El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, no s'ha limitat a enfilar-se a l'estratègia fiscal de la presidenta de Madrid, liquidant l'impost de patrimoni a la seva comunitat. Moreno ha anat més enllà. Ha orquestrat una agressiva campanya per atraure els empresaris de Catalunya, ha anunciat que obrirà una delegació a Barcelona amb aquest objectiu i ha exhibit uns reflexes felins llençant la canya a un streamer de la popularitat d'Ibai Llanos tan bon punt se li ha posat a tir. Però, a més, el polític andalús ha aconseguit, sense proposar-s'ho, burxar en les diferències entre els socis de Govern sobre aquest tema. El debat sobre fiscalitat i sobre l'eliminació dels impostos de patrimoni i successions, és recorrent a la política catalana i aquest mes de juliol Junts l'havia tornat a posar damunt la taula quan va apostar al seu congrés per rebaixar la pressió fiscal, eliminant l'impost de patrimoni i reduint el tipus màxim de l'IRPF, entre d'altres.
L'estira i arronsa sobre aquest tema tindrà un recorregut llarg a Catalunya. Més encara en plena negociació sobre els pressupostos de l'any vinent. Com a rerefons es mantindrà l'estratègia dels populars, que han deixat clar que pensen situar l'impost de patrimoni com un dels seus cavalls de batalla de cara a un 2023 marcat per les cites electorals. De fet, arran de la maniobra andalusa, aquesta setmana el secretari general del PP madrileny, Alfonso Serrano, va provocar una intensa reacció a les xarxes socials presentant l'impost de patrimoni com una raresa a Europa.
1% dels catalans
Fins ara, aquesta taxa es pagava a tots els territoris de l'Estat, excepte a Madrid. Segons les dades de la conselleria d'Economia corresponents al 2020, a Catalunya aquest impost s'aplica a l'1% de la població, 82.465 declarants. Grava els patrimonis superiors a 500.000 euros, tenint en compte que queda exempt l'habitatge fins a 300.000 euros, i que tampoc s'aplica a les empreses familiars. Catalunya, amb un tipus efectiu del 0,63%, no és el territori que més tributa, segons aquestes dades, sinó que passen per davant les Illes Balears (0,72%), Comunitat Valenciana (0,68%), Múrcia (0,66%), Astúries (0,64%) i, fins ara, Andalusia (0,64%). Això no obstant, el fet de comptar amb més població i més riquesa fa que sigui el territori on més es recapta sota aquest concepte.
Pel que fa el futur d'aquest impost a Catalunya, les posicions són totalment divergents entre els socis de Govern. De fet, en política impositiva ERC i Junts limiten les seves coincidències a l'aposta per una fiscalitat "justa". El programa electoral dels republicans parla de simplificar l'estructura impositiva fusionant impostos que es recapten a diferents administracions. Però aquesta formació, que no amaga la voluntat de marcar perfil ideològic davant dels seus socis de Govern, defuig parlar d'eliminar impostos.
"Pressió excessiva"
Per contra, el congrés que Junts va celebrar el passat mes de juliol va concloure que "la pressió actual castiga excessivament" l'economia productiva de Catalunya i que, per tant, "cal rebaixar aquest pressió". En concret Junts defensa en els documents aprovats al seu congrés "analitzar la conveniència de suprimir l'impost sobre el patrimoni o, com a mínim, establir un límit d'exempció que podria ser 1 milió d'euros, i revertir les darreres modificacions de l'impost de successions i donacions".
Sobre l'IRPF, Junts proposta rebaixar els tipus màxims, del 50% actual a Catalunya al 45%; i rebaixar els actuals tipus d'impost de societats al 20% per a aquelles empreses que destinin un mínim del 50% dels beneficis a reserves, fixar un tipus mínim del 20% i 15% respectivament per a pimes i per a empreses innovadores. En relació als autònoms, reclamen una millor regulació amb un model fiscal més progressiu que garanteixi un ingrés mínim vital suficient, adaptat al nivell de preus de Catalunya.
Pressupostos
El procés de negociació dels nous pressupostos hauria de ser el moment en què Junts intenti impulsar les seves propostes fiscals davant dels republicans. Això no obstant, l'elaboració dels comptes coincideix amb la darrera -i sonada- crisi entre els socis arran de les exigències de Junts que ERC compleixi els compromisos en relació al procés; a més el Govern té la pretensió de negociar els comptes amb CUP, els comuns i PSC, i els tres partits han deixat ja clar que no estan disposats a sentir parlar d'eliminar l'impost de patrimoni ni, en general, de rebaixes fiscals.
Precisament la negociació dels pressupostos i els grups amb qui es buscarà l'acord ha provocat aquest cap de setmana una enganxada entre el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el conseller d'Economia, Jaume Giró. Junqueras ha retret a Giró que no descarti pactar els comptes amb el PSC, mentre que el conseller ha replicat que l'important no és pactar amb uns o altres sinó tenir uns bons pressupostos. "Tenim uns recursos que ens permetran fer uns pressupostos expansius, i això és una bona notícia. Si a més, aconseguim que siguin uns pressupostos que comptin amb l'aval d'una majoria àmplia, estarem fent, donades les circumstàncies, un exercici de responsabilitat política i, sobretot, un favor al país", ha argumentat Giró. El pols per als nous comptes, obert en tots els fronts.