L'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'amnistia dels 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per terrorisme, que va dictar el tribunal de l'Audiència de Barcelona, segons ha informat aquest dilluns. L'ACVOT que és acusació popular en la causa de l'operació Judes (però no va dur cap víctima el 17A), demana ara a la sala penal de l'Audiència Nacional que revoqui la resolució del 22 d'octubre i enviï a judici els 12 independentistes, encausats per manifestar-se contra la sentència del Suprem als líders catalans el 2019. L'Audiència Nacional els va aplicar l'amnistia per l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la llei d'amnistia, tal com li va demanar la Fiscalia i les defenses dels encausats, la majoria advocats d'Alerta Solidària. Els encausats no van provocar danys personals ni materials, extrem que la llei no permet aplicar la norma de l'oblit penal.
En el seu escrit, l'entitat al·lega que "el fet que les conductes no arribessin a produir un resultat no elimina automàticament la conducta ni les violacions de drets humans" i, per tant, que no s'hagi consumat un atemptat no significa que els fets manquin necessàriament de rellevància penal conforme a la normativa europea. Per això, sol·licita que s'examinin les conductes de cadascun dels 12 investigats per a conèixer quina era la finalitat de les seves actuacions i en quines circumstàncies van ocórrer i determinar si tenien rellevància penal. A més, l'associació subratlla que el TJUE no ha declarat amnistiables els fets concrets de l'operació Judes, "tot el contrari", perquè ha deixat en mans de l'Audiència Nacional la identificació dels actes terroristes exclosos.
Raonament
En concret, en el recurs, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el penalista José María Fuster-Fabra exposa que "la compatibilitat general que declara de la LLOA amb el Dret de la Unió no significa que tots els fets compresos en el seu àmbit puguin ser amnistiats sense més comprovacions ni anàlisis". A més, critica que el tribunal de l'Audiència Nacional ha aplicat la norma de l'oblit penal, citant l'apartat 75 de la sentència del TJUE "per a concloure sense més motivació, ni anàlisi, ni cap raonament, que els fets d'aquesta causa han de quedar inclosos en l'amnistia, sense identificar les conductes atribuïdes a cada acusat, ni explicar de manera concreta per què considera que no concorre l'exclusió de l'article 2.c) de la LLOA".
El penalista insisteix: "Considerem que no seria correcte jurídicament dir que la sentència del TJUE ha declarat que tots els fets compresos entre 2011 i 2023 han de rebre idèntic tractament, sinó que entenem que, respecte de les conductes anteriors al 13 de març de 2019, la Sala haurà de determinar l'instrument europeu temporalment aplicable i la relació entre aquest instrument i la normativa nacional". I per això demana que s'analitzi la conducta imputada a cadascun dels 12 CDR.
Fuster-Fabra conclou: "La falta d'una mort o d'una lesió no pot ser raó per a descartar qualsevol rellevància dels fets, perquè el que ha de determinar-se és si les conductes imputades compleixen els requisits legals, atenent la seva finalitat, a les seves circumstàncies i als efectes que se'ls atribueixen".