“Des de la presa de possessió del senyor de Alfonso fins al seu cessament es van produint una sèrie de conductes continuades, persistents i repetides que provoquen un perjudici al pressupost públic mitjançant una arquitectura que porta a incloure uns conceptes indeguts a les nòmines de determinades persones pròximes al cercle de direcció”. Així ha resumit Rosa Maria Pérez, advocada de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), els fets pels quals demana a Daniel de Alfonso, que va ser director de l'OAC entre el 2011 i el 2016 i va ser cessat després que es filtressin àudios amb Jorge Fernández Díaz, que retorni 205.000 euros que es van pagar en nòmines computades irregularment. Després de set anys de processos comptables, avui s'ha celebrat la vista del judici al Tribunal de Comptes i ara la consellera Elena Hernáez Salguero té vint dies per emetre una sentència.
L'OAC demana a De Alfonso que retorni 180.000 euros que ell va cobrar indegudament per uns triennis que va inflar i 2.400 euros com a complement de qualitat i 23.000 euros que van cobrar de més Josep Maria Sangenís (que era cap d'Administració i Recursos Humans) i Maite Masià (que era directora adjunta de l'OAC). Durant la vista, Rosa Maria Pérez ha destacat que De Alfonso era “qui ordenava tots els pagaments”, que “no es feien sense la seva signatura”. “Ell ho decidia, ell ho ordenava i ell ho percebia”, ha subratllat. L'Oficina Antifrau considera que està “absolutament provat” que hi va haver un “desviament de patrimoni públic a patrimonis privats” a través d'una “arquitectura per aconseguir” que les retribucions de “determinats empleats del cercle de direcció augmentessin indegudament”. “Integra un mateix modus operandi durant tot el mandat del senyor De Alfonso que es produeix de manera continuada i que provoca un perjudici constant, permanent i repetit en el temps del patrimoni públic fins que el senyor De Alfonso cessa”, ha insistit Rosa Maria Pérez.
Per una actuació “conscient, voluntària i volguda” o per no haver estat “més preguntarie”
“Ens porten a afirmar sense cap mena de dubte que el comportament és absolutament dolós perquè era conscient. És una actuació voluntària i volguda d'ordenar tots aquests pagaments i de propiciar un augment salarial important d'unes persones molt determinades”, ha argumentat l'advocada d'Antifrau. En canvi, lluny d'aquest relat, l'advocat de Daniel de Alfonso, Santiago Milans del Bosch, ha negat la responsabilitat de De Alfonso i ha volgut treure'l de tot el que tingui a veure amb les nòmines: ha afirmat que la demanda va contra ell només “per signar” i per no haver estat “més preguntaire” i ha rebutjat que volgués “dissenyar un pla per danyar l'erari públic”.
Així mateix, ha intentat carregar el mort a Josep Maria Sangenís: “Ha quedat acreditat que la gestió economicofinancera i l'elaboració de les nòmines era exclusiva responsabilitat del senyor Sangenís”, ha esgrimit. “Casualment, a l'únic que se li ha fet la revisió d'ofici i se li ha dirigit una querella, alguna responsabilitat tenia”, ha afegit. Així mateix, s'ha escudat en la confiança que Daniel de Alfonso va dipositar en ell: “No és ignorància deliberada, és una confiança plena”. “¿Qui li passa a signar? D'una matèria que no coneix. En matèria econòmica, no en té ni la més remota idea. Això és tan difícil de creure? Demostri'm el contrari”, ha reiterat.
“¿Volem donar una sentència d'escarment al traïdor a Catalunya?”
Durant la seva intervenció, Santiago Milans del Bosch també ha tret a col·lació els fets que van desembocar en el cessament de Daniel de Alfonso i ha qüestionat la investigació que ha acreditat les nòmines indegudes que va cobrar. “No se'l fa fora per irregularitats, se'l fa fora per un mòbil polític: se'l nomena pràcticament enemic número u de la Generalitat”, ha recordat. Es refereix a l'àudio en el qual Jorge Fernández Díaz li deia que “això la Fiscalia t'ho afina”. “Ha hagut de marxar de la seva Catalunya estimada, canviar de destí i, a més, amb l'agreujant d'haver patit un ictus a conseqüència de tot això”, ha proclamat. I ha dubtat dels objectius de l'Oficina Antifrau: “¿Volem donar una sentència d'escarment al traïdor a Catalunya o volem buscar la veritat?”, s'ha preguntat.
Finalment, també ha volgut deslegitimar les proves que ha aportat l'Oficina Antifrau, que són certificats emesos per funcionaris de la mateixa Oficina: “Quina prova hi ha més que uns certificats que es contradiuen? De quin rigor estem parlant? Uns certificats que tampoc són prova del cobrament de les nòmines. Unes certificacions fetes per la part interessada, la certificació que interessa després del canvi perquè l'enemic número u del poble català és Daniel Alfonso. I resulta que en aquesta demanda no s'aporten nòmines”, ha lamentat.