La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, s'ha ofert aquest dilluns al president d'Espanya, Pedro Sánchez, com a "alternativa" al nacionalisme català i basc per aprovar la reforma laboral. Tot i l'oferta a la desesperada d'Arrimadas, Sánchez no en tindria prou amb els nou escons de la formació taronja i hauria de buscar, com a mínim, l'abstenció del partit independentista basc, el Partit Nacionalista Basc, si vol tirar endavant la nova reforma laboral.
En la roda de premsa del partit, Arrimadas ha afirmat que la reforma és "un bluf" comparada amb la que va prometre inicialment l'executiu espanyol, però que a Ciutadans li faria "pena" que "es perdi l'oportunitat de millorar-la". Per això, i aprofitant que Sánchez, de moment, no té el suport dels seus suports habituals (ERC i el PNB), Arrimadas ha ofert els seus nou escons per ser "l'alternativa" al nacionalisme. Un gest estèril, perquè el govern espanyol seguirà dependent dels moviments de l'independentisme, i a la desesperada, per buscar ressò mediàtic per afrontar unes enquestes que auguren a Ciutadans una caiguda lliure.
Tot menys l'independentisme
Segons la líder de Ciutadans, hi ha un "perill real" de què la reforma laboral empitjori fruit dels pactes dels independentistes que volen "trossejar el mercat laboral". Arrimadas ha dit que Cs "treballarà per millorar això i per parar els peus al separatisme", i "serà responsable" per demostrar que Sánchez "sempre té algú com a alternativa" al nacionalisme català i basc.
"No és la reforma laboral que ens agrada", ha dit, però "tampoc és la que van prometre" i és "susceptible d'empitjorar". Contràriament a altres partits que estan disposats a permetre un acord del govern espanyol amb el nacionalisme, ha dit, "Cs no està en com pitjor millor", sinó "amb els interessos dels espanyols".
La desfeta de Cs
Ja fa temps que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha de veure com públicament, els seus la desprestigien marxant del partit. Alguns precedents sonats són Toni Cantó o Lorena Roldán, ambdós han fet el canvi cap al Partit Popular. I hi ha altres perfils, menys mediàtics però més importants en la direcció del partit taronja, que han replicat el camí d'aquests. I això és el que dol més a una Arrimadas que, fins i tot per vendre que té militants, publica fotomuntatges dels seus actes on es maquilla la buidor de la sala quan parla.
El darrer exemple que ha marcat l'estocada, pràcticament final, contra Arrimadas ha estat el cas de Fran Hervías. El 13 de març, ara fa nou mesos, Hervías es donava de baixa com a militant de Ciutadans, on havia ostentat amb mà fèrria la secretaria d'Organització al costat d'Albert Rivera, i deixava la seva acta de senador. Ho va anunciar a twitter amb una carta de comiat. En ella acusava la nova direcció encapçalada per Arrimadas d'haver "abandonat els valors i principis liberals per convertir-se en una crossa més del 'sanchismo'". A més, rescatant el vell eslògan de Rivera, va assegurar que "Espanya està governada, per una banda, que vol aniquilar el marc constitucional", i els dirigents de Ciutadans, va afegir, "no lluitem ni ens sacrifiquem tant per convertir-nos en un més d'aquesta banda".
Imatge principal: Inés Arrimadas alçant el puny emulant la salutació socialista. Ni fet a mida, ara que s'ofereix al partit socialista com a "alternativa". - Europa Press