supòsits.

El segon bloc defensava l'aprovació d'una llei orgànica per a cada cas en considerar que totes les constitucions monàrquiques espanyoles des de Cadis requerien la concurrència de la voluntat de les Corts perquè l'abdicació fos efectiva, per impedir abdicacions forçades com va ser la de Carles IV sota la coacció napoleònica.

Evitar un debat sobre la monarquia

El dictamen dels experts de FAES s'alineava amb la interpretació partidària d'una llei general sobre abdicacions. Tanmateix, també eren conscients que el moment polític en 2013 i l'estat de l'opinió pública respecte a la monarquia aconsellaven optar per la segona via, una llei singular per al cas concret de Juan Carlos.

Van proposar, a més, que es tramités per la via d'urgència acceptant només esmenes a la totalitat -gens de parcials-, com es fa en la ratificació de tractats internacionals, i amb aprovació en lectura única. Es tractava d'evitar un debat que derivés en la dialèctica entre monarquia i república.

Aznar va lliurar l'informe al Rei a primers de juny de 2013, però a la tornada de l'estiu va rebre la impressió que el procés que semblava conduir a l'abdicació s'estava reconsiderant. En el Govern, compte Zarzalejos, "també semblava observar-se una distància bastant perceptible respecte a aquest assumpte".

No va ser fins a mitjans de maig de 2014 quan el Rei Joan Carles va cridar a Aznar per comunicar-lo que havia decidit reactivar la seva decisió d'abdicar, que volia fer efectiva al juny. Segons Zarzalejos, l'expresident tenia la impressió que el monarca estava una mica impacient per què el Govern espanyol comencés a posar en marxa els mecanismes legals i institucionals necessaris per a la renúncia.

El Rei Joan Carles havia començat l'any 2014 amb una reaparició vergonyosa a la Pasqua Militar del 6 de gener, on va llegir amb dificultat el seu discurs -es va equivocar en repetides ocasions- com a conseqüència de la falta de descans. El dia anterior, segons revela la periodista Ana Romero al seu llibre 'Final de partida', el monarca havia celebrat el seu aniversari a Londres i havia tornat a Espanya de matinada.

Tan sols uns dies després, el jutge del 'cas Nóos', José Castro, imputava a la Infanta Cristina pels delictes de blanqueig i frau fiscal. Segons va explicar el mateix monarca quan va anunciar la seva abdicació el 2 de juny de 2014, la decisió la va prendre el gener d'aquell any en complir els 76 anys.