L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha reivindicat la figura de Francesc Macià com a referent d'un catalanisme republicà de vocació inclusiva i ha alertat contra l'entrada dels discursos de l'extrema dreta en el moviment independentista. "Importar aquests discursos en una nació sense estat és el camí ràpid cap a la derrota estratègica", ha advertit. Aragonès ha fet aquestes declaracions durant la conferència "Francesc Macià: oposició a una dictadura. Als 100 anys dels Fets de Prats de Molló", en el marc de la 58a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.
Aragonès ha situat els Fets de Prats de Molló com un episodi fonamental per entendre la trajectòria de l'independentisme català i ha rebutjat els relats que situen l'origen del moviment en el procés sobiranista de l'última dècada. "Prats de Molló ens recorda que l'independentisme és una lluita de molt més enrere", ha afirmat. "No ve del 2017, el 2014 o el 2012", ha remarcat. Per l'expresident, Macià representa una concepció del projecte nacional vinculada estretament amb la justícia social. "Francesc Macià va entendre que l'alliberament nacional i justícia social anaven de la mà", ha defensat. Aragonès ha posat com a exemple el projecte de Constitució de la República Catalana elaborat a l'Havana el 1928, i també la seva trajectòria posterior com a diputat. "Un projecte nacional té sentit si serveix per millorar la vida de la gent", ha afirmat Aragonès, que ha destacat també la importància que Macià atorgava a la fraternitat com a condició per assolir la victòria. Aquesta concepció, segons l'expresident, contrasta amb els discursos d'exclusió que promou actualment l'extrema dreta.
Aragonès alerta contra l'extrema dreta
Aragonès ha situat aquesta qüestió en el context polític actual. "Estem en un moment en el qual hi ha canvis molt accelerats i hi ha propostes que intenten importar idees i projectes d'extrema dreta", ha assenyalat Aragonès, fent referència a Aliança Catalana. Segons l'expresident, assumir aquests plantejaments és especialment perillós per a un moviment nacional que no disposa d'un estat propi. "Quan no tens un Estat al darrere necessites cohesió i que hi hagi una llengua que cohesioni", ha defensat.
En aquest sentit, ha considerat que la concepció de Macià pot servir de referència davant els discursos actuals. "Macià tenia una idea inclusiva de la nació", ha remarcat. I ha advertit que "importar aquests discursos en una nació sense estat és el camí ràpid cap a la derrota estratègica".
De l'insurreccionalisme a la Generalitat
Aragonès també ha reivindicat la complexitat de la trajectòria de Macià i ha advertit contra qualsevol lectura que el redueixi a una sola etapa. "Macià no és només el Macià insurreccional, militar o enginyer o del judici sobre els Fets de Prats de Molló, o el Macià que ha de pactar amb Alcalá-Zamora", ha apuntat. Al seu entendre, tots aquests episodis formen part d'un mateix procés polític i són necessaris per comprendre com es va arribar a la victòria d'Esquerra Republicana el 1931. "No entendríem cadascun d'aquests fets, episodis, sense els altres", ha argumentat.
En aquesta lectura, els Fets de Prats de Molló són un dels fils que connecten la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera amb la posterior recuperació de la Generalitat. "Sense els Fets de Prats de Molló hauria estat molt més complicat tenir la Generalitat el 1931 i en l'actualitat", ha afirmat. L'expresident també ha destacat que Macià no va actuar mai com un líder aïllat. "Macià no és un líder en solitari, sinó que exerceix un lideratge discutit, moltes vegades ridiculitzat pels seus enemics", ha explicat. Amb tot, ha definit la seva figura com "la cara més èpica i victoriosa d'un catalanisme republicà de mitjans del segle XX", amb una mà estesa al moviment obrer i en un marc insurreccional.
