Carpetada a la causa oberta contra Miguel Ángel Rodríguez per difondre dades de periodistes. La jutgessa ha decidit arxivar la investigació al cap de gabinet de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso i ex secretari d'estat de Comunicació del govern de José María Aznar, segons avança aquest dijous eldiario.es. Se l'investigava per un presumpte delicte de revelació de secrets en enviar a un xat dades de dos periodistes d'El País que investigaven el cas de frau fiscal de l'empresari Alberto González Amador —xicot d'Ayuso— i que havien estat identificats per la policia aquell dia a la rodalia de casa de la parella.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 25 de Madrid ja havia decidit en el seu moment no obrir diligències sobre la qüestió, però va ser obligada per l'Audiència Provincial de Madrid. La causa sorgeix d'una denúncia interposada pel PSOE i de la querella presentada pels dos periodistes afectats, dels qui es van difondre els seus noms, cognoms i una foto. Ara, la magistrada Raquel Robles torna a tombar el cas després d'haver pres declaració a Miguel Ángel Rodríguez i a Alberto González Amador, si bé no ha citat els policies que van identificar els periodistes ni els testimonis proposats pel PSOE.
La jutgessa arxiva el cas perquè considera que les fotos i dades dels periodistes no van sortir dels policies que escortaven Ayuso i que els van identificar aquell dia, sinó que la imatge va ser enviada per un veí. Així mateix, assenyala que les dades personals dels periodistes es troben publicades en la mateixa pàgina web del diari per al qual treballen. El missatge que va enviar Miguel Ángel Rodríguez, sosté la magistrada, "no conté cap dada reservada o de caràcter personal dels dos periodistes afectats".
El nòvio de la presidenta madrilenya va acudir aquest dimarts als jutjats a declarar com a testimoni i va afirmar a la jutgessa que va enviar a Miguel Ángel Rodríguez una foto que li va enviar un veí que va veure dos periodistes prop de l'edifici on viuen ell i Ayuso. La seva declaració va durar uns 20 minuts i va ratificar l'explicació del conegut com a MAR que va reenviar la foto perquè "un veí enfadat" l'hi havia remès després de veure'ls prop de l'immoble. González Amador va identificar aquest veí i va explicar que aquell dia diversos veïns van comentar en un xat que hi havia periodistes a la rodalia, i que va rebre més fotos que ha aportat a la jutgessa.
Segons la denúncia, el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid va enviar el 19 de març de 2024 a un xat de periodistes la foto dels dos treballadors d'El País, el seu nom i cognoms en un missatge en què indicava que havien estat "assetjant els veïns de la presidenta, incloses nenes menors d'edat, en un assetjament habitual en dictadures". Aquest mateix dia, un agent de paisà havia demanat als dos periodistes que s'identifiquessin mentre feien una investigació sobre l'habitatge de la presidenta madrilenya i la seva parella.
Miguel Ángel Rodríguez, per la seva banda, va negar en un primer moment davant la jutgessa que la policia li donés aquestes dades i ho va atribuir a "un veí enfadat". També va negar que hi hagués "revelació de secrets" i va dir que es va limitar a comentar en un xat que aquests dos periodistes "estaven molestant els veïns i menors d'edat" al costat de l'habitatge de la presidenta madrilenya.
L'origen de la causa
Els dos periodistes en qüestió investigaven sobre el delicte d'evasió d'impostos de González Amador, el cas que posteriorment va suposar la inèdita condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Ortiz va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació per al càrrec pel Tribunal Suprem per la difusió d'un correu electrònic del nòvio d'Ayuso en què admetia haver comès frau fiscal i demanava arribar a un acord amb el Ministeri Públic. Els periodistes que van publicar la notícia van testificar en el judici que no va ser el fiscal general de qui van obtenir aquesta informació, si bé el Suprem va considerar que va ser Ortiz o "una persona del seu entorn". García Ortiz va admetre que va ordenar publicar una nota informativa per desmentir una brama de Miguel Ángel Rodríguez —admesa per ell mateix davant el jutge— que corria en els mitjans, que era la Fiscalia qui proposava un acord. El Suprem va concloure que "el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte".