La Constitució no es toca. Excepte quan ho troben convenient, primer Inés Arrimadas i ara, Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha avalat la teoria de Ciutadans per promoure un canvi en la distinció entre regions i nacions que fa la Constitució en el seu article número 2: "Era una picada d'ullet, una petita cessió als nacionalistes per demanar el seu suport en el seu moment i atraure'ls a signar el projecte de text legal a la recerca del consens". Però ara, ambdues ho troben un concepte caducat.
Arrimadas se sent escoltada
L'encara líder de Ciutadans així ho defensa: "Amb la voluntat d'eliminar la distinció entre nacionalitats i regions, ha provocat que hi hagi territoris que es consideren de primera i altres de segona. Cal emprendre una iniciativa valenta i reformista per garantir que Espanya és una nació de ciutadans lliures i iguals, que es configura en 17 comunitats i 2 ciutats autònomes".
Encara que el debat es centra en la crítica i la guerra oberta mantinguda amb els independentistes, es va originar de forma indirecta entre ells mateixos. La setmana passada, Elías Bendodo (membre andalús del nou PP de Feijóo) va fer unes polèmiques declaracions que van caure com una galleda d'aigua freda entre Ciutadans, Vox i els mateixos populars, quan va assegurar que Espanya era un país plurinacional, tot aclarint ràpidament que no és el mateix "nació que nacionalitat". Davant la polseguera que van aixecar aquestes paraules, el mateix Feijóo va haver de córrer a matisar les declaracions del seu company de partit, assegurant que van ser un error.
Ayuso: "A ningú li agrada al 100% la Constitució"
Davant la polèmica, el lideratge d'Ayuso reforça el missatge dels protagonistes secundaris que han obert el meló. "La condició d'espanyols està per damunt de la resta. No alimentaré això mai", ha apuntat durant una entrevista a Onda Cero en ser preguntada sobre la proposta de Ciutadans. La presidenta, en aquest cas regional, també ha indicat que "a ningú no li agrada al 100% la Constitució" però que com a llei s'ha de complir i no ha aclarit si és favorable al canvi en la redacció que proposa el partit taronja.
Interpretació de l'article
En termes legislatius, la Constitució espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions. Aquesta distinció, en contra del que pogués semblar, no desplegarà cap conseqüència juridicoconstitucional, sinó que, si n'hi ha, seran merament polítiques. En efecte, cal recordar que el motiu que va portar el constituent a introduir el terme, que no pas el concepte, de nacionalitat va ser el d'aconseguir un consens més gran entre les forces nacionalistes perifèriques i els ciutadans de determinats territoris entorn del model de descentralització política del poder contingut en el text constitucional que se sotmetria a la voluntat popular via referèndum.
No obstant això, aquesta és l'única referència a aquestes expressions a la resta de la Constitució, ja que a partir d'aquí utilitza els termes territoris, províncies, territoris insulars i comunitats autònomes.