Un altre dels elements que Aragonès ha volgut reivindicar és la dimensió internacional del projecte de Macià. L'expresident ha recordat que el dirigent republicà seguia amb atenció processos com la independència d'Irlanda, la caiguda de l'Imperi Austrohongarès i els canvis polítics que es produïen a l'URSS. També ha destacat els seus exilis a Brussel·les i París i els contactes que va intentar establir fora de Catalunya. "Macià entenia que la independència del país necessitava el suport internacional", ha assenyalat. Alhora, ha recordat que aquesta estratègia internacional es complementava amb la voluntat d'establir aliances a l'Estat espanyol, especialment a través del Pacte de Sant Sebastià.
El Macià conspirador i l'ombra de Prats de Molló
El professor de la Universitat de Barcelona Giovanni C. Cattini ha aprofundit en la dimensió insurreccional de Macià i ha defensat que els Fets de Prats de Molló no s'han d'entendre simplement com "un intent insurreccional fracassat". Segons Cattini, cal situar-los en el context de la radicalització d'una part del catalanisme polític durant la dictadura de Primo de Rivera, així com en la construcció política de Francesc Macià. L'historiador ha reivindicat especialment la figura del "Macià conspirador, exiliat, estrateg militar que imagina un exèrcit català", anterior al dirigent institucional que posteriorment es convertiria en una figura transversal.
Cattini ha remarcat que aquest primer independentisme no estava desconnectat de les xarxes revolucionàries europees. Macià va intentar establir contactes amb l'URSS, Irlanda, militars espanyols contraris a Primo de Rivera i diversos actors de l'Amèrica Llatina. L'historiador també ha explicat les tensions que, a partir de 1925, van enfrontar Macià i Daniel Cardona per la lentitud en la preparació de l'acció armada, condicionada per la dificultat d'aconseguir finançament i armes.
Aquesta situació va provocar que un grup de joves, Bandera Negra, passés a l'acció al marge de Macià, amb els atemptats contra Alfons XIII a les costes del Garraf i a Barcelona. Cattini ha apuntat que l'episodi del Garraf va obrir una esquerda dins del moviment, ja que Macià se'n va desmarcar. "Abans de Prats de Molló ja apareixen els ingredients de les divisions internes", ha assenyalat.
El pla per proclamar la República Catalana
Cattini ha explicat que el projecte de Macià consistia a travessar la frontera amb França amb un parell de columnes, arribar fins a Olot i proclamar la República Catalana. L'objectiu era aixecar les poblacions que trobessin en el camí fins a Barcelona, on la CNT s'havia compromès a declarar una vaga general per facilitar l'èxit de la insurrecció. L'operació va acabar adquirint una dimensió internacional amb la detenció a Niça d'Ernesto Garibaldi, vinculada a les xarxes antifeixistes italianes. Segons Cattini, l'afer va deixar de ser vist com una operació exclusivament catalana i va passar a afectar també la sobirania francesa.
La complexitat de les aliances i contactes internacionals va convertir Prats de Molló en un episodi amb una dimensió europea, amb la participació de militants antifeixistes italians i xarxes de delació vinculades a les autoritats italianes i franceses. Per Cattini, els Fets de Prats de Molló continuen sent centrals perquè permeten entendre com es va construir el mite i la memòria de l'independentisme. L'episodi, ha assenyalat, incòmoda perquè obliga a recordar que l'independentisme històric també va tenir una dimensió insurreccional, paramilitar i revolucionària.
"Macià no es rendeix mai"
Aragonès ha acabat la seva intervenció reivindicant la capacitat de resistència del dirigent republicà. "Macià no es rendeix mai", ha afirmat, tant durant la dictadura de Primo de Rivera com després de ser detingut pels Fets de Prats de Molló o en el seu retorn a la política el 1931.
Per l'expresident, aquesta persistència és una de les principals lliçons que es poden extreure de la trajectòria de Macià. "La lluita per la llibertat d'un país necessita no rendir-se mai, adaptar-se al context, intentar-lo canviar quan no és favorable i entendre que sempre hi haurà una nova oportunitat", ha conclòs.