El català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià -sota la denominació de valencià-; el basc al País Basc i Navarra; el gallec a Galícia i l'aranès també a Catalunya. Aquestes són, de moment, les llengües cooficials juntament amb el castellà a l'Estat espanyol. Ara bé, a mitjà termini podria haver-n'hi una cinquena, l'asturià.

I és que el debat sobre l'oficialització de la llengua asturiana és aquest 2018 més viu que mai, amb una demanda social a favor de l'oficialitat que ja supera la meitat de la població i amb una iniciativa engegada amb l'objectiu de convertir aquesta llengua en cooficial -juntament amb el castellà- al Principat d'Astúries, una idea que ha esvalotat l'espanyolisme davant la possibilitat que, d'acord amb l'article 3 de la Constitució espanyola, Astúries esdevingui oficialment bilingüe.

La situació política actual, amb un Parlament asturià atomitzat en sis grups per a només 45 escons: PSOE-FSA, 14; PP, 11; Podemos, 9; Izquierda Unida, 5; Foro Asturias, 3 i Ciudadanos, 3, fa possible que es pugui admetre a tràmit una iniciativa de reforma estatutària, ja que per començar els treballs cal aconseguir el suport d'una quarta part dels diputats -12 de 45-, una xifra superada amb escreix pels partits partidaris de l'oficialitat: Podemos, Izquierda Unida i, amb reserves, Foro Asturias.

Ara bé, engegar els debats no vol dir, ni de bon tros, aconseguir els objectius finals, ja que, de moment, no hi ha assegurada cap majoria significativa per transformar-los en una realitat. La clau de tot plegat la té el PSOE-Federación Socialista de Asturias (FSA), que es debat entre l'ambivalència d'apostar per l'oficialitat en l'àmbit del partit i per la negativa a fer-ho en l'àmbit del govern. Per la seva banda, el PP i Cs es mostren contraris a la possibilitat d'obrir Astúries al bilingüisme oficial.

Les eleccions de l'any 2016 van donar una victòria curta a la FSA i la presidència a Javier Fernández, el mateix que va presidir la gestora del PSOE durant la crisi de lideratge que va acabar amb el retorn de Pedro Sánchez. Segons explica a El Nacional Carlos Pulgar, portaveu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, principal entitat en defensa de l'oficialitat de l'asturià a través de l'anomenat Proyectu 2018, el problema rau que "per una banda el 'sanchisme' [defensors de Pedro Sánchez] es va definir com a procliu a tractar l'oficialitat i així ho va incloure a les resolucions del partit en el seu últim congrés asturià". D'altra banda, però, el govern del Principat, també socialista, s'hi posiciona en contra perquè "no estava inclòs en el programa electoral amb què es va concórrer a les eleccions".

El PSOE té l'oficialitat a les mans

De fet, segons recorda Pulgar, si el PSOE s'afegís a les demandes d'oficialitat, es podria arribar a sumar fins a 31 escons a favor -PSOE, Podemos, IU i FA-, que superarien amb escreix els tres cinquens de la cambra -28 de 45 diputats- necessaris per aprovar una reforma estatutària.

De moment però, la Xunta considera un calendari que passaria per presentar la iniciativa les properes setmanes, sempre depenent d'un PSOE-FAS que, de moment, sembla decantar-se per no donar suport explícit a l'oficialitat i amb l'oposició total del seu president, Javier Fernández, que s'ha d'enfrontar així a les bases del partit.

Una llengua de segona?

Mentrestant, l'asturià segueix amb un estatus de segona, amb l'única protecció de la llei d'ús del 1998, que tot i dotar l'idioma d'un cert reconeixement, deixa aquesta llengua romànica en una situació "completament diferent de la dels territoris amb llengües cooficials", amb una "nul·la protecció jurídica per als parlants d'asturià", segons Pulgar.

El sociolingüista David Guardado, autor del llibre Llingua estándar y normalización llingüística: la revitalización de les llingües minorizaes, considera, en declaracions a El Nacional, que la necessitat de l'oficialitat s'explica en termes de demanda social, però també d'"urgència", ja que la llengua pot ser víctima del seu principal enemic mortal, "la transmissió intergeneracional". En efecte, la majoria dels sociolingüistes opinen que el pitjor enemic per a una llengua és el fet que aquesta es deixi de transmetre de pares a fills i aquest és un perill que corre actualment l'asturià. "Ens cal reforçar, recuperar i ampliar les comunitats que fan ús de l'asturià com a llengua habitual", sosté Guardado, més enllà de xifres positives d'escolarització o coneixement passiu.

De fet, l'asturià recull en el seu estat de salut actual els símptomes d'una llengua en regressió, amb una distribució més rural que urbana, un ascensor social "només en castellà", manca de prestigi i un entorn legislatiu feble o fins i tot hostil -l'aplicació de la llei d'ús i promoció del bable/asturià del 1998 és qüestionada contínuament en el dia a dia. A tot això cal sumar-hi l'estigma social -el particular autoodi en l'ús de la llengua- i l'habitual atac als intents de normalització lingüística amb l'argument de la suposada pèrdua de la genuïnitat de la llengua. Davant d'aquesta actitud, Guardado recorda que "qualsevol llengua no normalitzada socialment i en situació diglòssica es fragmenta".

A més, Guardado apunta que més enllà de les xifres optimistes que revelen les enquestes, "la percepció al carrer és una altra", on "avança la substitució lingüística", amb un clar "retrocés de l'asturià". "L'oficialitat és l'única eina per salvar la llengua en les properes generacions", afegeix Pulgar, pessimista amb la situació actual de l'asturià, però optimista amb la possibilitat que la situació canviï a mig termini.