Carlos Mazón, que va deixar de ser president de la Generalitat Valenciana el passat mes de novembre, va sol·licitar a finals de març personar-se a la causa judicial que investiga la gestió de la DANA al País Valencià, que va provocar més de 200 víctimes mortals. Aquesta petició a la jutgessa de Catarroja, que ha anat estrenyent el cercle sobre l'expresident. La magistrada ho va rebutjar, però a l'abril, la Fiscalia es va alinear amb els arguments de la defensa de l'ara diputat a les Corts Valencianes, al·legant que rebutjar-la implicava una vulneració del dret a la defensa. Ara, la Secció Segona de l'Audiència de València ha donat la raó al polític d'Alacant, esmenant el criteri de la jutgessa instructora i acceptant la personació de l'expresident, que passa a formar part del procediment.
En la interlocutòria, segons informa ElDiario.es, el tribunal valencià considera que, si no s'acceptés la petició de l'expresident, "es veuria privat de conèixer l'activitat judicial d'investigació que l'afecta, activitat que podria tenir —en funció del resultat d'algunes de les diligències acordades— transcendència inculpatòria futura".
L'intent d'imputar-lo
A finals de febrer d'aquest 2026 i després de molts mesos de feina, la jutgessa Núria Ruiz va fer el primer pas, necessari, per a poder imputar Carlos Mazón en la causa de la DANA. Fins llavors, la màxima responsable política era l'exconsellera de l'Interior, Salomé Pradas, a qui l'expresident va destituir poc després de la tragèdia. La jutgessa defensava que l'"exclusió voluntària" de l'aleshores president de la Generalitat en aquella emergència "va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu" d'aquesta, una "omissió equiparable a l'acció" en les 230 morts i en les lesions que va deixar el terrible episodi. En un escrit de 109 pàgines, on parlava de la "negligència" de Mazón, la jutgessa instructora detallava que "el nexe causal davant la passivitat del president i les obligacions pròpies del seu càrrec, entre les quals hi ha la coordinació davant aquesta situació d'emergència, suposa que hauran d'imputar-se els morts".
Ruiz va elevar aquesta exposició al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, però aquest va rebutjar-ho per unanimitat, perquè no apreciava indicis sòlids de delicte. La decisió va ser una galleda d'aigua freda per a les associacions de víctimes. Finalment, l'expresident va ser citat a declarar, únicament en qualitat de testimoni, als jutjats de Catarroja.