Un cas paradoxal de la llei d'amnistia. Paula Garcia, la jove que va estar deu dies en presó preventiva per haver participat en les protestes d'Urquinaona del 2019 contra la sentència del Suprem als líders independentistes, finalment ha estat amnistiada malgrat que ella no ho volia. Per què? Garcia —que amb 23 anys va estar a la presó de Wad Ras, juntament amb Xènia, amnistiada, i Dren, absolt— volia ser jutjada i demostrar la seva innocència i alhora denunciar les vexacions que va patir per part dels 13 agents de la policia espanyola que van detenir-la, segons la seva advocada Norma Pedemonte, i reclamar responsabilitats a l'Estat espanyol. Alerta Solidària ha fet pública la resolució de Garcia aquest dimecres per denunciar "l'aplicació desigual" de la norma. Actualment, hi ha uns vuitanta activistes i manifestants pendents de ser amnistiats, malgrat que la llei 1/2024 fa més de dos anys que està en vigor, segons el recompte de la formació.
La Fiscalia, que demanava dos anys de presó per a Paula Garcia pel delicte de desordres públics amb l'agreujant de portar objectes perillosos, va demanar aturar el judici quan ja estava assenyalat el febrer de 2025 per tal d'estudiar si se li havia d'aplicar l'amnistia. Al final, la magistrada del jutjat Penal 8 de Barcelona ha declarat l'extinció de la responsabilitat penal a Paula Garcia, en una resolució de finals de juliol passat. En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la jutgessa indica que pel delicte que era acusada li és "aplicable" la llei 1/2024 perquè era en defensa del procés independentista i perquè no va causar danys, quan —segons la Fiscalia— suposadament llançava pedres i objectes, amb altres persones no identificades. En el relat acusatori s'afegia que cap objecte va impactar en cap agent ni en els furgons policials que eren en el carrer Jonqueres.
Policies amnistiats
Paral·lelament, el maig passat, la titular del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona va acordar aplicar la llei d’amnistia per als 13 agents de la policia espanyola que van participar en la detenció de Paula Garcia, el 18 d’octubre de 2019. Garcia va denunciar que va patir vexacions durant la seva detenció, a Via Laietana i a la Verneda: humiliació i amenaces per part d'agents. A més, va estar tretze hores aïllada sense que la policia comuniqués la seva detenció al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, com és procedent.
La magistrada Zita Hernández va arxivar la causa contra els policies, acusats per Garcia dels delictes de detenció il·legal, amenaces i contra la integritat moral, en assegurar que "no hi ha indicis suficients de la seva comissió", en els dos primers delictes. Pel que fa al delicte contra la integritat moral, la instructora va assegurar que no hi ha cap acció denunciada que "superi el llindar de gravetat", extrem que la norma de l’oblit penal obliga a excloure de l'amnistia. A la resolució, la magistrada assegura que Garcia "no va patir greus seqüeles físiques i psíquiques", segons l'atestat mèdic, malgrat que va expressar "por i angoixa pel viscut". L'advocada de Garcia va presentar recurs contra l'amnistia dels agents i encara espera la resposta de la jutgessa.