Definitivament no hi haurà qüestió de confiança al president, Pere Aragonès, aquesta legislatura. Si més no així ho ha assegurat el mateix president en la roda de premsa que ha ofert al saló Sant Jordi per presentar el balanç del primer any de govern. Els republicans ja havien apuntat repetidament que el no dels cupaires als pressupostos d'aquest any va fer decaure l'acord sobre la qüestió de confiança, però, la setmana passada Carles Riera va insistir en una entrevista a ElNacional que es materialitzés de manera immediata. Tot i tancar la porta a aquell compromís d'investidura, el vicepresident, Jordi Puigneró, ha apostat per aprovar els pressupostos de l'any vinent que ja prepara el Govern amb el vots de la CUP. En relació a la immersió, el president preveu que l'acord dels grups per donar resposta a la sentència que imposa un 25% de castellà a l'escola "és ben proper" tot i que el vicepresident ha advertit que no està garantit que freni la imposició del castellà.

 

Aragonès ha tancat la porta a l'exigència de la qüestió de confiança expressada la setmana passada per Riera amb l'argument que aquella iniciativa s'emmarcava en "una cadena de confiances", que tenia els pressupostos com a primera peça. "La qüestió de confiança ja es va decidir en els pressupostos del 2022. Si en aquell moment ja es va retirar el suport al Govern no té cap sentit apuntar dosis d'intestabilitat que no convenen a la societat catalana", ha argumentat.

Amb tot, al seu costat, Puigneró ha insistit repetidament en la voluntat del Govern de preservar la majoria que representen el 52% de diputats independentistes del Parlament. Així ho ha subratllat tant en parlar de l'acord per fer front a la sentència del TSJC sobre le castellà a les escoles, com en relació als nous pressupostos que prepara el Govern per a l'any vinent. "El fet que vam aprovar amb els comuns els pressupostos d'aquest any, no predisposa que s'hagi de repetir aquell acord. El nostre desig és que es pogués fer un acord de pressupostos en què els nostres socis del 52% siguin els que haurien de garantir el nostre objectiu", ha reblat tot i assegurar que el Govern parlarà amb tothom.

El president, de la seva banda, ha subratllat que l'elaboració dels comptes es troben en els treballs més previs, "en fase molt inicial", i ha mostrat tota la confiança a qui està portant el lideratge en aquest treball, en referència al conseller d'Economia, Jaume Giró. 

Català

Durant la compareixença, Aragonès s'ha referit a la situació del català a l'escola, amenaçat per la sentència del TSJC amb "plantejament ideològics que no responen a les necessitats educatives". Ha insistit en la voluntat del Govern de sumar el màxim d'actors per defensar la immersió i s'ha mostrat convençut que l'acord que treballen els grups parlamentaris per respondre a aquella sentència "és ben proper". Així mateix ha reiterat que el govern prendrà les mesures corresponents amb el decret llei, que es complementarà amb la nova llei ad hoc que negocien els grups.

"L'objectiu és enfortir el model lingüístic de l'escola catalana que, malgrat tot l'esforç, encara no som capaços de garantir. Hem de seguir treballant", ha reblat. De fet, Puigneró ha admès que, formant part de l'Estat espanyol, no està garantit al 100% que el marc legal que prepara el Govern pugui blindar la llengua i aturar la sentència que imposa un mínim d'un 25% de castellà a les aules.

Diàleg

Junt al català a l'escola, el president ha destacat com a element de preocupació d'aquest primer any de legislatura la situació sobre el diàleg amb l'Estat. "Continuo defensant la negociació per arribar a un acord que posi fi a la repressió i permeti a la ciutadania de Catalunya votar amb llibertat", ha assegurat. Amb tot, ha reconegut que "l'evolució dels resultats no és l'esperats", ha retret que des dels indults no s'ha avançat "de forma suficient", que la persecució judicial continua, i que "l'espionatge massiu a les institucions catalanes no fa més que accentuar la desconfiança i agreujar aquest bloqueig".

"És imprescindible que l'Estat es mogui, que actuï com una democràcia avançada amb total transparència, donant explicacions, assumint responsabilitats i establint les mesures que garanteixin que no es tornarà  a actuar contra drets fonamentals", ha insistit, tot i que no ha anat més enllà a l'hora de concretar les mesures que exigeix per poder "restaurar la confiança". El que sí ha fet és denunciar la doble vara de mesurar de la Moncloa que, en el cas dels seguiments al president espanyol, Pedro Sánchez, sí ha decidit compartir la informació amb la Justícia.

Pel que fa la decisió del Suprem de rectificar i revisar els indults als líders del procés, Aragonès ha retret que "el Suprem és un organ altament polititzat" on es pot identificar fàcilment les simpaties polítiques dels jutges, de manera especialment evident en el cas de Catalunya, per la qual cosa ha insistit que la llei d'amnistia és la millor sortida a aquesta situació. 

Jocs d'Hivern: Determinats a seguir

D'altra banda, Aragonès ha estat interrogat per la decisió del COE de donar per trencades les converses sobre els Jocs Olímpics d'Hivern arran l'oposició del govern d'Aragó i optar per plantejar una proposta tècnica al COI. Aragonès ha assegurat que Catalunya es manté "determinada" a tirar endavant el projecte i seguirà "amb molt interès" la proposta que aquesta setmana plantejarà el Comitè Olímpic Espanyol.

La roda de premsa d'Aragonès i Puigneró s'havia convocat per avaluar el primer any de la legislatura, marcat per la pandèmia del Covid i la invasió d'Ucraina. "Malgrat la complexitat aquest any hem establert els fonaments de les transformacions que ens vam comprometre a impulsar", ha assegurat el president, que ha anunciat que a partir d'avui els ciutadans podran seguir el grau de compliment del pla de govern a través de la pàgina web de la Generalitat. Segons el balanç que avui ha presentat, el grau de compliment és "satisfactori" i a dia d'avui se situat en un 33,88%. Aragonès ha valorat positivament la feina dels consellers, així com als grups parlamentaris, agents socioeconòmics, entitats de la societat civil i treballadors públics.