Ara fa una setmana, tot estava llest al Senat per a l’aprovació definitiva dels pressupostos de l’Estat. La pràctica totalitat dels ministres van desplaçar-se justament a la cambra baixa per a brindar. Però tot es va frustrar amb l’estratègia de filibusterisme del PP, que va votar massivament a favor d’esmenes d’altres grups. Van aconseguir que una de les 4.000 sortís endavant: una partida 1,6 milions per a les llengües minoritàries i regionals proposada per Compromís. Tot el tràmit s’ha hagut d’endarrerir una setmana. Avui el Congrés dels Diputats, amb poca assistència i molt vot telemàtic, s’ha tornat a reunir i ha ratificat l’addenda, amb bona part dels ministres novament presents. Ara sí que han pogut celebrar-ho: els comptes espanyols són una realitat. Són els segons pressupostos de Pedro Sánchez en dos anys de govern de coalició, mitja legislatura, amb els mateixos aliats: ERC, el PNB i Bildu. Entraran en vigor en menys de 96 hores.

Com no podia ser d'altra manera en aquest serial, l’esmena tenia a veure amb la protecció de les llengües. La modificació del senador Carles Mulet, ratificada avui, destina 1,6 milions d'euros del Ministeri de Cultura a la "promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries". Aquest import se'l repartiran entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l'Aragó, Euskadi, Navarra, Galícia i Astúries. Aquestes llengües són el català, l'euskera, el gallec, l'aranès, l'asturià, el lleonès i l'aragonès. Avui al Congrés ha tirat endavant amb una majoria més que àmplia, de 281 vots a favor (incloent-hi el govern espanyol) i 62 en contra, els de l’extrema dreta de Vox i Ciutadans. El PP ha estat coherent i també hi ha votat a favor.

Però la maniobra del PP, que ha obligat a convocar un ple imprevist en plenes Festes, s'ha endut moltes crítiques. Des del PSC, la diputada Montse Mínguez ho ha qualificat de "gol en pròpia porta", mentre Sofía Castañón (Podemos) ho ha titllat d'"innocentada". El republicà Gabriel Rufián els ha acusat d'intentar imitar l'extrema dreta de Vox: "Vostès no fan política, vostès fan el troll". Ferran Bel, del PDeCAT, ha assenyalat la ironia d'aprovar iniciatives a favor del català només per a torpedinar els comptes del govern espanyol.

Més enllà de l'esmena, els pressupostos generals de l'Estat van revalidar en la primera votació al Congrés la mateixa majoria que l'any passat: 188 vots. Són els vots d'onze formacions, repetint aliances: el PSOE, Unidas Podemos, ERC, el PDeCAT, el PNB, EH Bildu, Més País, Compromís, Terol Existeix, Nova Canàries i el PRC. En el discurs posterior al debat, el president Pedro Sánchez ha confiat a revalidar aquesta majoria per la reforma laboral: "Necessitem acords, tots els possibles i el més amplis possibles". Però no s'albira un escenari justament fàcil.

 

La llengua, element central

Com demostra el que ha passat durant l’última setmana, el camí fins aquí no ha estat tranquil. Des de setembre, la ministra Montero va assenyalar ERC i el PNB com a “socis prioritaris” amb qui tornar a negociar els comptes espanyols. Amb els bascos, ni tan sols van arribar a un acord abans de l’aprovació al Congrés, a diferència dels pactes assolits amb EH Bildu. Amb ERC ha calgut fins a tres acords, amb el blindatge del català a la llei audiovisual com a principal punt de conflicte.

Per a la tramitació dels pressupostos al Congrés, el grup capitanejat per Gabriel Rufián va tancar que aquesta llei s’acordaria només amb el vistiplau d’ERC. Per a l’aprovació final al Congrés, van pactar una quota del 6% del catàleg de les plataformes per al català, l’euskera i el gallec. Però el projecte de llei va ser aprovat pel Consell de Ministres deixant fora les grans plataformes internacionals, com Netflix, d’aquesta obligació. Això va obligar a renegociar la protecció de les llengües audiovisuals, que es va saldar amb l’obligació de totes les plataformes de finançar producció en aquestes llengües (uns 15 milions d’euros anuals) a més de la creació d’un fons de doblatge i subtitulat. Aquest últim acord és el que ha permès l’aprovació final dels comptes al Senat.

Independentisme dividit

No és l’únic acord que ha arrencat ERC. També ha fet retirar dels comptes la inversió prevista a la comissaria de Via Laietana, malgrat que en demanaven el seu traspàs per a convertir-lo en un espai de memòria. Avui mateix, Gabriel Rufián ha admès que té una barreja de sentiments: tant de “frustració” com de “satisfacció” per aconseguir que passin coses”. El PDeCAT també s’ha involucrat en les negociacions i aprovació dels pressupostos. El subgrup liderat per Ferran Bel ha pactat que entitats sense ànim de lucre que presten serveis socials o cooperen amb la sanitat pública puguin rebre diners dels fons europeus Next Generation. Però, com l’any passat, l’independentisme no ha anat a l’una a Madrid.

A l’altra banda, Junts per Catalunya va obrir-se a negociar, però no va rebre feedback de La Moncloa i ha acabat vetant-los i votant-hi en contra, tant al Congrés com al Senat. La seva portaveu Míriam Nogueras ha estat molt crítica amb els pactes dels republicans, denunciant que, amb un front independentista unitari, s’hauria aconseguit molt més. Fins i tot va haver de colar amb una esmena un fons covid extraordinari, contra la voluntat del govern espanyol, que amenaça de no executar per defectes de forma. La CUP directament se n’ha desentès. Ja a l’inici de les negociacions, els anticapitalistes van rebutjar asseure’s amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. De forma reiterada, els cupaires han avisats que no es donaven les condicions perquè el govern espanyol no plantejava polítiques prou “valentes”, ni pel que fa a l’àmbit social ni pel que fa a la resolució del conflicte polític català.