Arxivada. La titular del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona ha decretat l'arxivament de la investigació iniciada ara fa dos anys contra tres agents dels Mossos d'Esquadra, acusats d'ajudar el president a l'exili, Carles Puigdemont, a la seva visita llampec a Barcelona, el 8 d'agost de 2024. "Com que no resulta degudament justificada la perpetració de cap dels delictes als quals la present causa es refereix, és procedent decretar el sobreseïment provisional d'aquestes actuacions", afirma la magistrada Maria Antònia Coscollola, en una resolució signada aquest dilluns i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Els tres agents, Jordi Rodrigo, Xavier Manso i David Goicoechea, eren acusats dels delictes de desobediència i d'encobriment per l'entitat Hazte Oir, que demanava la imputació dels exconsellers i càrrecs policials, que va ser desestimat per l'Audiència de Barcelona. Els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han demanat des de bon inici l'arxivament de la causa penal, ara assolit.
Una pericial clau
Recentment, una pericial realitzada per la policia catalana, en analitzar els seus mòbils, va constatar que tots tres agents, que aquell dia eren fora de servei, no es van comunicar pas amb el president Puigdemont. Tampoc van idear cap acció per obstruir l'ordre del jutge Pablo Llarena per detenir-lo per la causa de l'1-O en no voler-li aplicar l'amnistia.
Cap acció coordinada
En la resolució, la magistrada manifesta que, després de la fase d'investigació i fetes bona part de les diligències demanades "no s'ha pogut constatar que els tres agents dels Mossos investigats (Manso, Goicochea i Rodrigo), realitzessin actes conjunta i coordinadament per a evitar la detenció i possibilitar la fugida del senyor Puigdemont". Hi afegeix: "No existeixen prou indicis per a poder afirmar que existís un vincle entre ells encaminat a aconseguir aquest objectiu, ni que a aquest efecte cadascun hagués assumit, una tasca pròpia i complementària, dins del conjunt de les actuacions".
En aquest sentit, la jutgessa explica que les testificals i pericials practicades han estat "especialment rellevants en aquest sentit". Precisa que els mossos que van intervenir en la investigació preprocessal, van coincidir en el seu testimoniatge en què Rodrigo, Mans i Goicoechea, "en el dia dels fets van poder fer l'efecte d'estar atents o d'observar el que ocorria, si bé cap d'ells va manifestar haver presenciat que els investigats executessin actes d'ajuda material ni d'afavoriment de la fugida i fugida del Sr. Puigdemont. De fet —afegeix la jutgessa—, els testimonis que van declarar en seu judicial van descartar la realització de conductes actives que poguessin tenir rellevància penal".
Ni encobriment ni desobediència
En la resolució, la magistrada de Barcelona nega que els agents hagin comès algun dels delictes plantejats. Així, detalla que l'article 408 del Codi Penal, castiga l'autoritat o funcionari que, faltant a l'obligació del seu càrrec, deixés intencionadament de promoure la persecució dels delictes que tingui notícia o dels seus responsables. De les exigències d'aquest delicte per a ser consumat, la jutgessa sosté que “cap dels tres investigats, funcionaris públics, es trobaven en el moment dels fets exercint les seves funcions, ni tenien competència directa per a actuar. Un es trobava de baixa per malaltia i quant als altres dos, un estava de permís i l'altre de vacances”. Afegeix que “els investigats no tenien competència per a ordenar la detenció de Puigdemont i, d'altra banda, no constant que haguessin rebut ordres en tal sentit, no tenien el deure de materialitzar-la". Finalment, conclou: “Tampoc figura que Rodrigo, Manso i Goicoechea rebessin cap ordre o instrucció tendent a afavorir la seva inacció i, en conseqüència, a possibilitar l'incompliment policial de l'ordre judicial de detenció vigent sobre Puigdemont”.
La magistrada també explica que “la mera presència circumstancial dels tres investigats en el lloc dels fets, acompanyant al Sr. Puigdemont, no pot entendre's com un acte d'encobriment. "No s'observa la realització de cap conducta activa en els investigats encaminada a l'ocultació, ajuda material en la fugida o eliminació de proves, ni tampoc abús de funcions públiques, això és, aprofitament del seu càrrec”, com exigeix el Codi Penal en el delicte de desobediència.
Finalment, informa que el delicte de desobediència “requereix la concurrència d'una ordre expressa, directa, personal i individualitzada al destinatari”, i en el cas dels tres mossos no va haver-hi cap perquè estaven fos de servei". A més, descarta també que poguessin haver comès el delicte de denegació d'auxili (art. 412 CP), que castiga autoritats o funcionaris públics que, sense causa legítima, no prestin l'auxili a causa de l'Administració de Justícia o un altre servei públic després de ser requerits (per autoritat competent). “De nou, manifesta la jutgessa, es constata que no va haver-hi cap requeriment formal i legítim als investigats perquè prestessin auxili i es poguessin negar injustificadament”.
Amb aquesta resolució, força motivada, la titular del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona acorda l'arxivament de la causa, de la qual l'acusació popular i la Fiscalia poden presentar recurs.