"Amnistia i autodeterminació". Aquestes són les dues premisses que Pere Aragonès ha reivindicat com a possibles bases per nous grans consensos dins l'independentisme. El president de la Generalitat ha reclamat emmirallar-se en els valors de l'Assemblea de Catalunya, que fa 50 anys va unir les forces catalanistes per posar fi al franquisme.
Així s'ha expressat en l'acte de commemoració en motiu del 50è aniversari de l’Assemblea, en què han participat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i Pere Portabella, Magda Oranich i Josep Lluís Carod-Rovira, membres d'aquesta plataforma.
Sumar forces
"Sumar per ser més, per ser millors com a poble i per tenir tota la força per fer inevitables la satisfacció dels grans consensos i objectius que tenim com a país", ha continuat el cap del Govern, en aquest acte celebrat al Palau de la Generalitat.
L'Assemblea de Catalunya va prendre forma en una reunió clandestina amb 300 participants antifranquistes que es van trobar a l'església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona.
En aquest sentit, Aragonès ha expressat l'agraïment als integrants de l'Assemblea , que "en un context molt difícil van sumar tot el seu compromís polític, que era plural i divers, i per això àmpliament representatiu del país". I ha destacat que des d'aquest "espai de confluència" van aconseguir que s'iniciés la democratització, es posés fi a la repressió i es recuperessin les institucions democràtiques, encapçalades per la Generalitat "com a única institució que connecta directament amb la república dels nostres avis i besavis".
"Renúncies" històriques
El president del Generalitat ha reconegut que, vist amb perspectiva, es fan paleses les "renúncies" que l'Assemblea va assumir, com ara "la idea de república, que es va deixar de banda en el procés de transició per recuperar la monarquia borbònica, que avui està en una decadència vergonyosa". "També l'autodeterminació", ha assenyalat.
Tanmateix, ha defensat que sense el paper d'aquest espai "segur que els resultats haurien estat unes renúncies majors i que no s'haurien obtingut guanys com els obtinguts", com ara la recuperació de les institucions.
Possibilitat de consensos
Aragonès ha fet valer la capacitat de "construir la unitat a partir d'un denominador comú" i "amb uns punts compartits que els aglutinaven": "És aquí on recau l'èxit de l'Assemblea", ha valorat, subratllant també "l'inconformisme i voluntat transformadora". I ha assenyalat que "és aquesta voluntat de començar, de fer-ho possible, que el dia d’avui ha de continuar inspirant".
En aquest sentit, el president ha opinat que "sí que és possible dibuixar uns consensos com els que van existir fa 50 anys al voltant de l'Assemblea de Catalunya" i ha demanat "posar-los en comú". Per Aragonès, "resoldre el conflicte polític amb l'Estat a través del fi de la repressió i respecte a la voluntat popular de la ciutadania" n'és un.
La commemoració de Borràs
El passat divendres, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va voler commemorar el 50è aniversari de l'Assemblea, en un acte institucional davant del quadre d'Antoni Tàpies, 7 de novembre, que després va donar al Parlament i els beneficis del qual van servir per sufragar les multes imposades als membres de l'Assemblea.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, commemorant el 50 aniversari de l'Assemblea Catalunya /Pau de la Calle
En aquest acte que va comptar també amb el síndic de greuges i amb diversos participats d'aquella reunió, Borràs va fer valdre també que en aquella efemèride es va aconseguir la unitat dels partits i organitzacions per treballar en l'objectiu comú de lluitar contra la dictadura franquista.
Un objectiu que Borràs va recordar que es va materialitzar reivindicant quatre punts: llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia i coordinació de les forces democràtiques: "Pocs podríem imaginar que alguns d'aquests punts serien tan dolorosament vigents avui dia", va afegir.
Imatge principal: Aragonès reunit per commemorar el 50 aniversari / ACN