La direcció de Ciutadans ha desatès i relativitzat les contundents crítiques de part de l'Executiva per l'enfonsament del partit en les eleccions del passat 14 de febrer i ha assegurat que la gran majoria dels seus membres han tacat files amb la presidenta, Inés Arrimadas, i amb la resta de la cúpula. Segons afirmen, les veus crítiques "són minoritàries" i la direcció segueix enrocada en no fer autocrítica malgrat que ahir alguns ex alts càrrecs van demanar el cap de Arrimadas i Carrizosa.

Fonts de la cúpula indiquen que la conclusió de la reunió de dilluns, en el qual es van analitzar les causes del resultat a Catalunya (on Cs ha perdut 950.000 vots respecte a 2017 i n'ha baixat de 36 escons sis), va ser que en el partit "no sobra ningú" i que han d'estar "més units que mai". Tot i així, recorden que l'única persona que pot apartar algú del seu càrrec és Arrimadas, que és qui realment "mana" al partit i qui pren les decisions, sense ser "titella" de ningú. Assenyalen que els més crítics, encara que puguin ser figures "mediàtiques o rellevants", "no representen la majoria".

Possible moció de censura

Respecte a la possibilitat de què un sector d'afiliats descontents plantegin una moció de censura contra Arrimadas, a la direcció afirmen que si són suficients, ho podran fer, perquè així està contemplat als Estatuts. Tanmateix, no creuen que sigui el moment d'aplicar aquest mecanisme ni de convocar un congrés extraordinari, ja que l'última Assemblea General ordinària es va celebrar la primavera passada. "Qualsevol que realment vulgui a aquest projecte no hauria d'estar pensant a fer-nos mal entre nosaltres", manifesten, defensant que en aquest moment complicat és necessari estar "cohesionats".

D'altra banda, en la direcció de Ciutadans defensen el candidat a la Presidència de la Generalitat, Carlos Carrizosa, que descriuen com un "heroi" per haver assumit aquest paper i haver-lo "donat tot" a la campanya sabent que no ho anava a tenir gens fàcil.

Arrimadas Carrizosa nit electoral eleciones Catalunya 14-F ACN

Imatge: Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa durant la nit electoral / ACN

Els arguments del fracàs

D'altra banda, les fonts destaquen que un dels factors que explica els mals resultats a Catalunya és l'estratègia que va aplicar l'anterior Executiva, liderada per Albert Rivera, i que va fer possible els èxits dels comicis autonòmics i municipals de 2019 que el van portar a ocupar diverses vicepresidències regionals i vicealcaldies. "Es va apostar per un projecte nacional que se sabia perfectament que anava a perjudicar" en l'àmbit català, afirmen les esmentades fonts, que expliquen que l'objectiu que es van marcar va ser superar al PP i convertir-se en el partit de referència del centredreta a Espanya.

Segons precisen, aquesta estratègia incloïa que Arrimadas, que havia guanyat les eleccions el 2017, deixés el seu escó en el Parlament i es presentés a les eleccions generals d'abril de 2019 per acompanyar Rivera en el seu intent d'arribar a la Moncloa. Malgrat les conseqüències que això ha tingut ara, a la cúpula de la formació taronja continuen pensant que aquesta decisió va ser encertada i recalquen que no la va prendre només Rivera, sinó que va ser recolzada per tota l'Executiva de llavors, en la qual hi havia moltes de les persones que ara formen part de l'Executiva de Arrimadas.

També pensen que el fet de mantenir el mateix discurs a tot Espanya, sense canviar-lo en funció de cada comunitat autònoma, els pot haver perjudicat, perquè hi pot haver determinades qüestions que "s'entenguin pitjor" a Catalunya o al País Basc.

Més excuses: la participació

En aquest sentit, a Cs ja eren conscients que en els comicis catalans anaven a tenir una caiguda important en el nombre d'escons, encara que admeten que no esperaven que la participació fos tan baixa (del 53,42%) i afirmen que si hagués assolit el 65%, haurien quedat per sobre de Vox.

Així mateix, reconeixen que era "impossible" aconseguir una cosa que es considerés un bon resultat quan la referència eren els 36 escons de 2017 i quan ja en les generals d'abril, el percentatge obtingut per Ciutadans a Catalunya va ser d'un 11,5%, lluny del nivell de suport aconseguit en altres comunitats autònomes. Per tot això, en la direcció de la formació taronja conclouen que la desfeta electoral de diumenge passat "no és pels quinze dies de campanya ni per aquest any de la nova Executiva".

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat