Mentre que alguns territoris de l'Estat espanyol com a la Comunitat de Madrid s'opta per retallar drets al col·lectiu trans, la Generalitat apostat pel contrari. El passat 19 de desembre, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l'Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i l'expressió de gènere, popularment més conegut com la llei trans catalana. Si bé es tracta d'un text que fa les seves primeres passes perquè just s'obre a la fase de consulta pública, en el mateix es concentren les claus del que el Govern pretén que es converteixi en llei. El text regla tota mena d'espai de les vides de les persones trans, així com totes les seves etapes al llarg de la vida.

Des de l'àmbit laboral, sanitari, residencial, esport i memòria històrica, així com des de la infància fins a la vellesa, la llei cerca protegir i garantir els drets del col·lectiu. Molts dels drets reconeguts no són nous, ja que es recollien en protocols o la llei LGTBI catalana de l'any 2014, tanmateix, ara es pretén consolidar i anar més enllà en el reconeixement dels drets de les persones trans.  

La infància trans i la vellesa trans 

La llei parteix del consens internacional de despatologitzar el col·lectiu trans, és a dir no tractar la identitat trans com una malaltia. En aquest context es garanteix l'accés a l'atenció sanitari a les persones trans i intersex, incloent-hi els menors d'edat. En aquesta línia, s'ofereix també mediació entre els menors de 12 a 16 anys i els seus pares, si aquests d'entrada, rebutgen els tractaments mèdics per a la transició. Si bé no es tracta d'un problema que es topin exclusivament els menors, són un dels col·lectius de més risc davant les teràpies de conversió. La futura llei trans catalana incorpora sancions per a les teràpies de conversió: en funció del nivell d'infracció, que podran ser lleus, greus o molt greus, les multes aniran de 300 a 500.000 euros.

Sovint es parla de les infàncies i les adolescències trans i si bé són moment claus en la formació i el desenvolupament de les persones, no són les úniques que necessiten una cura determinada. La llei posa sobre la taula la cura de les persones grans trans i intersexual, per exemple, es preveu garantir que a les residències públiques i privades puguin desenvolupar la seva identitat sense patir cap discriminació. Per aconseguir-ho es preveu que l'"òrgan competent en matèria d'inspecció de les residències incorpori el que regula aquesta llei als paràmetres d'inspecció i avaluació". 

Accés a l'habitatge, a la RGC i a la reproducció assistida

La discriminació porta moltes persones trans a trobar-se amb traves a l'hora d'accedir al món laboral o l'habitatge. Per una banda, es planeja que la Generalitat elabori un programa per atendre la situació d'aquelles persones expulsades de casa per la seva identitat de gènere o que es troben en situació de sensellarisme. Per altra banda, es reconeix el dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC) a aquelles persones trans entre 18 i 23 anys víctimes de violència per raó d'identitat de gènere.

L'avantprojecte de llei reconeix l'accés a l'atenció sanitària pública d'aquest col·lectiu en situació administrativa irregular. Això inclou garantir "el dret d'accés a les tècniques de reproducció humana assistida a totes les persones trans i amb capacitat gestant i/o les seves parelles".

Les persones no binàries dins la llei 

Una de les grans queixes que la llei trans de l'Estat espanyol, és que van quedar-hi al marge les persones no binàries. En la llei catalana s'inclou el reconeixement del col·lectiu en l'àmbit administratiu. Concretament, s'obliga les administracions a nomenar i tractar les persones amb el nom i la identitat de gènere manifestada, així com a incorporar als formularis i documents administratius una tercera casella amb l'opció de gènere no binari.

Reconeixement de la memòria històrica

La llei també planteja recuperar la memòria democràtica del col·lectiu trans i la seva lluita per la igualtat i la visibilitat. Entre els altres, el text detalla: "Les administracions públiques de Catalunya, en l’àmbit de llurs competències, han de promoure la creació d’espais de memòria vinculats històricament amb esdeveniments que formen part de la memòria del col·lectiu trans".

 

 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!