El judici a Arnaldo Otegi s'haurà de tornar a repetir. Així ho ha ordenat el Tribunal Suprem aquest dilluns, després que una sentència del Tribunal d'Estrasburg condemnés Espanya per no haver-se produït un judici just. La condemna del TEDH va arribar després que el líder de l'esquerra abertzale ja hagués complert íntegrament la pena de sis anys i mig de presó, entre els anys 2009 i 2016, sense rebre cap mena de permís ni benefici dels contemplats pel reglament penitenciari.

Així, el ple jurisdiccional de la sala penal del Tribunal Suprem ha ordenat per unanimitat la repetició del judici pel cas Bateragune a l'Audiència Nacional. L'alt tribunal assenyala que ho fa "en compliment de la sentència dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans que va considerar vulnerat el dret a un jutge imparcial d'Arnaldo Otegi i la resta de condemnats".

Per justificar la repetició del judici, els 16 magistrats s'aferren a l'article 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que segons la sala penal "exclou la prohibició de doble enjudiciament en suposats com el que ara es resol". També es fonamenten "en els precedents de la pròpia jurisprudència de la sala". Així, el Tribunal Suprem dona la raó a la Fiscalia, que va demanar repetir el judici "per evitar que els fets quedessin" sense jutjar.

Jutge parcial

Ara fa dos anys, el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que Arnaldo Otegi va ser condemnat per terrorisme en un judici que no va ser just. Això va passar el novembre del 2018. Però no va ser fins a aquest juliol que el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència del cas Bateragune, seguint el que va ordenar Estrasburg. L'actual coordinador general d'EH Bildu va arribar a passar sis anys i mig a la presó de Logronyo. L'anul·lació de la sentència va fer decaure també la inhabilitació del líder de l'esquerra abertzale per exercir càrrecs públics, que estava vigent fins al 2021.

El cas va arribar a Estrasburg per la defensa d'Otegi, que buscava dilucidar si l'actuació de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo va vulnerar els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la seva imparcialitat estava contaminada pel prejudici mostrat en un judici anterior contra ell. En concret, al·legava que durant el judici per l'homenatge a un dels líders d'ETA, Argala, Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, davant la seva negativa a respondre, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria a aquesta pregunta".

De la mateixa manera, les defenses també van denunciar la presumpta parcialitat del president del tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, per la seva militància al Partit Popular, i del magistrat Antonio Narváez, que va ser el fiscal que va impulsar la il·legalització de Batasuna. El TEDH va refusar aquests arguments.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat