El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha intervingut aquest dimarts al Parlament en el marc del ple monogràfic sobre la pandèmia del coronavirus a Catalunya. En la seva intervenció, Aragonès ha assegurat que la Salut sempre estarà al centre de l'estat del benestar a Catalunya i ha destacat les virtuts i defectes del sistema sanitari català.
Pel que fa a les fortaleses del sistema sanitari, el vicepresident ha destacat que el Govern reforçarà l'atenció primària, que acumula el 80% de les tasques sanitàries, amb la incorporació de 3.800 professionals fins a 2022, dels quals 1.300 ho faran abans que acabi aquest any.
Aquesta gran inversió en personal, segons Aragonès, permetrà dues coses, en primer lloc rebaixar les ràtios de professionals i pacients i en segons descarregar els professionals sanitaris de tràmits burocràtics perquè es puguin centrar en la tasca assistencial.
🔴 @perearagones "Tenim uns hospitals de referència i excel·lència vinculats a la recerca i això ens permet ser líders en molts àmbits. També sabem que la primària és fonamental i per això també l’estem reforçant amb la resta d’agents implicats" pic.twitter.com/skcKsFVss0
— Vicepresidència (@vicepresicat) October 6, 2020
En aquesta mateixa línia també ha destacat que molts dels hospitals de referència catalans han incorporat espais de reforç per la Covid-19 i s'han afegit un total de 490 llits nous d'UCI per tal de preparar i així poder-se anticipar a una possible nova onada del virus.
Autocrítica
No tot han estat medalles en la intervenció del vicepresident. Aragonès, ha reconegut que el sistema de salut català també té reptes i deficiències, fet que segons ell mateix "és bàsic" per tal de poder-les transformar en fortaleses del mateix sistema.
Un d'aquests reptes que ha comentat el vicepresident és l'augment de la demanada, no només per la presència del coronavirus sinó que també per l'augment de l'esperança de vida a Catalunya, és per això que el Govern ha anunciat la incorporació de quasi 4.000 nous professionals al sistema. Aquest fet, però ha assegurat que ha d'anar acompanyat d'un major finançament econòmic, d'aquí que hagi anunciat una nova onada d'inversions en Salut.
Per evitar aquesta segona onada sigui una realitat i poder anticipar-se, el vicepresident ha destacat tots els cribratges que s'estan fent a Catalunya i com el Govern no té cap por a prendre mesures per tal de reduir l'afectació de la Covid com per exemple les que s'han pres a Amposta o Roquetes.
Finançament insuficient
El vicepresident també ha emplaçat el govern espanyol a ampliar el finançament específic de la Covid-19 que rep la Generalitat fins que es pugui recaptar directament els impostos o compti amb un sistema de finançament "just". Aragonès ha explicat que el finançament de la Generalitat a través de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats (LOFCA) és "absolutament insuficient".
En aquesta línia, el conseller d'Economia ha explicat que l'Estat destina a la Generalitat un total de 51.000 milions d'euros, però ha destacat que només la despesa efectuada pel sistema sanitari ja puja fins als 61.000 milions, fet que obliga a treure diners d'altres partides dels pressupostos per poder garantir la prestació del servei.
Vergés destaca la incorporació immediata de 600 professionals
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que en les pròximes setmanes s'incorporaran 600 persones al servei de vigilància epidemiològica per fer prevenció en l'àmbit de les residències i dels centres de treball, i per ampliar el sistema de rastreig.
La consellera ha constatat la necessitat de mantenir l'epidèmia a ratlla, també per recuperar l'activitat quirúrgica demorada. Ha calculat que hi ha un 20% de les operacions que es van retardar. A l'agost es va doblar l'activitat, i s'està treballant al 100% fins al desembre per recuperar el terreny perdut.
Vergés també ha explicat que en els propers dies s'aprovarà el pla de control de l'epidèmia, per demostrar que les decisions polítiques a Catalunya es basen en criteris tècnics.
El Govern té "tota la responsabilitat"
Vergés ha insistit que el Govern té "tota la responsabilitat" de la gestió de la pandèmia, i l'ha exercit des del principi, però alhora ha denunciat que li han faltat i li falten eines. En aquest sentit, ha criticat un cop més l'estat d'alarma "recentralitzador" que va aprovar el govern espanyol. "Si ens haguéssim hagut de refiar per tenir materials suficients per als nostres professionals, encara estaríem esperant i de debò que hagués anat pitjor", ha dit.
La consellera ha destacat que el Govern i els diferents sectors treballen contínuament per fer un equilibri compatible entre el dret a la vida i a la salut i l'activitat econòmica i social. És per això que s'han aprovat 78 plans al Procicat de 17 àmbits de l'activitat econòmica i social del país. En la mateixa línia, ha defensat l'obertura de les escoles, que suposa una gestió constant dels grups que es van tancant i que es van obrint.
Alba Vergés durant la seva intervenció davant del ple / Sergi Alcàzar
Increment de l'activitat
Pel que fa al sistema sanitari, ha enumerat totes les actuacions que s'han fet per adaptar-lo a la pandèmia i a l'increment exponencial de l'activitat. Ha destacat el canvi que s'està implementant en l'àmbit de les residències, on a partir d'ara hi haurà seguiment de l'atenció primària. S'han fet ja 305.000 visites, el 60% presencials. Hi va haver un pic amb 800 professionals de la primària destinats a les residències, i ara això s'està estructuralitzant.
Vergés també ha explicat que el Govern aprovarà en els pròxims dies el pla de control de l'epidèmia que va presentar al juliol, un pla que "estableix un marc general d'acord amb criteris tècnics i epidemiològics", ha indicat Vergés, que ha remarcat que això permetrà prendre decisions amb una base sòlida "quan en alguns llocs s'està qüestionant que les decisions polítiques no estan basades en criteris tècnics".