Tal dia com avui de l’any 1705, fa 320 anys, a Barcelona, Carles d’Habsburg jurava les Constitucions de Catalunya i era nomenat comte de Barcelona (Home Principal de Catalunya). Aquell nomenament es va produir en el context de la guerra de Successió hispànica. Feia tan sols quatre mesos i mig que els representants del majoritari però clandestí partit austriacista català havien negociat amb Anglaterra l’expulsió de l’aparell de dominació borbònic i el nomenament de Carles d’Habsburg —el candidat de l’aliança internacional austriacista al tron hispànic— (Pacte de Gènova, 1705). I feia tan sols quatre setmanes que els exèrcits austriacistes (anglès, neerlandès i la lleva austriacista catalana) havien entrat a Barcelona i n'havien expulsat l’aparell de dominació borbònic. Tots aquests fets proclamaven l’adhesió a l’aliança internacional austriacista i l’ingrés de Catalunya en la guerra.
Les fonts documentals revelen que Carles d’Habsburg va entrar solemnement a Barcelona a través del portal de Sant Antoni, on l’esperaven totes les autoritats de la ciutat i del país. I amb tota la comitiva, es va dirigir al desaparegut convent de Sant Francesc, situat al carrer Ample, entre la Rambla i el vell temple gòtic de la Mercè, on va jurar les Constitucions de Catalunya —la carta magna dels catalans des de la promulgació dels primers Usatges (segle XI)— i va convocar corts amb els estaments del país. Carles d’Habsburg, que en aquelles corts (desembre, 1705 – març, 1706) seria proclamat Carles III de Catalunya, d’Aragó i de València, esdevindria el darrer rei que havia jurat les Constitucions de Catalunya. Posteriorment, cap rei d’Espanya ni cap règim polític espanyol no ha tingut la voluntat de restaurar el sistema constitucional català i jurar la carta magna dels catalans.