El vicepresident Pere Aragonès veu "precipitat" aixecar el confinament total el dia 13 d'abril, tal com preveu el govern central, i considera que el desconfinament "ha d'anar acompanyat de testos massius per evitar "rebrots". Així ho ha defensat durant la comissió d'economia celebrada aquest dilluns al matí al Parlament sobre la gestió del coronavirus, celebrada de forma telemàtica. A més, Aragonès també ha avisat al govern de Pedro Sánchez que calen "garanties" pels treballadors que vagin a treballar, ja que, si no, "tindrà impactes en termes de desigualtat".

Segons el també dirigent republicà, només es podran començar a "prendre mesures de desconfinament" quan hi hagi una reducció sostinguda dels casos, tant dels morts com dels contagis, durant almenys 14 dies, que és el temps d'incubació del virus, i també quan els hospitals estiguin "per sota la capacitat màxima". Una situació en la qual avisa que encara no s'hi ha arribat. A més, també ha alertat que fins que no hi hagi una vacuna i es pugui fer un seguiment del sistema immunològic de la ciutadania, caldrà mantenir "mesures de prevenció".

"El món de després el conronavirus no serà com febrer 2020, serà diferent. Haurem de repensar-nos", ha avisat en aquest sentit.

Retorn de competències

Per altra banda, després que aquest diumenge el president de la Generalitat, Quim Torra, demanés al govern espanyol el retorn de competències retirades per l'estat d'alarma, el vicepresident també ha insistit en aquesta idea durant la compareixença. Tot i deixar clar que no vol "entrar en una guerra de retrets", sí que ha avisat que "la realitat ha superat la recentralització" i ha assegurat que si la Generalitat no hagués adquirit material pel seu compte i hagués esperat al que havia d'arribar de Madrid, ara no n'hi hauria. "Això s'ha de revisar", ha apuntat Aragonès. 

En aquest punt, també ha demanat a l'Estat espanyol més aportacions per fer front a la pandèmia i ha lamentat que només s'hagin rebut 45 milions d'euros per polítiques socials i 50 milions per la salut, quan en realitat la Generalitat preveu un augment de la despesa sanitària de fins a 1.800 milions. A més, ha assegurat que s'ha produït una "retallada negativa", ja que, si bé han arribat aquests 95 milions, ha explicat que s'han "retallat 215 milions" en polítiques d'ocupació. "Hem perdut 120 milions d'euros. Això s'ha de revertir", ha avisat Aragonès, tot i assegurar que entén la "dificultat" de tresoreria del govern espanyol, especialment després de l'acumulació d'ERTOs.

Ajornament d'impostos: successions i begudes ensucrades

Per altra banda, sobre la situació econòmica, Aragonès ha reconegut que la crisi provocada per la pandèmia no té "precedents" i que només és comparable a "una guerra" i ha avisat que no es poden fer servir "les mateixes receptes del 2008" perquè "no estem davant una crisi de la mateixa naturalesa". En aquest sentit, ha recordat que el "xoc" és extern a l'econòmica i que, per tant, ara el primer objectiu ha de ser "salvar vides". "Sense vides no hi haurà recuperació econòmica. Hi ha d'haver vides per guanyar", ha defensat en aquest sentit.

En aquest punt ha avançat que aquest dimarts el Consell Executiu del Govern aprovarà diversos ajornaments en el pagament d'impostos, com són el de successions, l'impost sobre les begudes ensucrades i el cànon de l'aigua industrial. Segons el vicepresident, cal "injectar liquiditat a l'economia productiva", pel que ha demanat al govern espanyol que actuï de la mateixa manera amb els seus impostos, especialment amb el cobrament dels autònoms i de la seguretat social. "Creiem que s'ha arribat tard", ha lamentat Aragonès.

Amb tot, ha avisat que "tot el que no es faci ara seran llasts" per a la "fase de reconstrucció" i ha avisat que "no ens en sortirem" aplicant "polítiques d'austeritat". Per això, ha apostat per un enfortiment de l'estat del benestar i ha avisat que "el que dona tranquil·litat són les bates blanques i no els uniformes verds".

Pressupostos de la reconstrucció

Finalment, en la mateixa compareixença, Aragonès també ha aprofitat per fer una nova crida per aprovar els pressupostos de 2020 i ha demanat a Ciutadans que retiri la demanda de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per poder aprovar-los com més aviat millor. En aquest punt, ha recordat que caldrà "adaptar-los" a la crisi del coronavirus, però ha reiterat que els de 2017 prorratejats són encara pitjors i ha apostat per modificar-los un cop aprovats perquè si no s'endarreriria tot sis mesos.

Així, s'ha mostrat disposat a acordar "les línies mestres" d'aquestes modificacions i ha apostat per convertir-los amb un "pla de xoc a escala econòmica i social". Amb tot, ha fet una crida a la resta de grups a "remar junts" per convertir aquests comptes "en els pressupostos de la reconstrucció". 

L'oposició urgeix un pla de xoc

Per part dels grups de l'oposició, el PSC ha aprofitat la compareixença per urgir la Generalitat a impulsar decrets amb mesures de xoc per aplacar la crisi econòmica i social derivada del coronavirus, sense esperar que hi hagi uns nous pressupostos de la Generalitat, donat que encara no hi ha data per aprovar-los. També ho han demanat els comuns que, tot i garantir el suport del seu grup als comptes, han reclamanat ja començar a preveure un pla de reconstrucció econòmica.

La CUP, per la seva banda, també ha afirmat que el Govern pot comptar amb el seu subgrup per parlar de modificacions pressupostàries si aquestes aposten "per serveis públics, per educació i sanitat" i ha subratllat que és el moment de "redistribuir" la riquesa.

Finalment, Ciutadans i PP han estat els grups més crítics amb el Govern. El partit taronja s'ha mostrat "decebut" amb el Govern i ha insistit que l'executiu català ha de fer uns nous pressupostos per al 2020. Qui va paralitzar l'aprovació dels pressupostos portant-los al Consell de Garanties Estatutàries, ha assegurat que ha quedat en "paper mullat" i l'ha emplaçat a què elimini "la despesa supèrflua" dels comptes i el "malbaratament".

Els populars han demanat, per la seva banda, eliminar "despeses separatistes" com les delegacions a l'exterior i han demanat una "treva fiscal" a la Generalitat perquè famílies tinguin liquiditat.