Col·lectius i habitants del Pirineu aragonès han impulsat la plataforma "Stop JJOO Aragó" contra la possible celebració d'uns Jocs Olímpics d'Hivern a Aragó el 2030, el projecte del qual es troba actualment en fase de presentació de candidatures. En una nota de premsa, l'organització basa el seu rebuig en l'emergència climàtica com a evidència la desaparició de les glaceres mil·lenàries i la reducció del gruix i de la durada de la coberta de neu com a resultat de la pujada de les temperatures, la qual cosa, adverteixen, "farà inviable la majoria de les estacions d'esquí actuals a mitjà termini". A aquesta qüestió original, ara també s'ha sumat l'actual crisi energètica i social després de la pandèmia de covid-19, agreujada per la guerra d'Ucraïna.
"Ecocidi"
"Ens sembla un despropòsit que el govern d'Aragó pretengui assignar al sector de la neu, tal com s'ha dit, el 85% dels fons europeus de reconstrucció destinats al turisme", denuncia la plataforma que considera que destinar aquesta inversió per cometre "un nou ecocidi" amb la unió de pistes Candanchú-Astún-Formigal per Canal Roya, "una de les poques valls verges de l'Alt Pirineu", i l'ampliació de Cerler per Castanesa "una fugida endavant del grup Aramón". Segons l'organització, aquests fons s'haurien de destinar per a altres models de desenvolupament centrats en el protagonisme de la població local i la sostenibilitat ambiental, que tenen com a objectiu afrontar el repte demogràfic, potenciar el turisme "verd" i la transició energètica a partir del mateix potencial del territori i el manteniment i actualització dels usos tradicionals de muntanya. Des de Stop JJOO Aragó recorden que en aquests projectes estan implicades les associacions i administracions del territori pirinenc amb l'aval acadèmia i científic de la Universitat de Saragossa, CITA i CSIC. "Creiem que la destrucció del nostre patrimoni natural no és un sacrifici necessari per al progrés sinó una manera d'hipotecar el futur de les properes generacions. No hem de consentir que el projecte de JJOO es converteixi en una nova inversió fallida com l'Expo de Saragossa, Motorland o l'aeroport sense avions d'Osca (que seguim pagant mes a mes). Volem 30 anys de deutes a canvi de 30 dies de festa?", es pregunten.
La plataforma apunta que pels mateixos motius que ells estan denunciant, candidatures com Berna el 2002, Munic el 2013, Cracòvia el 2014, Tirol el 2017 o Calgary al Canadà el 2018 ja van renunciar a organitzar uns Jocs Olímpics d'Hivern. La plataforma reclama la retirada de la candidatura dels JJOO d'Hivern 2030; la paralització dels projectes d'ampliació de pistes d'esquí per Canal Roya i Castanesa i que els fons de recuperació es destinin a inversions que facilitin un canvi en el model socioeconòmic que permeti cobrir les necessitats del territori i de la població.
Fins a les "últimes conseqüències"
El president d'Aragó, Javier Lambán, ha fet una intervenció aquest dijous a les Corts aragoneses on ha assegurat que aniran fins a les "últimes conseqüències" per defensar la seva posició per aconseguir uns JJOO d'Hivern igualitaris amb Catalunya i que "exigiran" al govern espanyol i el Comitè Olímpic Espanyol (COE) que se'ls respecti. Lambán ha assegurat que se sent "estupefacte" després que s'hagi sabut que segons l'informe de la Generalitat per una candidatura olímpica, les proves que s'han designat a Aragó en la proposta tècnica, són les que no podria assumir Catalunya. Segons Lambán, és "inacceptable" que s'hagi volgut plantejar a Aragó la celebració de les proves olímpiques que Catalunya ha reconegut que no té capacitat de fer per falta d'instal·lacions. En aquest sentit, ha explicat a les Corts aragoneses que treballen en el plantejament alternatiu de proposta tècnica que presenten aquest dijous al COE i que busca un "repartiment equilibrat" de les proves entre Catalunya i Aragó. Lambán ha tornat a criticar que la Generalitat hagi convocat una consulta el 24 de juliol per preguntar als habitants de l'Alt Pirineu i Aran si volen tirar endavant o no la candidatura. Segons el president d'Aragó, aquesta és una "actitud antiolímpica". Malgrat tot, Lambán ha assegurat que no vol cap confrontació amb Catalunya sinó "cooperar" perquè la candidatura es presenti i sigui guanyadora.