Ara fa dues setmanes un Tribunal Constitucional dividit va avalar la presó cautelar d’Oriol Junqueras. La seva defensa havia presentat un recurs argumentant la vulneració del seu dret a la participació política perquè era diputat al Parlament. Després de reunir-se durant dos dies, el ple de l’alt tribunal no va aconseguir la unanimitat: nou vots a favor i tres discrepants. Aquest dimarts s’ha conegut la sentència que avala la privació de llibertat del líder d’ERC. Els nou magistrats que la van aprovar consideren que “respecta el principi de legalitat i proporcionalitat i perseguia una finalitat legítima”.

En la sentència, redactada pel president del TC Juan José González Rivas i que obre la porta de la justícia europea, la majoria del tribunal rebutja el recurs d’empara presentat per la defensa d’Oriol Junqueras. Segons els magistrats, “l’aplicació de la mesura de presó provisional aplicada al recurrent ha respectat les exigències constitucionals dels principis de proporcionalitat i legalitat, i ha respost a una finalitat legítima, tal com reconeix la jurisprudència constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans”.

 

En aquest sentit, el màxim tribunal espanyol diu que la presó provisional acordada inicialment per Carmen Lamela “va superar l’examen de constitucionalitat basat en uns fets presumptament constitutius de delictes greus i un risc de reiteració delictiva, que donaria lloc a perjudicis singularment greus”. Reforcen la idea que va ser una “mesura proporcionada”, encara que es tractés d’un diputat, perquè va poder presentar un recurs d’impugnació contra la presó.

Els magistrats recorden que, a més a més, en el moment de ser decretada la presó, “Oriol Junqueras no era titular de cap càrrec públic en haver estat destituït el 27 d’octubre del 2017 dels que ostentava ni encara era candidat a les eleccions” del 21-D, tot i que sí que era candidat i diputat quan va recórrer contra les dues resolucions.

Els drets “no són absoluts”

Segons la sentència, el Tribunal d’Estrasburg “ha reconegut que els drets garantits en el Conveni Europeu de Drets Humans no són absoluts, sinó que poden estar sotmesos a limitacions implícites dels estats”. En aquesta línia, afegeixen sobre la jurisprudència del TEDH: “També ha manifestat que aquest Conveni Europeu no prohibeix l’aplicació de la mesura de privació cautelar de llibertat a un diputat o candidat ni mantenir-lo en presó provisional”.

L’alt tribunal també tomba les queixes de la defensa de Junqueras per una possible vulneració a la llibertat ideològica, d’expressió i de presumpció d’innocència “en no aparèixer en la demanda d'empara degudament fonamentats ni tampoc en el contingut de les al·legacions”.

D'aquesta manera, el Tribunal Constitucional confirma la decisió del magistrat instructor Pablo Llarena, que el gener del 2018 va ratificar la presó provisional dictada per la llavors jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. La defensa de Junqueras va argumentar que, després de tornar a ser escollit diputat del Parlament el 21-D, se li vulnerava el dret a la participació política. El ple de l'alt tribunal insisteix que "les decisions judicials qüestionades compleixen amb les exigències constitucionals de previsió legal, finalitat legítima i proporcionalitat”.

Adeu unanimitat i hola Estrasburg

Amb aquesta sentència amb vots particulars, el Tribunal Constitucional dona per morta la unanimitat que fins ara havia aconseguit mantenir en els assumptes de la carpeta catalana. També falta per resoldre un altre recurs de Junqueras després que li impedissin participar en la sessió constitutiva del Parlament, que previsiblement se'n tindrà coneixement després de Nadal.

Amb aquesta decisió també se li obre a Oriol Junqueras una via nova: l'europea. Havent exhaurit totes les instàncies a l'Estat espanyol, el president d'ERC ja pot emprendre la batalla judicial al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg.