Astrid Barrio, professora de la Universitat de València que forma part del consell d'acadèmics que assessora el Govern per impulsar l'acord de claredat, ha assegurat que la consulta pactada a la qual aspira Pere Aragonès "pot ser, per exemple, un referèndum sobre la reforma de l'Estatut". Així ho ha defensat en una entrevista a El Mundo, on la politòloga unionista ha argumentat que un referèndum d'autodeterminació no és possible "amb l'actual model constitucional" i que, per tant, l'acord de claredat pot servir per explorar altres vies. En aquesta línia, la professora de la Universitat de València ha exposat que dins les preguntes que la Generalitat ha plantejat als experts "no es parla només de la independència, sinó de referèndum en general" i que aquest procés pot servir per, entre altres, plantejar un nou Estatut.
Barrio és membre del consell d'acadèmics que orienta el Govern a dissenyar l'acord de claredat, seguint un procés circular que comença i acaba en l'executiu català. La tasca d'aquests experts, segons ha explicat la professora de la Universitat de València, és aportar "reflexions plurals i obertes", responent les preguntes plantejades des del govern de Pere Aragonès. Precisament, el president de la Generalitat va defensar la importància que aquest consell incorporés "gent que defensi el sí i que defensi el no" a la independència per aconseguir una visió àmplia, com és el cas de Barrio, que sempre ha mantingut una postura molt allunyada de l'independentisme. Sense anar més lluny, en l'entrevista a El Mundo, ha assegurat que una consulta de sí o no a la independència no resoldria el conflicte perquè "hi ha una gamma de matisos molt grans". En aquest sentit, ha sostingut que a Catalunya hi ha "nacionalistes, federalistes, autonomistes" i, per això, "és millor no veure'ns abocats a un referèndum".
Tot i aquest posicionament contrari al que defensa ERC per aconseguir la independència, el Govern va decidir fitxar Astrid Barrio per al seu consell d'experts després que, segons ha detallat ella, escrivís un article defensant la proposta de l'acord de claredat. "Vaig ser de les poques que va recollir el guant del president, encara que assumint que no era extrapolable al cas canadenc", ha explicat.
Un model federal
Segons la politòloga unionista, el millor model "per gestionar conflictes d'encaix territorial com el català" és el d'un estat federal, encara que ha precisat que aquest model és una possibilitat sempre que s'assumeixi que "els estats nació amb sobirania estan en declivi i cada vegada la sobirania és més compartida". "Tenint en compte la presència d'Espanya en el model europeu, que s'aproxima al confederal, i que Espanya és un Estat amb molts trets federalitzants", ha afegit, apuntat que "s'hauria d'assumir que la mateixa asimetria del model autonòmic avança cap a un federalisme asimètric".