L'Audiència Nacional ha declarat nul part del IV acord marc del sector de l'estiba que establia la subrogació forçosa del 100% dels treballadors. Aquest acord entre la patronal Anesco i sindicats del sector, assolit el 2017, va permetre desbloquejar les vagues d'estibadors. El text garantia la subrogació dels treballadors portuaris que formaven part de les societats de gestió d'estibadors abans de la reforma del sector aprovada el 2017, que va donar plena llibertat de contractació.

En una sentència feta pública aquest dimarts, l'Audiència Nacional estima part de la demanda de la patronal Associació Estatal d'Empreses Operadores Portuàries (ASOPORT) contra la l'Associació Nacional d'Empreses Estibadores i Consignatàries de Vaixells (ANESCO), la Coordinadora Estatal de Treballadors de la Mar o CCOO, entre d'altres.

En aquest sentit, anul·la, entre altres articles, la disposició que obligava a la subrogació. La sentència considera que l'obligació de subrogar genera "un greu perjudici econòmic" a les empreses del sector i "un clar desavantatge competitiu". A més, remarca que atempta contra "la llibertat de contractació de les empreses"

Al detall, segons un comunicat publicat aquest dimarts, l'Audiència Nacional apunta que l'obligació de subrogació que imposa el IV Acord Marc "col·loca a les empreses incloses en el seu àmbit personal i funcional en una posició desigual i de desavantatge enfront de nous operadors que no assumeixin una activitat d'estiba preexistent en tant que aquests no estan obligats a subrogar els treballadors". 

estibadors vaga efeUna vaga dels estibadors del 2019 / EFE

En contra de la norma estatal i europea 

D'altra banda, la sala social de l'Audiència Nacional també valora que aquest acord vulnera tant la legislació estatal com europea. "La sentència recorda que en els últims anys s'han succeït una sèrie de fites legislatives, normatives i jurisprudencials en el sector de l'estiba a Espanya que han modificat el règim de l'estiba portuari i que han vingut a incidir en la norma convencional estatal d'aquest sector", es ressalta en el comunicat. 

A més, posa de manifest que contradiu el Tractat de Fundació de la UE (TFUE) i les sentències de Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) de 11 de desembre de 2014 i 11 de febrer de 2021. "La Sala analitza un a un els articles impugnats pels demandants i considera que el primer dels examinats, el sisè, és la 'plasmació escrita de l'accés a un sistema monopolístic de la mà d'obra' a través de les Organitzacions d'Empreses de l'Estiba (OEE), un sistema 'obertament anticompetitivo i expressament declarat il·legal' pel TJUE", es destaca en el comunicat. 

El 2017, els estibadors van sortir el carrer després que el febrer el govern espanyol liderat pel PP aprovés un decret llei per alliberar les estibes dels ports, les zones de càrrega i descarrega. Aquesta era una de les exigències que es formulaven des d'Europa, però que va comportar que els 6.100 professionals del sector dels 46 ports espanyols sortissin al carrer perquè van considerar que, amb això, es perjudicava les seves condicions laborals. Després de quatre mesos de manifestacions, es va arribar aquest acord, però el 2019 van tornar a manifestar-se perquè no s'havia complert amb el pactat. 

 

Imatge principal: Les grues que utilitzen els estibadors en el Port de Barcelona / Europa Press

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat