L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i la Fiscalia han presentat un recurs contra la sentència del Tribunal de Comptes (TCu) que va condemnar el magistrat Daniel de Alfonso a retornar a l’OAC uns 82.341 euros cobrats de més indegudament quan era director de l’entitat, del 6 de setembre de 2011 al 29 de juny de 2016. Per què? Perquè reclamen que De Alfonso torni tots els diners cobrats de més a l’OAC, que xifren en uns 205.000 euros, ja que asseguren que "no hi ha pagaments prescrits", com recull la primera sentència, segons han informat fonts de la causa a ElNacional.cat. La defensa de De Alfonso -que continua exercint de magistrat, a Cantàbria- sosté que els diners cobrats van ser validats per l’anterior Oïdor del Parlament.
Ara, serà la sala de justícia del Tribunal de Comptes -formada per tres consellers, diferents del primer- que revisaran el cas i si s’ha d’elevar la responsabilitat comptable a l’exdirector de l’OAC, que va ser destituït pel Parlament per conspirar contra Catalunya amb el llavors ministre de l’Interior del PP, Jorge Fernández Díaz, en destapar-se una conversa entre tots dos. Un cop resolgui el recurs el Tribunal de Comptes, la resolució serà ferma, però, els demandants i De Alfonso podran anar a la justícia ordinària si no hi estan d'acord.
Prescrit o no?
En la sentència, del 3 de novembre passat, la consellera del Departament Segon d’Enjudiciament, Helena Hernáez, és molt estricte amb l’actuació de Daniel de Alfonso, que qualifica de “greument negligent” per haver aprovat uns increments salarials, per a ell i dos directius d’Antifrau, no recollits en la normativa llavors en vigor.
Això no obstant, hi afegeix que en el seu cas s’ha d’aplicar la prescripció de la responsabilitat comptable dels fets, que la llei fixa en 5 anys. La interrupció de la prescripció la fixa en el 27 de març de 2018, que és quan la Sindicatura de Comptes va presentar l’informe de fiscalització dels comptes de l’OAC de l’exercici 2015. Així, conclou, estan prestis tots els pagaments fets per Antifrau a De Alfonso i els dos directius abans del 27 de març de 2013. I per això resta la quantitat reclamada a uns 82.000 euros. Per contra, Antifrau i la Fiscalia sostenen que l’actuació incorrecta de De Alfonso és “continuada i conjunta” i la prescripció s’hauria de comptar en el darrer pagament de la nòmina (el 2016), no dividit per anys. I, per tant, la resta de 123.000 euros cobrats de més no estarien prescrits.
Els tres pagaments reclamats
Inicialment, Antifrau i la Fiscalia reclamen que torni tres conceptes de pagaments. El primer és haver cobrat els triennis amb el sou de director d’Antifrau, tot i que van ser meritats durant la carrera judicial, i la quantitat és més elevada. El Parlament té fixat que els empleats d'organismes que depenen d'ell cobri el 5% en triennis, mentre a l’administració catalana i espanyola és inferior. Al final, la normativa ha canviat, i s’accepten que es cobrin en el lloc actual del trabajador. Per aquest concepte, el Tribunal de Comptes fixa que De Alfonso hauria de tornar uns 71.363 euros, descomptada la part prescrita.
La segona part, és el pagament injustificat de triennis del llavors cap d'Administració i Recursos Humans (Josep Maria Sangenís) per valor de 4.661 euros, ja que en va tornar una part. Finalment, el Tribunal de Comptes també reclama 6.320 euros que va cobrar en triennis la llavors directora adjunta, Maite Masià, per un irregular reconeixement d’antiguitat. A aquestes tres xifres cal afegir els interessos legals, que es compten -s’indica- a partir de cadascun dels pagaments. De Alfonso hi ha hagut de dipositar un aval per tal de fer front a aquests pagaments, si finalment és condemnat.
El concepte dels triennis ha estat polèmic en els organismes autònoms dependents del Parlament. L'actual director d'Antifrau, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, defensa que els alts càrrecs no els haurien de cobrar, però la Sindicatura de Comptes va dir que sí.