La Secció Primera de l’Audiència Provincial de Sevilla ha acordat plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) referent a unes sentències del Tribunal Constitucional (TC). Aquestes sentències van estimar parcialment els recursos de protecció de drets (recursos d’empara) presentats per una desena d’ex alts càrrecs de la Junta d’Andalusia condemnats pel cas ERO, entre ells els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán.
En una interlocutòria del 14 de juliol, notificada aquest dimarts, els magistrats decideixen suspendre la tramitació del cas pel que fa a l’execució dels mandats del TC mentre esperen la resposta del TJUE. Consideren que és imprescindible aquesta consulta per aclarir si les sentències del TC s’ajusten al dret europeu i a la jurisprudència del TJUE, i per evitar que aquestes provoquin un risc sistemàtic d’impunitat en casos similars, la qual cosa protegeix els interessos financers de la UE.
El que digui el TJUE serà decisiu
Els magistrats expliquen que, depenent de la resposta del TJUE, hauran de dictar sentències que segueixin el que indiqui el TC o bé aplicar el Dret de la Unió Europea si detecten que les sentències del TC no s’hi ajusten. Això és necessari per garantir la plena efectivitat del dret europeu, deixant de costat les sentències del TC quan aquestes contradiguin la normativa europea. El tribunal recorda que el TC va anul·lar parcialment sentències de l’Audiència Provincial i del Tribunal Suprem i va ordenar tornar a començar els judicis des d’abans de la sentència inicial, per tal de respectar el dret fonamental a la legalitat penal. Tanmateix, l’Audiència Provincial considera que aquestes sentències del TC podrien contradir el Dret de la UE i posar en risc la seva aplicació uniforme, especialment en la protecció dels interessos financers europeus.
Riscos d’impunitat i conflictes amb el dret europeu
Els magistrats assenyalen que el TC va interpretar de manera molt restrictiva els delictes de prevaricació i malversació, vinculant-los de manera genèrica a exempcions en l’àmbit legislatiu pressupostari. Aquesta interpretació podria deixar impunes conductes il·lícites relacionades amb la preparació i aprovació dels pressupostos, que van provocar un frau de 680 milions d’euros durant deu anys. L’Audiència apunta que la decisió del TC impedeix perseguir penalment aquestes conductes fraudulentes i deixa sense control tota l’activitat pressupostària des de la seva elaboració fins a la seva execució, cosa que suposa un risc per al patrimoni públic i per a la confiança ciutadana en la gestió pública.
A més, segons el tribunal, les sentències del TC apliquen un nivell de protecció nacional dels drets fonamentals que està per sobre del que exigeix la normativa europea, fet que pot propiciar impunitat en la lluita contra la corrupció, el frau i les activitats il·legals que afecten els interessos financers de la UE.
L’Audiència Provincial considera que el TC ha superat la seva funció en qüestionar interpretacions penals que correspondrien al Tribunal Suprem, i que això pot causar un dany institucional greu, en modificar la interpretació de la llei i anul·lar sentències fermes. Els magistrats també recorden que els membres del govern autonòmic no gaudeixen d’immunitat per a actes delictius en l’elaboració i aprovació dels pressupostos, i que mantenir aquesta irresponsabilitat suposaria un incompliment greu dels compromisos de l’Estat espanyol amb la Unió Europea per lluitar contra el frau i la corrupció.
Les quatre preguntes de l'Audiència
Per tot això, la Secció Primera de l’Audiència Provincial ha preguntat al TJUE si les sentències del TC vulneren el Dret de la Unió en el moment en què modifiquen interpretacions penals fetes pels tribunals ordinaris i si és compatible amb el Dret de la UE deixar fora de control tota l’activitat pressupostària des de la seva elaboració fins a l’execució, cosa que generaria un risc per al patrimoni públic i la transparència. També ha demanat si és contrari al Dret de la UE i als compromisos internacionals mantenir una interpretació que impedeixi perseguir la corrupció, el frau i la malversació en els pressupostos i, finalment, si un tribunal nacional pot no aplicar les sentències del TC "quan aquestes contradiguin el dret europeu i permetin considerar lícites conductes que, segons la normativa de la UE, serien delictives".