Pas endavant dels grups parlamentaris per reformar el reglament de la cambra. PSC-Units, ERC, Junts, CUP i comuns han registrat aquest dilluns la petició per crear una ponència conjunta i abordar la modificació de la llei que regeix les normes del Parlament, segons ha avançat Catalunya Ràdio i han confirmat fonts dels partits a ElNacional.cat. Els partits ja porten un temps treballant per activar aquesta reforma amb la finalitat d'abordar, per exemple, les deficiències detectades en els mecanismes de transparència de la institució.

L'última reforma del reglament va ser aprovada pel ple del Parlament el 26 de juliol del 2017, en plens preparatius per al referèndum unilateral de l'1-O, amb els 72 vots de la majoria independentista que componien Junts pel Sí i la CUP. En aquell moment, l'objectiu de la reforma era facilitar l'aprovació exprés, per lectura única, de les anomenades "lleis de desconnexió", si bé cinc dies després el Tribunal Constitucional va acordar suspendre cautelarment aquell nou reglament en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern de Mariano Rajoy.

Transparència

Ara, gairebé cinc anys després i en un context polític diferent, els diversos grups parlamentaris es disposen a reobrir la ponència de reforma del reglament, amb nous assumptes sobre la taula. Un dels objectius, segons fonts consultades per Efe, serà corregir les anomalies detectades en els mecanismes de transparència i accés a la informació de la cambra, posats en qüestió en els últims dies en saber-se que el Parlament gasta anualment 1,7 milions d'euros a pagar els sous de 21 funcionaris acollits a un règim especial de "llicències per edat".

El document d'obertura de la ponència que han preparat els grups impulsors pot incloure altres qüestions susceptibles de generar consens, com la igualtat i la feminització de la institució. No hi ha, en canvi, consens sobre assumptes més controvertits com la regulació de les votacions telemàtiques, que JxCat ja va reclamar el 2018 per facilitar que l'expresident Carles Puigdemont pogués exercir les seves funcions de diputat des de Bèlgica i que, en els últims dos anys de pandèmia, s'ha vingut aplicant perquè el ple pogués seguir reunint-se de manera semipresencial.

Possiblement l'assumpte més polèmic és el blindatge d'aquells diputats amb processos judicials oberts però sense sentència ferma. El passat mes d'octubre, els serveis jurídics del Parlament van presentar una proposta de reforma del reglament que permetria blindar la presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, davant una eventual obertura de judici oral o un possible processament judicial contra ella pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, on s'acusa a Borràs de la presumpta adjudicació irregular de contractes. L'informe dels lletrats que va arribar a la Mesa del Parlament i posteriorment als grups parlamentaris, podria servir com un dels documents de treball de la ponència conjunta, tot i que cada grup podrà presentar al seu torn les seves pròpies propostes.