Les mesures per facilitar l'accés a l'habitatge constitueixen, a parer dels barcelonins i barcelonines, el servei que pitjor està funcionant a la ciutat. Així ho indica una enquesta de Feedback per a El Nacional, sondeig que arriba quan només queda un any per a la celebració de les eleccions municipals. Concretament, els ciutadans puntuen amb un ínfim 2,6 el funcionament d'aquestes polítiques en habitatge. Els projectes en aquesta matèria sempre han estat una "prioritat" de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Tot i això, les accions que està duent a terme en aquest sentit no convencen els barcelonins. Fins i tot, els votants de Barcelona en Comú suspenen l'executiu municipal que formen aquesta formació i el PSC en mesures per accedir a l'habitatge: la puntuació mitjana és d'un 3,79. També destaca la mala valoració que fan els joves de 18 a 24 anys, ja que castiguen més aquesta gestió amb un 2,06.

L'enquesta, que es va realitzar a Barcelona a partir de 500 enquestes telefòniques entre el 10 i 19 de maig, il·lustra el descontentament dels habitants de la capital de Catalunya amb el funcionament dels serveis. La gestió en habitatge, doncs, és la que genera més desencís. Hi contribueixen fets com que Ada Colau es comprometés a fer créixer en 8.000 pisos el parc d'habitatge públic de la ciutat durant el primer mandat i que esgotés la seva primera legislatura al capdavant de l'Ajuntament havent-lo ampliat en 2.600 habitatges. Per a més inri, la falta d'oferta complica l'accés a una llar i les mesures per al lloguer assequible tampoc han estat prou productives. Els col·lectius més vulnerables que defensava Colau quan era portaveu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) pateixen, encara, moltes dificultats en aquest vessant.

Només aprova el funcionament dels transports públics

De tots els serveis plantejats, l'únic que aprova és el funcionament dels transports públics, amb una qualificació mitjana de 5,28. Els votants dels socialistes són els que millor puntuació li atorguen (6,14), i els qui també l'aproven són els de Barcelona en Comú (5,54) i Ciutadans (5,48). A partir d'aquí, els serveis que més polèmica generen en el si de la ciutadania és el nivell dels impostos municipals —el seu funcionament rep un clar insuficient amb un 2,67—; les ajudes al comerç local (3,16); la mobilitat, circulació i ordenació del trànsit (3,22) —en aquesta línia, les Superilles són projectes que han generat controvèrsia— o la neteja de la ciutat —la implantació del porta a porta, per exemple, ha resultat molesta per a diversos veïns de Sant Andreu— (3,59). Els enquestats encara valoren per sota del 4 la seguretat ciutadana (3,65), la planificació de la ciutat per encarar els reptes de futur (3,67) i l'atracció d'inversions per la ciutat de Barcelona (3,72). Finalment, en el segon, tercer i quart lloc de serveis amb una nota més elevada hi ha, respectivament, les mesures per evitar la contaminació i preservar el medi ambient (4,51), la projecció de la marca Barcelona (4,03) i el manteniment de carrers, jardins i mobiliari urbà (4,01).

Aquest mateix sondeig projecta que Esquerra Republicana de Catalunya repetiria victòria als comicis al consistori barceloní (10-11 regidors), i que evidencia el desgast de Colau. L'actual batllessa, que ha confirmat aquesta setmana que serà novament cap de cartell per aspirar a un tercer mandat, cediria la segona posició als seus socis de govern, el PSC. Els socialistes, que presumiblement presentaran Jaume Collboni com a alcaldable, sumarien un regidor més que el 2019, assolint els 9 escons. El tercer lloc l'ocuparia Barcelona en Comú, que retrocediria fins als 8 edils.

Fitxa tècnica:
  • Àmbit del’estudi: Barcelona.
  • Univers: Població major de 18 anys empadronada a Barcelona i amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya
  • Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes(75%) i mòbils(25%).
  • Mostra: 500 enquestes.
  • Quotes: proporcionals a tres variables: (1) estructura per grups d’edat,(2) sexe i (3) control per districtes de la ciutat.
  • Condicions estadístiques: marge d’error total possible de +4,47%, per una població infinita (cens de 1.142.444 persones), amb un nivell de confiança de 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50).
  • Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el dimarts 10 al dijous 19 de maig de 2022.
  • Realització: Feedback