El comissari jubilat José Manuel Villarejo s’ha deslliurat d’una nova condemna -n’acumula diverses- perquè la justícia sosté que va actuar de forma privada i no com a comissari de la policia espanyola, tot i que n’estava en actiu. Aquest és el raonament central de l’Audiència Nacional per absoldre Villarejo, a qui la Fiscalia li demanava 23 anys i mig de presó pels delictes de suborn, descobriment i revelació de secrets i falsedat en document mercantil en la peça 23 del cas Tàndem. En aquest procediment, Villarejo va rebre l’encàrrec de l’empresari andalús José Moya Sanabria, ja mort, perquè l'ajudés a resoldre el conflicte que mantenia amb la companyia Martinsa Fadesa i amb el seu president, Fernando Martín, amb la finalitat de recuperar la inversió de cent milions d'euros que havia fet en aquesta immobiliària, el 2011. Villarejo i el seu soci, Rafael Redondo, van cobrar per aquesta feina mig milió d’euros.
En la sentència, comunicada aquest dimecres, els magistrats de la secció quarta de la sala Penal de l’Audiència Nacional absolen Villarejo i Redondo (la Fiscalia li demanaa prop de 19 anys de presó) els absolen de tots els delictes. “Aquest tribunal no considera provat que l'actuació duta a terme per l'acusat José Manuel Villarejo Pérez, amb la participació del també acusat Rafael Redondo Rodríguez, tingués relació amb les funcions públiques del primer, com a comissari del Cos Nacional de Policia, adscrit al DAO”, manifesta el tribunal.
Complex entramat societari
En la resolució, el tribunal no amaga que Villarejo i Redondo van usar mitjans d'investigació especials, i d'ús habitual en els cossos policials, però -assegura- que no s'ha perjudicat pas l'administració pública.
Així, hi detalla que els serveis contractats per Moya Sanabria en 2011 van donar lloc al denominat projecte Saving i van ser prestats a través del "complex entramat societari del qual Villarejo era titular real, denominat Grup Cenyt". Per aquest projecte, en el qual va col·laborar Rafael Redondo com a advocat i assessor jurídic, els acusats van cobrar una mica més de mig milió d'euros a través de la societat Persan de Moya Sanabria.
El tribunal exposa que la investigació del projecte Saving, va comprendre l'obtenció d'informació sobre diferents persones que havien tingut alguna relació, bé amb la inversió realitzada per Moya Sanabria en Martinsa Fadesa, bé amb el procediment concursal que va afectar aquesta companyia. En concret, indica la resolució, els acusats "van obtenir el tràfic de trucades" d'Antonio Fernández López, president del banc d'inversió Ahorro Corporación, que era qui havia ofert a José Moya Sanabria l'oportunitat d'invertir en Martinsa Fadesa i sospitaven que podria haver actuat de connivència amb Fernando Martín per a perjudicar-lo.
Cap perjudici a l'administració
L'Audiència Nacional hi afegeix que "no es considera que amb els fets comesos es perseguís causar un menyscapte a l'Administració Pública en benefici propi, sinó aconseguir uns interessos particulars lucratius mitjançant la realització d'una investigació privada", sol·licitada per José Moya Sanabria. “En definitiva, estem davant una actuació absolutament privada, de tal forma que el pagament de les quantitats abonades respon exclusivament a la contraprestació dels serveis realitzats dins de l'àmbit d'aquesta actuació privada”, sosté.
El tribunal també conclou que no s'ha produït els delictes de descobriment i revelació de secrets de particulars comesa per funcionari públic que la Fiscalia atribueix al comissari Villarejo, ja que insisteix que "no s'ha acreditat que l'acusat Villarejo hagi actuat prevalent-se del seu càrrec per a accedir a tràfic de trucades de les persones a les quals estaven investigant".