El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha enaltit aquest dijous la figura tant personal com política de Ramon Trias Fargas, de qui ha destacat el seu compromís pel país i amb el seu progrés social i ha reconegut que els valors del catalanisme polític que comparteixen van ser claus per entrar al món de la política institucional, com també ha estat el cas de molts altres polítics catalans. Així ho ha dit el president en l'acte de clausura de l'Any Trias Fargas que commemora el centenari del seu naixement davant la presència de figures destacades de la política catalana dels últims anys, com el president Jordi Pujol, o els exconsellers d'Economia Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i Josep Manuel Basáñez, o els actuals consellers Jaume Giró, Lourdes Ciuró i Victòria Alsina entre d'altres. El president Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, també han intervingut per videoconferència.

 

Durant la seva intervenció, el president Aragonès ha destacat l'amor per la llibertat individual i col·lectiva que predicava Trias Fargas, igual que la justícia social, la defensa a ultrança de la nació catalana i la seva ciutadania. Valors, ha destacat el president, àmpliament compartits pel catalanisme polític, ideologia que ha construït la Catalunya que coneixem avui en dia. En aquesta línia, Aragonès ha volgut anar més enllà i destacar que, en el cas de Trias Fargas, "darrere l'economista i el conseller d'Economia hi havia un polític de primer ordre" que va ser una de les grans figures de la transició democràtica a Catalunya, tot lamentant que una mort prematura estronqués el que hagués estat una encara més remarcable carrera política que hagués fet una grandíssima aportació a Catalunya.

Pel que fa al que va ser la seva carrera en si, Aragonès ha destacat la seva visió pragmàtica de la realitat assegurant que era un home que volia transformar el país i que precisament per aquest fet, la seva ideologia i pensament partien de l'anàlisi econòmica. És per això que ha recordat les paraules de Trias Fargas en la conferència "Les terceres Vies d'Europa" on diferents líders polítics catalans van presentar les seves idees de canvi poc abans de la mort de Franco. En aquella intervenció, el que posteriorment seria conseller de la Generalitat va fugir de proclames grandiloqüents, proclamant que era al nivell de la realitat on es poden trobar aquelles solucions més "autèntiques" alhora que va lligar la idea de llibertat a la democràcia, i va cridar a enfortir el que avui dia es coneix com a diàleg social assegurant que per construir un vertader estat del benestar s'haurien de pagar molts més impostos. 

Europeisme a ultrança

Per últim, Aragonès ha fet, un cop més, una defensa a ultrança de l'europeisme del Govern. En aquesta ocasió ha aprofitat la visita del vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinis, per expressar que el futur de Catalunya implica estar present i ser fort a les institucions europees, cridant a "reforçar la mirada europea" de cara al nou alineament de forces mundial que veurem en els pròxims mesos. Un bon exemple d'això és la integració de Finlàndia i Suècia a l'OTAN o la petició d'Ucraïna i Moldàvia per entrar a la UE.