Tot i que la covid comença a semblar, lentament, cosa del passat i ens endinsem de nou en la nova normalitat, sense gairebé restriccions, la realitat fa dos anys era ben diferent. Llavors, ja s'havien començat a detectar els primers casos arreu de l'Estat, però encara predominava el discurs de "és com una grip" quan faltaven tres setmanes per la declaració de l'estat d'alarma. A partir d'aquell 13 de març, davant d'una malaltia desconeguda, sense gairebé informació, quan no se sabia com ens contagiàvem i amb els hospitals que s'omplien cada dia de pacients fins a saturar-se, les autoritats "van respondre amb mesures extraordinàries per frenar l'expansió de la covid i garantir la capacitat del sistema sanitari d'oferir una resposta adequada". Així ho detalla l'oficina Antifrau en un informe publicat avui per la seva investigació sobre presumptes irregularitats en la cadena de distribució i venda de productes sanitaris essencials durant el començament de la crisi sanitària, per les quals ara demana explicacions al departament d'Economia i a l'Institut Català de la Salut (ICS). 

 

La mateixa oficina publicava el 24 d'abril del 2020 un document per prevenir riscos en el que ja alertava que en situacions d'emergència, com la que es vivia llavors, el risc de frau, corrupció i malbaratament de recursos públics s'incrementa. En aquest context, dies abans ja havia començat a investigar presumptes irregularitats, identificant una compra massiva de material sanitari per part de l'ICS per un import de més de 60 milions d'euros a l'empresa Basic Devices, S.L. Llavors, en relació en aquesta compra els mitjans es feien ressò que el Govern havia presentat una denúncia davant els Mossos per una possible estafa. 

Els fets investigats 

Concretament, el 19 de març de 2020, l'ICS contracta per emergència aquesta empresa l'aprovisionament de material sanitari per un import de 60.580.162,50 €. Aquest incloïa 2.000 mascaretes FFP2, 2.000 de quirúrgiques,50 respiradors pediàtrics i adults, entre altres productes. L'endemà, el 20 de març, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda feia efectiu un abonament anticipat de més de la meitat del total de l'import, 35 milions d'euros. Hores després, però, responsables de la conselleria presentaven aquesta denúncia davant els Mossos per una "temptativa d’estafa". Tres dies després, el 23 de març, les mateixes persones que van formular la denúncia declaren davant els Mossos la seva voluntat de desistir, ja que consideraven que l'empresa ja els hi havia aportat prou informació. El 5 de maig, l'ICS va modificar el contracte per les necessitats del context i l'import es va reduir als 35 milions que ja s'havien pagat. Finalment, més de mig any després, el 3 de desembre, l’ICS manifesta que els materials contractats van ser íntegrament lliurats. 

Manca informació i transparència

Un cop establert i investigats els fets, Antifrau ha enviat els informes al conseller d'Economia i Hisenda i la directora gerent de l'ICS perquè, en els pròxims 30 dies, informin sobre les mesures relacionades amb aquestes irregularitats. En aquests documents,  l'oficina té en compte la "situació d'extrema necessitat d'aprovisionament de material sanitari de protecció personal en els moments inicials de la pandèmia" però també s'hi formulen un conjunt d'apreciacions, entre elles la manca d'informació sobre l'origen i els contactes preliminars amb l'empresa Basic Devices, concloent que "les consultes preliminars a l’encàrrec d’emergència realitzat a Basic Devices, SL, no han estat ni aclaridores ni transparents".  Aquestes mancances informatives inicials, apunta, "varen desactivar qualsevol mecanisme de prevenció, detecció i solució de conflictes d’interès o de lluita contra la corrupció". 

A més, l'Oficina també alerta d'una possible situació de prohibició de contractar l'empresa, ja que aquesta no es trobava inscrita com a tal en el sistema de la Seguretat Social. Això podia suposar un incompliment del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, que estableix l’obligació que les empreses licitadores han d’estar inscrites al sistema. Si això es confirma, "ens trobaríem davant d’un contracte nul", remarquen. 

Temeritat

L'altre element en què es fixa Antifrau és la inexistència de cobertura legal per a l’abonament anticipat de la prestació, ja que, tècnicament, l’abonament anticipat de 35.000.000,20 € efectuat el 20 de març de 2020 es va realitzar sense empara legal: l’article 16 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents, no va habilitar a fer abonaments anticipats en el marc de la tramitació d’emergència. Tampoc l’Acord del Govern de la Generalitat de 12/03/2020, pel qual es declara d’emergència la contractació de subministraments i de serveis en el marc de l’estratègia de resposta a la pandèmia. "L’ordre de pagament de l’import es va fer sense que s’acredités cap garantia, ni que fos bàsica o precària, per part de l’empresa contractista; si més no, aquesta Oficina Antifrau no la coneix. Tot i les condicions extremes en què es va dur a terme l’encàrrec d’emergència i l’ordre de pagament anticipat, aquest darrer ha de ser qualificat per aquesta Oficina com a un acte de temeritat, que va suposar haver d’assumir un risc no controlat", explica l'organisme en els seus informes. 

Finalment, també adverteixen d'una inadequada utilització del desistiment i de la modificació del contracte per part de l'ICS.