L'Aragó ha tornat a carregar contra l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Ara, denuncien que les dues institucions catalanes, juntament amb el Ministeri de Cultura, han fet treballs "sense autorització" a les pintures murals de Sixena del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Així ho ha assegurat aquest dimarts en roda de premsa el director general de Cultura de l'executiu aragonès, Pedro Olloqui, després de presentar-ho davant la jutgessa d'Osca encarregada d'executar la sentència que ordena la devolució de les obres. Olloqui ha lamentat que el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, manifestés a TV3 que és "el moment dels tècnics", ja que, segons diu, "aquest moment ja es va produir durant el judici en què es va considerar legítima la petició de reconeixement de la propietat aragonesa".
També ha acusat aquestes institucions catalanes de tenir "ànim apropiatori" i d'haver posat en marxa una "estratègia d'acarnissament" processal per intentar obstaculitzar el compliment d'una sentència que, ha advertit, afecta els drets culturals de la població aragonesa. Concretament, s'ha referit a unes declaracions recents de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, en les que —a parer seu— insisteix en un "relat fals". Després de qualificar d'"incomprensible" els treballs dels tècnics als quals es refereixen, ha retret tant al titular de Cultura com a la ministra portaveu, Pilar Alegría, de tenir un "doble llenguatge" en afirmar, d'una banda, que les sentències judicials han de complir-se i, d'altra banda, desenvolupar després uns treballs amb "institucions catalanes que ofereixen resistència al seu compliment".
Olloqui titlla les institucions catalanes d'"antiaragonessisme"
A l'espera, doncs, que la jutgessa d'Osca es pronunciï sobre els documents presentats pel MNAC —que argumenten la "incapacitat tècnica" del trasllat sense malmetre les obres— augmenta la tensió entre el Govern de l'Aragó i Catalunya. Sobretot, després que el mateix Olloqui acusés fa dues setmanes el MNAC de "desatenció d'aquestes pintures", per unes suposades humitats que havien detectat els tècnics aragonesos —el MNAC va dir que es trobaven als suports de fusta, sense malmetre aquestes—; i ara titlli les institucions catalanes d'un "fort antiaragonessisme subjacent" i els retregui de servir-se "d'un model de relació colonial" cap a l'Aragó. Segons la seva opinió, "és sorprenent" que en aquest context de forta pertorbació política "es vulgui insistir en la idea que estan millor a Catalunya del que estarien a l'Aragó".